La Unitat d’Hospitalització a Domicili (HaD): una alternativa assistencial personalitzada

1024 576 Eva A. Sánchez Martos

La malaltia forma part de la nostra agenda en algun moment  de les nostres vides  de forma sobtada i improrrogable.

Posem que una persona es posa malalta i és ingressada a l’hospital i amb això perd la seva llibertat sense conèixer el dia en què tornarà a casa seva. En el supòsit que es tractés d’un pres, que està a la presó, sap o té la sospita de quan sortirà del centre penitenciari. En canvi, un malalt no ho sap.

En la sanitat espanyola fins fa cinquanta anys això era inevitable. En el cas de Catalunya, fa més de vint-i-cinc anys que es pot fer un ingrés hospitalari a casa. Perquè passi això, el metge que porta al pacient a l’hospital convencional decideix que no li cal l’edifici de l’hospital per a rebre el tractament.

La Unitat d’Hospitalització a Domicili (HaD) valora si el malalt compleix els criteris per a ser ingressat en la seva unitat com ara: viure en la zona d’influència de l’hospital, disposar de la ajuda d’un familiar o amic i que la seva malaltia estigui estable i pugui seguir el mateix tractament a casa. Per  tot això, es trasllada al domicili tot el que calgui, ja sigui oxigenoteràpia, nebulitzacions, electrocardiogrames, extraccions de sang, cures complexes, sèrums, tractaments endovenosos…

Les unitats estan formades per metges i infermeres que visiten de forma periòdica als pacients i ho fan els 365 dies de l’any. L’ingrés en aquestes unitats proporciona al pacient una atenció personalitzada, adaptant les cures i els tractaments als hàbits, costums i creences de cada pacient.

Als professionals, l’hospitalització a domicili ens proporciona una informació que no es pot aconseguir amb l’assistència convencional, i que moltes vegades ens porta a ajustar el diagnòstic.

En estudis recents realitzats per la Societat Nacional d’Hospitalització a Domicili s’ha demostrat la qualitat assistencial que percep el malalt i el seu entorn. El 97% dels enquestats reconeixen que tornarien a fer ús d’un ingrés en HaD.

En conclusió, podem dir que és un sistema assistencial que beneficia al pacient al reduir els riscos d’infecció que corre a l’hospital i, alhora, beneficia la família perquè no altera el seu dia a dia amb visites al centre hospitalari. D’altra banda, el professional es veu afavorit davant la possibilitat d’ajustar diagnòstics i cures a les necessitats reals dels pacients.

En l’actualitat, és un sistema assistencial de reconeixement mundial. Països com Austràlia o Estats Units són els que més semblances compten amb les nostres unitats en HaD. Són molts els països sud-americans com Argentina, Colòmbia o Perú que ens visiten durant l’any per aplicar les nostre tècniques en les seves unitats en HaD. A Europa, professionals de  França, Alemanya o Itàlia venen a aprendre del que fem.

Parlarem de la recerca que fem, de continuïtat assistencial entre els equips que atenen al pacient, de patologies i tractaments al domicili, així com de casos complexos o molt significatius que facin veure a altres professionals la realitat del pacient en el seu domicili.

Desitgem arribar a tots vosaltres.

 

Eva A. Sánchez Martos
Eva A. Sánchez Martos

Graduada en Infermeria per la UAB. Tinc un Màster en Cardiologia i un altre en Cirurgia Vascular per la UB. M'he format com a investigadora en l' I.I..S. I.Carlos III i he liderat molts projectes de recerca com l'estudi EMIRTHAD sobre l’incompliment terapèutic. Porto trenta anys millorant com a infermera. Fa vint anys que vaig ajudar al naixement de la Hospitalització a Domicili al Parc Taulí.

Totes les entrades de: Eva A. Sánchez Martos
2 comentaris

Deixar una resposta a Beatriz Díez Cancel·lar resposta

El teu compte de correu no es publicarà.