Els inicis amb Margarida Forrellat

Aviat farem 20 anys

1024 683 Eva A. Sánchez Martos

Molts de vosaltres recordareu què passava fa vint anys al nostre Hospital.

Recordareu que l’edifici de l’actual Sabadell Gent Gran abans era l’hospital de pediatria de la ciutat. El van tancar i el van portar a la segona planta de l’edifici Taulí on abans estaven les unitats de urologia i cirurgia vascular. Això ens va deixar a tots més anxovats.

Entre els canvis hi havia la separació dels serveis d’urgències en emergències i urgències amb set-centes visites diàries.

Es parlava de la creació d’un Hospital nou en Mollet.

La cultura dels pacients crònics per a seguir els circuits dels Hospitals de dia estava en desenvolupament.

I teníem una població cada vegada més gran.

En aquest context van néixer l’ Hospitalització a Domicili a Sabadell exportada del País Basc o Madrid on feia 25 anys que funcionava. Com a testimoni de pedra, les parets de l’edifici La Salut. Com objectiu de la Direcció, millorar l’assistència sanitària davant la manca de llits. En la ment de tots, les persones malaltes.

Però deixarem que sigui  una de les protagonistes qui  parli de les primeres passes d’aquest sistema assistencial al nostre Hospital. La Directora Operativa, Margarida Forrellat.

 

Com va ser la proposta de crear una unitat de Hospitalització a Domicili?

En el moment què em varen demanar crear la Hospitalització Domiciliària per part de la Gerència del Hospital no era conscient del què m’estaven demanant, de cop em vaig trobar amb un paper en blanc davant meu què no sabia per on començar.

Busco informació i trobo experiències fetes ja a Nueva York a l’any 1947, al 51 a París, i és a partir del 80 quan ja comença a expandir-se a Espanya (Madrid, Elx, Vigo, Santander) i és cap al 91 què comença a Catalunya. Vaig veure què tenia un bon repte al davant.

– Els objectius què motiven esbrinar si podria ser una bona alternativa quins són?:

  • Hi havia un increment en la demanda de serveis sanitaris
  • Un envelliment de la població
  • Congestió hospitalària
  • Augment de costos sanitaris

Tot això fa què calgui optimitzar recursos, rebaixar pressió assistencial a l’Hospital, evitar freqüentacions a Urgències…

– Explica’ns com va anar tot:

Davant d’aquesta informació , vaig demanar poder anar a veure Hospitals de fora Catalunya, on ho tenien funcionant i així poder aprendre i veure si era o no aplicable en el nostre entorn.

Vaig anar a Santander i també a València. Em vaig quedar impressionada de  com ho estaven fent i les possibilitats què tenia la HaD.

A partir d’aquí va ser quan vàrem fer :

En 1998 una prova pilot de 2 mesos.Un altre desembre del 1998 fins l’abril de 1999.Després dels resultats obtinguts, finalment vàrem arrencar el 20 de gener del 2000 fins l’actualitat.

– Com es van elaborar els criteris d’inclusió per a determinar quins pacients podien entrar i quins no?

Per començar iniciem amb Pluripatologies i descompensacions no greus;Patologies cròniques en milloria o resolució;Aguditzacions MPOC; Insuficiències cardíaques estabilitzades.

De mica en mica anem ampliant altres patologies: Infeccions, Patologia vascular, Cures post-quirúrgiques de Ginecologia, ORL i Cirurgia vascular.

Totes necessitaran un pla terapèutic i de cures amb un inici i un final.

– Quines qualitats vas buscar en els professionals?

Primer de tot què fossin professionals amb experiència hospitalària, ja què en el domicili moltes vegades s’ha de decidir i actuar sense massa ajuda i cal ser expert i autònom, desenvolupant el rol professional. També cal fer molta educació sanitària i cal tenir perfil per fer-ho.

I segon amb ganes d’assolir un nou repte com era la HaD.

 

– Et va costar molt trobar en el mercat materials com els elastòmer, per adaptar-los al domicili

– Trobar-los no, però aconseguir-los una mica. Vaig tenir de demostrar què eren efectius i què estalviaven hores d’infermera, ja què econòmicament eren cars, així com un gran confort pel malalt.

Informes i més informes……

 La prova és què vàrem començar nosaltres a la HaD i ara l’utilitza tot l’Hospital.

– Quan et van demanar crear l’ Unitat de Hospitalització a Domicili, en el any 1998, pensaves que estaves davant d’un nou sistema assistencial i que estaria tant bé valorat pels pacients i per els professionals?

Tal com ja he comentat, al començament no era conscient d’on podíem arribar, va ser buscant informació i veien altres experiències què t’ adones que hi ha un GRAN potencial dins la HaD. Finalment al posar-ho en marxa comproves què és un sistema què disminueix la inseguretat del malalt, què és una bona alternativa  a la hospitalització convencional i què millora la eficàcia i eficiència dels processos.

Es van fer enquestes de satisfacció als malalts i als professionals, el resultat ens dona

Els malalts:

Va sortir molt positiva entre d’altres només el 13% preferia la hospitalització convencional. Li augmenta el confort i valora la assistència més directa i individualitzada al estar dins el seu entorn habitual.

Els professionals:

El 73% dels professionals indirectament implicats en el programa és molt satisfactòria, per ells també augmenta el confort i sobretot la incidència què pot fer en la educació sanitària tant al malalt com a la seva família, implicant-la també activament en les cures dins el seu entorn.

– Com a usuària de la HaD que vas ser tu i la teva família ,què destacaries de la teva experiència?

– La tranquil·litat d’arribar a casa amb el tractament adequat , poder dormir al teu llit, descansar sense sorolls, menjar quan i al què estàs acostumat sabent què tens al darrera uns grans professionals què pots contactar amb ells sempre què necessitis . En el meu cas què era el peu no tenia què desplaçar-me per cures ni tractaments. 

 

– Ara , com a persona jubilada, que esperes que els professionals que vas ensenyar t’atenguin, tindries alguna preferència per fer un ingrés en HaD i perquè?

– Sempre què la patologia  ho permeti demanaria amb els ulls tancats la HaD. Per totes les avantatges què ja he esmentat, afegint, ja com professional, evitant les infeccions nosocomials del propi hospital.

 

– Per a finalitzar, quin és el record més bo que tens de la teva experiència com a Directora operativa de la unitat de HaD?

– N’hi ha molts, però el què més m’omple i em satisfà és la què un dia va ser un paper en blanc i un repte i ara és una realitat . Una Unitat què funciona molt bé amb uns GRANS PROFESSIONALS, uns què van començar amb mi i altres què s’han anat incorporant després però amb la mateixa il·lusió de què la Unitat funcioni i què vagi creixent i vagi donant diferents assistències ja què com bé hem anat veien té moltíssimes possibilitats i és una millora també de cara al malalt, apropant l’Hospital al malalt i no al revés.

 

 

 

 

 

 

Eva A. Sánchez Martos
Eva A. Sánchez Martos

Graduada en Infermeria per la UAB. Tinc un Màster en Cardiologia i un altre en Cirurgia Vascular per la UB. M'he format com a investigadora en l' I.I..S. I.Carlos III i he liderat molts projectes de recerca com l'estudi EMIRTHAD sobre l’incompliment terapèutic. Porto trenta anys millorant com a infermera. Fa vint anys que vaig ajudar al naixement de la Hospitalització a Domicili al Parc Taulí.

Totes les entrades de: Eva A. Sánchez Martos
1 comentari
  • Montse

    Feu una molt bona feina!!!
    Un servei que cal que cada cop se’n faci més ressò, encara hi ha un gran nombre de la població que no sap que existiu i que és un servei assistencial personalitzat i potser el futur de l’hospitalització.
    Seguiu treballant i creixent dia a dia!!!

Deixar una resposta

El teu compte de correu no es publicarà.