Hospital de Sabadell

Equip del Servei de Cirurgia Pediàtrica del Parc Taulí

 
 
 

Informació mèdica

Fimosi

Fimosi

Què és?

Anomenen fimosi al procés en què la pell del prepuci està endurida i no es pot retreure normalment sobre el gland.

És una situació normal al nadó, ja que sols el 5% d'aquests poden retreure bé la pell del prepuci, i als 3 anys el 90% la poden retreure normalment. Així doncs, per sota d'aquesta edat només anomenarem fimosi no fisiològica, és a dir, fimosi no normal, en el cas que es produeix una obstrucció a la sortida de l'orina.

És precís que el prepuci pugui deixar al gland al descobert; més endavant a la vida serà necessari per a l'activitat sexual.

Al nen, el primordial és tenir un bon flux urinari de sortida i poder netejar l'àrea, donat que entre prepuci i gland (al solc balano-prepucial) s'hi acumula el que nomenem 'esmegma', una substància blanquinosa producte del procés de descamació del gland i del prepuci, susceptible de sobreinfecció.

Es pot complicar?

Quan es produeix la sobreinfecció que abans esmentàvem, l'anomenada 'balanitis', el penis està vermell i inflat i podeu veure la sortida d'un material blanc per la punta del penis. Una altra complicació és la parafimosi, que podem produir quan de forma molt forçada s'aconsegueix retreure el prepuci, però aquest no pot tornar enrera 'estrangulant' al gland, que passa a inflar-se considerablement.

El meu fill té el prepuci una mica estret. Cal que s'operi?

En principi, serà el vostre pediatre qui ho controli, i molt possiblement us aconsellarà fer uns exercicis, que amb molta freqüència resolen el problema; us aconsellem que els feu curosament i amb paciència, ja que fer-los bruscament sol comportar que es facin unes petites ferides al prepuci, normalment amb sagnat, i que acaben convertint-se en cicatrius (fimosis cicatricial) que tanquen definitivament el prepuci, fent-lo tributari de cirurgia.

La pell baixa fins a un cert punt sense problemes, però després està enganxada. És una fimosi?

No és una fimosi, són senzillament adherències balano prepucials. Les pot desenganxar el vostre pediatra al mateix consultori, o si aquest ho considera necessari, a la consulta de l'hospital.

He sentit a dir / he vist al diari / a Internet que hi ha una pomada que cura les fimosis. És efectiu el tractament?

Coneixem aquestes pomades i sabem que s'estan emprant; no hem pogut trobar una evidència clara de la seva eficàcia a la literatura mèdica, però estem fent un estudi per comprovar els seus efectes. En un futur pensem que us podrem explicar què hi ha de veritat en aquest tractament.

Quin és, doncs, el nen que s'ha d'intervenir?

En principi aquells que s'han complicat, sigui per parafimosis , o per balanitis, els que presentin obstrucció urinària (s'infla el prepuci quan orina) i en general aquells nens de més de 3 anys en que no s'aconsegueix un bon resultat amb els exercicis.

El meu fill s'ha d'intervenir de fimosi. Caldrà ingressar? És dolorós? El postoperatori és difícil?

No caldrà més que unes hores a l'hospital: vindrà al matí i podrà sortir per la tarda. Durant l'ingrés no tindrà dolor, s'operarà amb anestèsia general o bé amb sedació i anestèsia local, i al postoperatori immediat s'hi administraran fàrmacs. A casa possiblement us recomanem algun analgèsic i és possible que tingui molèsties a les primeres miccions. En general, però, en 1 o 2 dies el nen no té ja més molèsties.

 

Hèrnia inguinal

Hèrnia inguinal

Què és?

És un defecte en la paret abdominal causat per la persistència d'un orifici o espai que durant la vida intrauterina s'hauria d'haver tancat.

Quins són els símptomes?

El símptoma principal és la presència d'una massa o bola a l'engonal i que apareix sobretot durant l'esforç o el plor. Això significa que les vísceres de l'abdomen (intestins, ovari) que surten com a conseqüència d'aquest defecte poden, en la majoria dels casos, tornar lliurement a la cavitat abdominal, pel que desapareixen de forma transitòria, però poden reaparèixer amb l'esforç.

El dolor pot acompanyar l'hèrnia i ser de diferent intensitat, de lleu a moderat, i intermitent. Si el dolor és intens i constant constitueix un signe d'alarma que obliga a la valoració immediata pel pediatre, sobretot si s'associa a la incapacitat que l'hèrnia desaparegui amb una pressió suau.

Hi ha algun risc?

Sí, hi ha riscos. El principal és que s'atrapin els intestins a l'hèrnia i no puguin tornar (encarceració o estrangulació). En el cas que això passi, caldrà acudir immediatament a un hospital perquè un expert en faci una valoració.

Quin és el tractament?

El tractament d'una hèrnia inguinal és cirurgia en el 100 % dels casos, ja que no tanca mai espontàniament i l'operació en el defectes petits és una cirurgia relativament senzilla.

La cirurgia és dolorosa?

Amb les noves tècniques anestèsiques és minimitza el dolor: en el moment de la punxada per col·locar un sèrum, s'adorm la pell amb anestèsics locals; s'administren sedants al nen abans d'entrar a quiròfan per minimitzar la repercussió emocional d'entrar-hi, i la tècnica anestèsica impedeix el menor grau de dolor durant l'acte quirúrgic.

El pacient es pot donat d'alta 4 hores després d'acabada la intervenció. Ni els pares ni els pacients han de patir el trauma de passar una nit a l'hospital. La recuperació en els nens és extraordinàriament ràpida i poden estar reintegrats a les seves activitats en forma normal una setmana després de la cirurgia.

En conclusió, una hèrnia és un defecte generalment de naixement i ha de ser tractada en un centre especialitzat. És una malaltia relativament freqüent i el tractament oportú resol el problema, sense major trauma per al nen o la família.

Hèrnia umbilical

Hèrnia umbilical

Què és una hèrnia umbilical?

Una hèrnia umbilical és un petit forat a la paret abdominal a nivell del melic, que permet la sortida de contingut abdominal a través d'un sac herniari.

Correspon a un defecte menor en el tancament d'un forat natural de l'embrió, que permet el normal desenvolupament dels intestins. No està relacionat amb la manera que s'ha lligat el cordó umbilical, o en com s'ha seccionat, ni amb la seva llargada.

És un dels problemes més freqüents a la infància: 1 de cada 6 nadons la presenten. Més les nenes que els nens i més el de raça negra que els de raça blanca. És molt comú en nens prematurs.

Són més visibles durant els augments de la pressió abdominal, com per exemple en plorar.

La majoria d'hèrnies umbilicals són asimptomàtiques, la sortida o protrusió de l'hèrnia no és dolorosa, ni causa cap problema.

La presència d'una hèrnia umbilical, no fa al nen més susceptible a l'aparició d'altres hèrnies.

Més del 96% de les hèrnies umbilicals en lactants petits s'han tancat espontàniament als 5 anys. Només les hèrnies d'un diàmetre de més de 2,5 cm tenen poques possibilitats de tancament espontani, pel que es recomana la resolució quirúrgica, així com en casos de persistir més enllà dels 5 anys d'edat.

 

Tractament

La utilització de faixes, esparadraps i, en general, mecanismes externs de compressió sobre l'hèrnia, són desaconsellats per inefectius i perquè en algunes ocasions poden ser perjudicials, causant laceracions, irritació o sobreinfecció de la pell. En el cas de les nenes s'aconsella especialment el tancament abans de l'edat fèrtil, ja que l'augment de pressió intraabdominal durant l'embaràs pot complicar l'hèrnia.

La cirurgia és necessària en molts pocs casos, només en aquells en els quals es complica; i en cas de persistir l'hèrnia passats els 3 anys, si són de gran mida, i als 5 anys, si són petites.

La reparació quirúrgica es pot realitzar de forma ambulatòria (ingrés, intervenció i alta el mateix dia). Al postoperatori no hi sol haver dolor i a les poques hores el pacient pot dur una activitat normal.