Hospital de Sabadell

Informació per als usuaris

L'autoimmunitat

El sistema de defenses que tenim els humans està dissenyat sobretot per protegir-nos de les infeccions. Per poder-ho fer, el sistema és capaç de reconèixer les proteïnes i altres substàncies pròpies del nostre organisme i diferenciar-les de les substàncies que no són pròpies (com els microbis).

El procés de reconeixement del que és o no propi és en realitat molt complexe. Les malalties autoimmunes surgeixen quan falla aquest sistema de reconeixement, formant-se “defenses” (anticossos o cèl·lules de defensa) que ataquen el propi organisme.

Per què falla el sistema immunològic a les malalties autoimmunes?

Aquesta pregunta és motiu d’intensa investigació. Sovint cal tenir una predisposició genètica i un desencadenant (infecciós, tòxic, o d’altre tipus) per tal de desenvolupar una determinada malaltia autoimmune.

Els símptomes

Hi ha molts tipus diferents de malalties autoimmunes. Algunes afecten a un sol òrgan, com la diabetis juvenil que s’origina per anticossos dirigits als illots pancreàtics, on es fabrica la insulina. Altres malalties afecten a múltiples òrgans, són les que anomenem “malalties autoimmunes sistèmiques”

Moltes de les malalties autoimmunes sistèmiques predominen en adults joves del sexe femení, si bé no sempre és així. Moltes de les malalties autoimmunes sistèmiques presenten un curs crònic i fluctuant, amb brots d’activitat i fases de remissió. Sovint les malalties autoimmunes sistèmiques afecten al sistema musculoesquelètic en forma de dolors articulars. Altres vegades s’afecta la pell o els òrgans interns. Per atendre aquestes malalties cal sempre una visió global de tot l’organisme i un ampli coneixement de la fisiopatologia del sistema immune i dels tractaments immunomoduladors i immunosupresors.

Són rares les malalties autoimmunes?

El sistema immunològic intervé en gairebé tots els processos patològics i les malalties autoimmunes no són gens infreqüents.

S’han descrit nombroses malalties d’origen autoimmune i se n’han fet moltes classificacions. Com a malalties que afecten predominantment a un òrgan cal assenyalar la diabetis juvenil, vàries formes d’hiper o hipotiroidisme, l’anèmia perniciosa, el pèmfig, el vitilígen, i l’esclerosi múltiple. Entre les malalties autoimmunes sistèmiques citariem el lupus eritematós, l’esclerodèrmia, les miopaties inflamatòries, la síndrome de Sjögren, i les diferents formes de vasculitis. Algunes malalties com l'artritis reumatoide estarien a mig camí entre unes i altres.

El diagnòstic

El diagnòstic de moltes malalties autoimmunes no és fàcil i sovint requereix un alt grau d’expertesa.

En moltes malalties autoimmunes sistèmiques s’han elaborat criteris diagnòstics internacionalment reconeguts (es poden consultar alguns d’ells al web de l'American College of Reumathology o al web de la Universitat Johns Hopkins).

El tractament

El tractament a les malalties autoimmunes sistèmiques ha de ser controlat per facultatius experts. Al nostre centre, la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, hi treballa des de fa més de 15 anys un equip de metges internistes que s'han dedicat a l'estudi i control de les malalties autoimmunes sistèmiques.

Tot i existir guies de tractament per a nombroses malalties autoimmunes sistèmiques, donada l’heterogeneitat d’aquests processos, sovint cal un abordatge individualitzat a l’hora de recomanar un determinat tractament.

En els darrers anys s’han introduit nombrosos fàrmacs nous en el tractament de les malalties autoimmunes. Això ens fa ser optimistes ja que ens està permetent millorar la qualitat de vida de molts dels nostres pacients.

Donacions

Per tal de poder promocionar la formació continuada dels nostres professionals, així com desevolupar activitats de recerca en l'àrea de les malalties autoimmunes, podeu ajudar-nos amb les vostres donacions, adreçades al compte de la Unitat de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de la Fundació Parc Taulí.