Controls de salut durant el part

El seguiment de l'evolució del treball de part ajuda a prevenir i a detectar possibles complicacions. El seguiment de les característiques i de la duració de les diferents etapes del part, l’observació, l’acompanyament de la dona i el control del benestar fetal afavoreixen el diagnòstic precoç de complicacions que poden fer necessàries les intervencions obstètriques.

Per fer aquest seguiment es fan servir eines diferents:

El seguiment de l'evolució del treball de part ajuda a prevenir i a detectar possibles complicacions. El seguiment de les característiques i de la duració de les diferents etapes del part, l’observació, l’acompanyament de la dona i el control del benestar fetal afavoreixen el diagnòstic precoç de complicacions que poden fer necessàries les intervencions obstètriques.

Per fer aquest seguiment es fan servir eines diferents:

Partograma

 

Partograma

És una eina que serveix per avaluar la progressió del part mitjançant la representació gràfica dels factors que hi intervenen: les constants maternes (tensió arterial, pols i temperatura), la freqüència cardíaca fetal, la posició fetal en relació amb la pelvis materna, les característiques de les aigües (quantitat, color i olor), l’evolució de la dilatació i la dinàmica uterina (freqüència i intensitat de les contraccions).

 

 

'Partograma', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell

 

Benestar fetal i dinàmica uterina

Control del benestar fetal i la dinàmica uterina

Un senyal indirecte que permet conèixer l’estat d’oxigenació i la vitalitat fetal durant el part és el monitoratge de la freqüència cardíaca fetal (FCF), a través del qual s’observa l’afectació de les contraccions a la FCF.

Mètodes per controlar la FCF i la dinàmica uterina:

• Estetoscopi de Pinard. És un aparell semblant a un con, la part més ampla del qual es col·loca directament sobre l’abdomen de la mare i, amb l’orella a l’altre extrem, es pot escoltar directament el batec fetal.
• Estetoscopi de Pinard

Font: Lucia Alcaraz i Julia Cid

 

• Control manual de la dinàmica uterina. Es posa la mà sobre l’abdomen de la dona per percebre la durada, la freqüència i la intensitat de les contraccions.
• Monitor fetal Doppler manual. Gràcies als ultrasons es pot escoltar el batec fetal a través d’una sonda sobre l’abdomen untat amb gel conductor. Aquest monitor té l’avantatge que la mare també pot escoltar el batec.

Font: Lucia Alcaraz i Julia Cid

 

• Registre cardiotocogràfic (RCTG) o cardiotocografia. Permet monitorar la FCF i la dinàmica uterina (la intensitat i la freqüència de les contraccions) de manera contínua i enregistrar ambdues dades en una gràfica. El registre cardiotocogràfic pot ser:
  • Extern. Es col·loquen dos elèctrodes sobre l’abdomen matern, un amb gel conductor per enregistrar la FCF i l’altre per enregistrar la presència i la durada de les contraccions. Aquests elèctrodes se subjecten a l’abdomen amb unes cintes elàstiques i es connecten a un monitor mitjançant dos cables o una connexió sense fil.
    
    
  • Intern. Es col·loca un elèctrode, que serveix per indicar la FCF, al cap fetal a través de la vagina i un sensor de pressió dins l’úter per captar les contraccions uterines. Ambdós sensors estan connectats al monitor. El registre cardiotocogràfic intern només s’hauria de fer servir quan la cardiotocografia externa no és possible o la informació que dóna és dubtosa.
    
    
     

La FCF i la dinàmica uterina es poden monitorar de manera intermitent o contínua.

• Auscultació fetal intermitent. És recomanable en les dones sense factors de risc. L’auscultació intermitent es pot fer amb diferents freqüències, com ara:
  • un mínim d’un minut sencer després d’una contracció, cada 15 minuts durant la fase de dilatació i cada 5 minuts durant la d’expulsió;
  • monitoratge fetal intermitent amb una duració de 20 minuts cada hora durant la fase de dilatació;
  • 20 minuts cada hora durant la fase de dilatació i després de cada contracció en el període expulsiu.

El control intermitent de les contraccions es pot fer de forma manual o amb el registre cardiotocogràfic extern.

L’auscultació intermitent s’haurà de substituir per una auscultació contínua si es detecten alteracions en la FCF o en el desenvolupament del part.

• Monitoratge continu. Amb aquest sistema es té controlat el batec fetal i la dinàmica uterina en tot moment, sense interrupció. Està indicada en dones i fetus amb algun dels factors de risc següents:
  • factors materns: patologia, cirurgia uterina prèvia, etc.;
  • factors fetals: aigües meconials, endarreriment del creixement, etc.;
  • anestèsia peridural;
  • utilització d’oxitocina;
  • alteracions de la FCF detectades amb l’auscultació intermitent.

El monitoratge continu es pot fer a través d’un registre cardiotocogràfic extern o intern.

Cal tenir en compte que el monitoratge continu dificulta la deambulació i la llibertat de moviments de la dona durant el treball de part i pot interferir en el procés. Per millorar aquest aspecte, en alguns hospitals es pot recórrer a un monitoratge extern sense fils (el senyal arriba al monitor per radiofreqüència).

 

 

'Control del benestar fetal i la dinàmica uterina', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell

 

pH fetal

Microextracció de sang fetal (pH fetal)

És una tècnica que es duu a terme quan el registre cardiotocogràfic és no tranquilitzador. Serveix per verificar objectivament l’oxigenació del fetus a partir d’una anàlisi de la seva sang. La mostra es pren a través de la vagina amb una petita punxada al cuir cabellut fetal.

 

'Microextracció de sang fetal (pH fetal)', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell

 

Benestar matern

Control del benestar matern

Els signes vitals materns s’avaluen periòdicament per conèixer l’estat físic i emocional de la dona. Es recomana mesurar la freqüència cardíaca cada hora i la tensió arterial i la temperatura corporal cada quatre. Si la dona es troba sota els efectes de l’anestèsia epidural, també cal vigilar que la bufeta de l’orina no estigui plena, i recomanar-li que orini si en té ganes o buidar la bufeta regularment a través d’una sonda vesical no permanent.

Per afavorir un benestar matern òptim cal assegurar una hidratació correctes, un entorn físic agradable, amb una temperatura adequada, i un ambient d’intimitat i privacitat en què la dona es pugui sentir segura i acompanyada per les persones que desitgi.

L’observació i el seguiment de la dona són eines importants per valorar el progrés del part: els canvis de posició, la capacitat per concentrar-se en ella mateixa o els sons que emet són senyals indirectes de la progressió del part.

 

'Control del benestar matern', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell

 

Tactes vaginals

Tactes vaginals

El mètode més utilitzat per avaluar la progressió del treball de part és el tacte vaginal. És una exploració que consisteix a introduir, enguantats, els dits índex i cor a la vagina fins al coll de l’úter, amb la finalitat de valorar les característiques del cap fetal (posició en relació amb la pelvis materna, grau de descens i de rotació) i del coll uterí (posició, consistència, longitud i dilatació).

Es recomana limitar al màxim possible el nombre de tactes, perquè són dolorosos i comporten un risc d’infecció, sobretot en dones que han trencat la bossa de les aigües abans que comencin les contraccions.

 

'Tactes vaginals', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES