© velusariot / Fotolia

Recomanacions i complicacions durant el puerperi

Recomanacions durant el puerperi

 


Complicacions durant el puerperi precoç (fins a 10 dies després del part) i el puerperi tardà (fins a 45 dies després del part)

  • Hemorràgia. Pot estar provocada per una atonia uterina o per la pèrdua de sang dels vasos del coll uterí, de la vagina o de la vulva.
  • Infecció d’orina. Els canvis fisiològics de l’embaràs i els sondatges vesicals (buidament de la bufeta de l’orina mitjançant una sonda) de repetició durant el part, sobretot en dones que han tingut un part llarg i amb anestèsia peridural, poden afavorir les infeccions d’orina durant el postpart. El dolor en orinar, l’augment de la freqüència de les miccions i la sensació de no-buidament de la bufeta són símptomes indirectes d’una infecció d’orina; serà necessari un cultiu per confirmar-ne el diagnòstic i indicar un tractament antibiòtic.
  • Tromboembolisme. Durant l’embaràs i el puerperi hi ha canvis fisiològics que poden afavorir l’aparició de trombosis, sobretot en dones obeses o a les quals s’ha practicat una cesària. El dolor, l’envermelliment i la tumefacció d’un vas a les cames o l’augment de la temperatura corporal poden ser un senyal de l’aparició de trombes. Per prevenir aquest problema cal que la dona es mogui i deambuli i eviti la compressió de les cames durant el part. En alguns casos s’indicarà l’administració d’heparina profilàctica.
  • Infecció puerperal. L’augment de la temperatura corporal per sobre de 38 ºC durant 48 hores al llarg dels primers 15 dies del puerperi pot ser un símptoma d’una infecció puerperal. Generalment, la infecció, causada per un microorganisme, se situa en el tracte genital i es pot estendre a altres sistemes com ara l’aparell urinari, les mames o l’aparell respiratori. La febre va acompanyada d’un augment de la freqüència cardíaca, de malestar, de cansament, d’úter tou i dolorós i de loquis fètids (pèrdues vaginals amb mala olor).
  • Loquis fètids. Les pèrdues hemàtiques que s’inicien després del deslliurament s’anomenen loquis i van canviant d’aspecte a mesura que avança el puerperi: primer són abundoses i vermelles i, després, escasses i clares. Els loquis fètids poden indicar o bé una infecció puerperal o bé la presència de material dins la vagina, com ara gases utilitzades durant el part.
  • Mastitis. És la inflamació del teixit mamari. Acostuma a donar-se en un sol pit i pot estar causada per l’aparició de clivelles al mugró, que són la porta d’entrada dels microorganismes (mastitis infecciosa) o que provoquen l’estasi de llet (mastitis no infecciosa). Generalment, el dolor, l’envermelliment i la induració de tot el pit o d’una zona del pit es presenten amb febre, que pot arribar a 40 ºC. Per tractar la mastitis, el nadó ha de buidar el pit de la mare; cal observar-lo quan s’agafa al pit per veure si el buida prou. Si no és així, s’haurà de fer un buidatge manual o amb tirallets. En funció del tipus de mastitis, caldrà dur a terme un tractament antibiòtic. La forma més extrema de la mastitis és l’abscés mamari, que és molt dolorós i requereix tractament quirúrgic.
  • Depressió postpart. El part comporta un reajustament físic i emocional que es viu durant el puerperi. Generalment, durant els primers dies hi ha una tendència a la tristesa, que se supera a mesura que la dona adquireix habilitats de cura del nadó i el va coneixent. La tristesa postpart pot convertir-se en una depressió si la mare no és capaç d’adaptar-se a la nova situació. Els trastorns del son, la pèrdua de gana i d’il·lusió, la sensació de pèrdua de control i la incapacitat per concentrar-se són alguns dels símptomes de la depressió postpart. En qualsevol cas, cal que la puèrpera tingui el suport emocional de la parella, de la família, dels amics i dels professionals.

 

 

'Complicacions durant el puerperi precoç i el puerperi tardà', d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell