Publicacions científiques: Efectes de l’antitrombina nebulitzada i l’heparina sobre alteracions inflamatòries

Publicacions científiques: Efectes de l’antitrombina nebulitzada i l’heparina sobre alteracions inflamatòries 1024 512 Guillem Cebrian

El passat mes de Novembre de 2019, les Dres. i Drs. Camprubí, Tantinyà, Guillamat, Bringué, Puig, Gómez, Blanch i Artigas, de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) de Sabadell, varen publicar un article científic que recollia la seva investigació sobre la síndrome de dificultat respiratòria aguda.

A continuació parlem amb la Dra. Marta Camprubí, qui ens explicarà en què ha consistit l’estudi i quines són les perspectives de futur que aquest deixa entreveure.

L’antecedent d’aquest estudi és el tractament de la síndrome de dificultat respiratòria aguda. Quin és el segment de població més afectat?

(Marta Camprubí). La incidència d’aquesta síndrome és difícil de predir a causa de diferències demogràfiques, culturals, genètiques, econòmiques i del sistema de salut. A Europa la incidència és de 17’9 casos per cada 100.000 habitants per any, i a Espanya de 7’2 casos per cada 100.000 habitants per any. Tot i que es pot donar en pacients de totes les edats, està lligat a pacients d’edat avançada amb una variabilitat de trastorns clínics. Les causes més comunes de la síndrome de dificultat respiratòria aguda són la pneumònia (35-50%), la sèpsia (30%), l’aspiració de continguts gàstrics (10%), o un trauma (10%).

A efectes pràctics: En què ha consistit aquest estudi?

(M.C.) L’estudi ha consistit a determinar si l’administració directa d’anticoagulants al pulmó, mitjançant la seva nebulització, produeix efectes beneficiosos reduint l’excés de coagulació i inflamació que es produeix en la síndrome sense produir hemorràgia sistèmica.

Quins han estat els resultats obtinguts?

(M.C.) Els resultats demostren que tant l’antitrombina com l’heparina redueixen la lesió pulmonar disminuint la coagulació i la inflamació sense produir alteracions en la coagulació sistèmica ni hemorràgia.

Coneixent els resultats, quin seria el pas següent?

(M.C.) El següent pas seria determinar si els efectes dels anticoagulants es mantenen en el temps i si amb més dosis els seus efectes es poden potenciar. També es vol determinar per quins mecanismes actuen, observant els seus efectes específicament en diferents tipus cel·lulars com els macròfags alveolars o les cèl·lules alveolars epitelials.

(en aquest punt, el Dr. Artigas afegeix):

(A.A.) Una vegada acabats els estudis addicionals que falten respecte a la duració del tractament i els seus efectes en diferents elements cel·lulars, caldria plantejar dur a terme un estudi clínic.

Guillem Cebrian
Guillem Cebrian

Graduat en Informació i Documentació (UB) i Màster en Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació (UB). A l’I3PT sóc Responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i m’encarrego de la recollida i disseminació de la seva producció científica. M’apassionen les noves tecnologies, la gestió de dades i la ciència oberta.

All stories by: Guillem Cebrian

Leave a Reply

Your email address will not be published.

En aquest web utilitzem cookies, principalment de tercers. Si segueixes navegant, entenem que hi estàs d'acord.
Més informació