Malalties infeccioses, SIDA i Sèpsia

  • Sobre l’àrea
  • Grups

L’àrea de Recerca d’Infeccions, Sida i Sèpsia es dedica a la investigació traslacional en infeccions, tant adquirides en la comunitat com nosocomials, dels pacients adults i en edat pediàtrica, incloses les associades a pacients ventilats mecànicament. La prevenció, els factors de risc i la gestió d’aquestes infeccions són les principals prioritats. A aquest nivell, la investigació s’enfoca a estudis d’epidemiologia general i molecular; diagnòstic, prevenció i tractament basat en la implementació de mesures de cures i optimització del tractament.

En aquest mateix àmbit, el grup també inclou investigacions en la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), en els virus causants de l’hepatitis i, especialment, destaca la recerca en zoonosi (Rickettsia i Bartonella).

També engloba la recerca d’estudis d’epidemiologia general i molecular: diagnòstic, prevenció i tractament de la infecció per H. pylori i estudis de tractament, control de la infecció i supervivència d’una població específica de pacients amb fibrosi quística.

El grup és capdavanter en els estudis epidemiològics de la sèpsia i en diferents tractaments amb immunomoduladors.

Diferents grups de recerca d’aquesta àrea lideren i/o participen en diversos projectes en col·laboració amb altres grups nacionals i internacionals.

Coordinació d'àrea
Oriol Gasch Blasi

ogasch@tauli.cat

Grup A2G1 – Microbioma respiratori i infecció respiratòria comunitària

Nivell d’acreditació: Grup en fase de consolidació

El grup multidisciplinar del microbioma respiratori està format per investigadors especialistes en pneumologia, microbiòlegs i biòlegs que participen en projectes col·laboratius i individuals amb l’objectiu de determinar el microbioma bronquial (bacterià, víric i fúngic) mitjançant mitjançant tècniques convencionals i moleculars cultiu-independents (metagenòmiques) i de la resposta inflamatòria bronquial associada. El grup ha desenvolupat activitat de recerca compartida i forma part de les xarxes de recerca Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBERes) i del grup de Recerca Consolidat Reconegut per la Generalitat de Catalunya (20154 SGR 801).

Línies de recerca

  • Estudi del microbioma en la MPOC: a) Microbioma respiratori en la MPOC i la seva associació amb l’exacerbació freqüent; dinàmica de poblacions i la seva relació amb la resposta immune; b) Microbioma MPOC i la seva associació amb característiques de fragilitat per exacerbacions freqüents, així com identificació e intervenció de determinants de reingrés i mortalitat després d’un episodi d’exacerbació greu de la MPOC; c) Microbioma i efecte del tabac; i d) Validació de la mostra d’esput com a mostra pulmonar en la MPOC.
  • Fibrosis quística: estudi longitudinal de dinàmica de poblacions microbianes i topografia del tracte respiratori.
  • Estudi del microbioma en l’asma i topografia del tracte respiratori.
  • En la malaltia pulmonar intersticial difusa es pretén definir el paper de la infecció vírica en la exacerbació.
  • El grup d’investigació respiratòria comunitària forma part del CIBER de Malalties Respiratòries (Grup 18 IP: J. Rello y Grup 30 IP: E. Monsó). A més aquesta línia d’investigació està acreditada per l’AGAUR. El grup col·labora activament en estudis multicèntric en l’esfera de la pneumònia pneumocòccica bacterièmica (Hospital Vall d’Hebrón) i factors de risc de gèrmens resistents en pneumònia comunitària (Estudio GLIMP).

Composició del grup

  • Marian García Núñez (Cap de grup)
  • Óscar Cuevas Lobato
  • Juli Font Rocabayera
  • Miguel Gallego Diaz

Grup A2G3 – Infeccions comunitàries i relacionades amb l’atenció sanitària

Nivell d’acreditació: Grup consolidat

El Grup d’estudi de les infeccions comunitàries i relacionades amb l’atenció sanitària ha estudiat els mecanismes patogènics d’algunes de les infeccions més prevalents al nostre medi des dels anys 80, mitjançant un treball col·laboratiu entre un equip multidisciplinar, que inclou metges infermers, farmacèutics, veterinaris, epidemiòlegs i psicòlegs que treballen al Parc Taulí. La majoria d’ells també tenen responsabilitats docents a la Universitat Autònoma de Barcelona. El nostre equip aborda diferents infeccions dins un marc comú, específicament, malalties relacionades amb l’atenció mèdica, les zoonosis i la infecció per VIH, des d’una perspectiva epidemiològica, clínica i terapèutica. Durant anys ha estat obtenint suport financer públic per portar a terme projectes competitius, sota el lideratge del Dr. Ferran Segura, i des del 2016, del Dr. Oriol Gasch. Actualment està acreditat com a Grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya (AGAUR; SGR, 2017-677).

Línies de recerca

  • Estudi de les infeccions relacionades amb l’atenció sanitària (IRAS):
    • Maneig d’infeccions causades per microorganismes multiresistents i infeccions difícils de tractar (1.1) Infeccions en pacients crítics (1.2) Endocarditis infecciosa bacterièmia (1.3) Millora en el diagnòstic de Malalties infeccioses.
    • Prevenció de les IRAS i la resistència als antimicrobians (2.1) Educació de personal sanitari i pacients (2.2) Epidemiologia de les IRAS (2.3) Estratègies innovadores per millorar el control de les IRAS.
    • Activitat antimicrobiana i eficàcia clínica dels antibiòtics (3.1) Estudis PK / PD (3.2) tractament antibiòtic domiciliari endovenós (TADE) (3.3) Programes per a l’optimització en l’ús dels antimicrobians.
  • Estudi de les principals zoonosi amb impacte en la salut:
    • Identificació de nous hostes i vectors. Identificació i estudi de zoonosis emergents (ex. R. massiliae-Bar29, noves espècies de Bartonella i altres microorganismes zoonòtics emergents).
    • Descripció clínica i epidemiològica de les principals zoonosis. Determinació de factors de risc.
    • Optimització de les tècniques moleculars per millorar el diagnòstic de les principals zoonosis.
  • Estudi de la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).
    • Estudi de la reconstitució del sistema immune sota teràpia HAART i les seves possibles diferències depenent de l’edat. Estudiar la dinàmica del sistema immune en pacients d’edat avançada és de gran importància. Un dels objectius de traducció d’aquesta línia és trobar objectius terapèutics i/o biomarcadors que permetin un tractament/seguiment més específic en funció de les característiques del pacient. L’interès per aquesta subpoblació de pacients és dual: des d’una perspectiva immunològica i epidemiològica (factors de risc, adherència al tractament, comorbilitats, retard del diagnòstic…).
    • Abordatge de les comorbilitats relacionades amb la infecció per VIH.
    • Eficàcia de diverses pautes de tractament antiretroviral. A través de la nostra participació en assaigs clínics que brinden nous coneixements sobre el tractament, i diferents cohorts nacionals i internacionals de VIH, en les quals assumim el lideratge d’estudis específics. (PISCIS, CORIS, COHERE, Col•laboració de cohort ART).
    • Estudi de la coinfecció amb VHC.

Composició del grup

  • Oriol Gasch Blasi (Cap de grup)
  • Silvia Capilla Rubio
  • Emilio Diaz Santos
  • Mateu Espasa Soley
  • Lluís Falgueras López
  • Inmaculada Fernández Moreno
  • Dionísia Fontanals Aymerich
  • Ana Granados Maturano
  • Ignacio Martín-Loeches Carrondo
  • Abel Mujal Martínez
  • Marta Píriz Marabajan
  • Jordi Vallès Daunis

Grup A2G4 – Retrovirus y zoonosi

Nivell d’acreditació: Grup consolidat

L’estudi, prevenció i tractament de les patologies infeccioses no es comprèn sense un enfoc global i un abordatge interdisciplinar. Per aquest motiu l’equip investigador es va constituir amb la finalitat d’abordar les malalties de zoonosi i la infecció per VIH dins d’un marc comú.

Línies de recerca

Zoonosi:

  • Estudi eco-epidemiològic de la infecció Bar29 i descripció de casos clínics: Establir el rol epidemiològic d’hostes i vectors en la transmissió i manteniment de la soca Bar29. Confirmació clínica en humans prèviament diagnosticats d’infecció per R. conorii, descripció clinicoepidemiològica i determinació dels factors de risc.
  • Tifus murí (Infecció per R typhi i R felis): Fins ara s’ha demostrat la circulació d’aquestes espècies en un cicle proper a l’home. La publicació d’un cas clínic a Lleida en els darrers anys, confirma la seva presència en la nostra àrea i la necessitat d’incidir en l’estudi en humans. A més, en els darrers temps, s’ha vist que altres animals, com ara el gos, poden tenir més implicació en l’epidemiologia de R. felis, que no el primer descrit com a reservori, el gat. El paper del gos, estudiat a nivell serològic, ja va ser suggerit pel mateix grup el 2009. El 2014 vam publicar un estudi molecular on corroboràvem el paper del gat en altres 3 Rickettsiosis sense trobar relació amb R. felis. Per tant, l’objectiu bàsic és la identificació de casos clínics de tifus murí en general i incidir en l’estudi epidemiològic, sobretot de R. felis.
  • Infecció per R slovaca: Determinar el cicle complet de transmissió i incidir en la clínica humana i el seu diagnòstic.
  • Estudi de l’agent etiològic de la febre de durada intermèdia (FDI): Anàlisi prospectiva de les característiques epidemiològiques, clíniques i etiològiques dels pacients amb FDI i determinar l’etiologia de l’FDI.
  • Bartonella: Estudi clínic i epidemiològic de les infeccions per Bartonella des de la perspectiva que la simptomatologia no ha de ser la clàssicament descrita, així com que el nombre d’espècies a detectar i animals on estudiar-les és molt major del que s’ha descrit fins fa pocs anys.
  • Rickettsia / Bartonella spp i resistència a antibiòtics: Dissenyar mètodes d’estudi de la sensibilitat antibiòtica que siguin ràpids i utilitzables en qualsevol laboratori (solucionant així els inconvenients del cultiu cel·lular).
  • Diagnòstic de microorganismes de creixement difícil (Bartonella i Rickettsia): Dissenyar mètodes moleculars de diagnòstic, ràpids i utilitzables en qualsevol laboratori.
  • One Health: Implementar un sistema de salut pública One Health en els països dels Balcans.
  • Teniosi / cisticercosi: Establir una xarxa europea sobre diagnòstic, control epidemiològic, detecció i descripció de casos clínics i mètodes terapèutics relacionats amb la teniosi i cisticercosi.
  • Servei a altres centres: En la rutina assistencial les infeccions per Rickettsia i per Bartonella es diagnostiquen primer com un test serològic que no tots els hospital tenen. De tota manera, si es vol saber l’espècie i/o aïllar el microorganisme i/o fer un estudi molecular, es requereixen tècniques especifiques que no estan a disposició de la gran majoria d’hospitals. És per aquest motiu que el nostre equip ofereix servei de diagnòstic i estudi d’aquestes infeccions a altres centres. Com per exemple: Hospital de Bellvitge, Hospital de Girona Josep Trueta, The Chaim Sheba Medical Center d’Israel, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Joan XXIII de Tarragona…

VIH / SIDA:

  • Pacients VIH + majors de 50 anys immunologia: Estudiar els mecanismes implicats en la dinàmica limfocitària en pacients VIH que reben tractament HAART i analitzar les diferències entre pacients joves i d’edat avançada.
  • Pacients VIH + majors de 50 anys epidemiologia: Estudiar les característiques de la població d’edat avançada considerant les noves observacions dels últims anys (talls d’edat per definir persones d’edat avançada, coinfeccions i altres característiques descrites en població VIH general).

Composició del grup

  • M. Mercè Nogueras Mas (Cap de grup)
  • M. José Amengual Guedan
  • Manel Cervantes García
  • Bernat Font Creus
  • Marta Navarro Vilasaró
  • Immaculada Pons Viñas
  • Montserrat Sala Rodó
  • Isabel Sanfeliu Sala
  • Ferran Segura Port