Què és un mioma uterí?

Els fibromes o miomes uterins són tumors, no cancerosos (benignes), que es desenvolupen en la paret muscular de l'úter. La majoria d'ells no produeixen símptomes però si són grans o múltiples poden produir dolor i/o sagnats menstruals abundants que condueixen a l'anèmia.

Quins símptomes són els més freqüents?

Els símptomes (Word, 800 KB) depenen de la mida del mioma i de la seva localització (subserós, intramural o submucós). Els miomes són molt comuns entre les dones majors de 30 anys i la gran majoria no causen problemes. Els símptomes més freqüents i importants són:

Com es diagnostica un mioma?

Els miomes se sospiten habitualment en un examen ginecològic rutinari i es confirmen mitjançant tècniques d'imatge: ecografia transvaginal, tomografia computaritzada i ressonància magnètica. Per al control i seguiment de miomes petits i asimptomàtics és suficient l'ecografia i el control mèdic. Miomes de mida gran i amb molts símptomes poden requerir altres tècniques d'imatge. La ressonàcia magnètica i l'ecografia són innòcues i així mateix indolores.

Quin és el tractament dels miomes uterins?

Fins fa ben poc, el tractament dels miomes uterins (Word, 800 KB), es limitava a fàrmacs contra el dolor, teràpia hormonal o cirurgia, incloent-hi extracció de l'úter. L'embolització de miomes és una alternativa no quirúrgica que aconsegueix una important reducció de la mida i millora dels símptomes i que actua deixant sense irrigació sanguínia al mioma uterí. Abans de la realització d'una embolització la pacient ha de ser visitada per un especialista en ginecologia per realitzar una avaluació completa (Word, 46 KB) de la seva malaltia.
 

En què consisteix l'embolització de miomes?

Es realitza per tècniques de radiologia intervencionista que requereixen una mínima invasió. A través de cateterisme mitjançant una simple punció a l'engonal, i baix control de rajos X (fluoroscòpic) realitzarem el taponament de les artèries que alimenten el propi tumor, mitjançant unes petites boletes de gelatina.

El dolor i la inflor abdominal són dos efectes comuns d'aquesta tècnica. Ocasionalment, apareix febre durant 24-48 hores que pot ser tractada amb paracetamol (Termalgin) o amb metamizol magnèsic (Notolil). Per combatre el dolor s'utilitzen analgèsics potents per via epidural, venosa i oral. En la nostra experiència s'aconsegueix un bon control del dolor mitjançant sedació per via endovenosa i fins i tot es pot realitzar el tractament de forma ambulatòria.

Posteriorment s'administren durant una setmana analgèsics per via oral.

Qui realitza l'embolització?

El procediment el realitza el radiòleg intervencionista dins les sales especialitzades per això. Tanmateix, en el procés diagnòstic i terapèutic intervenen altres professionals mèdics (ginecòlegs, anestesistes, radiòlegs generals, etc.). Els radiòlegs intervencionistes són metges que tenen un entrenament especial per diagnosticar i tractar processos, utilitzant eines minúscules i sofisticades guiats per raigs X o altres tècniques d'imatge.

En general, les tècniques intervencionistes són menys invasives i més segures amb menor temps d'hospitalització i de convalescència per al pacient. El radiòleg intervencionista treballa estretament amb la resta d'especialistes per assegurar-se que el pacient rebrà la millor atenció i cura possible.

On es realitza l'embolització?

La sala de Radiologia Intervencionista és una estança hospitalària que reuneix unes condicions especials d'asèpsia. Disposa d'un sofisticat equipament d'imatge (raigs X i ecografia) així com del personal humà i dels mitjans tècnics de control vital i reanimació adequats per garantir la seguretat del pacient.
 

Quins són els resultats mèdics d'embolització?

Els treballs mèdics demostren que entre el 80 i 95 % de les pacients van millorar els símptomes. Més del 80% de les pacients van reduir de manera important el volum dels seus miomes.
 

Existeixen riscos en l'embolització de miomes?

L'embolització de l'artèria uterina és una tècnica segura, però com la gran majoria de procediments mèdics també pot tenir algunes complicacions. El dolor és la més freqüent i es produeix per falta de rec sanguini a l'úter, fet important que requereix analgèsia especial. En les primeres hores poden aparèixer nàusees, vòmits i febre que es controlen generalment amb medicació adequada. Un petit percentatge de pacients va presentar infecció que es va controlar amb antibioteràpia. Tan sols l'1% de les pacients davant l'alteració uterina es va considerar la histerectomia com a tractament potencial. Finalment, s'ha descrit en un 2-10% dels casos, menopausa induïda postembolització.

No s'ha d'oblidar que la histerectomia i la miomectomia també poden presentar complicacions infeccioses, hemorràgiques, creació d'adherències de teixits i òrgans abdominals.
 

Després del procediment, què cal esperar que passi?

Alta a domicili a les 24/48 hores. Què cal esperar que passi? (Vegeu el document per a les pacients en fase de recuperació, Word 49 KB)

La majoria de les pacients presenten durant els primers dies dolors abdominals semblants als de tipus menstrual. Per aquest motiu durant la primera setmana cal seguir la pauta de tractament planificat amb antiinflamatoris i analgèsics.

La presència de febre, no superior a 38º C, és habitual. Al mateix temps l'aparició de fluix en major quantitat que el que és habitual també pot ser normal i va desapareixent durant la primera setmana.

La recuperació completa i reinici de l'activitat normal sol ser entre els 10-15 dies després del procediment.