{"id":364,"date":"2020-06-21T19:08:47","date_gmt":"2020-06-21T17:08:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/?p=364"},"modified":"2025-01-24T14:34:09","modified_gmt":"2025-01-24T12:34:09","slug":"de-professionals-nou-vinguts-a-la-had","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/2020\/06\/de-professionals-nou-vinguts-a-la-had\/","title":{"rendered":"De professionals nou vinguts a la HaD. La Marta"},"content":{"rendered":"

Durant la pand\u00e8mia els primers en contagiar-se van ser els professionals sanitaris. Metges i infermeres que portaven molts anys al davant de\u00a0 les unitats assistencials i que es van veure desbordats per un virus que ens va agafar a tots desprevinguts i amb una manca important\u00a0 d’informaci\u00f3 sobre con es contagiava.<\/p>\n

En pocs dies la manca de professionals en actiu es va reduir considerablement. El nombre de persones malaltes van passar de 48 pacients el dia 15 de mar\u00e7 a 455 pacients el dia 28 del mateix mes.<\/p>\n

Per altra part hi havia estudiants d’\u00faltim any de carrera que volien ajudar. Algunes de les infermeres havien sigut estudiants en la nostra unitat d’Hospitalitzaci\u00f3 a Domicili i no van dubtar en posar-se en contacte amb nosaltres per donar un ” cop de m\u00e0”.\u00a0 Una setmana m\u00e9s tard el govern donava car\u00e0cter legal a la possibilitat d’incorporar professionals prejubilats i estudiants d’\u00faltim curs de carrera a la activitat laboral.<\/p>\n

D’aquesta manera va ser com es van arribar a la nostra unitat sis estudiants d’infermeria i nou llicenciats en medicina pendent de triar pla\u00e7a de MIR.<\/p>\n

Avui us presentar\u00e9 a Marta, una estudiant d’infermeria, jove, prima i de semblant fr\u00e0gil per\u00f2 amb una personalitat molt forta i unes idees molt clares de qu\u00e8 podia fer i qu\u00e8 no i com podia ajudar i com no. Gracies a professionals com ella es van poder dur a terme l’ assist\u00e8ncia a quasi 300 pacients que van passar per l’hotel medicalitzat de la HaD del Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell durant el mes d’abril del 2020.<\/p>\n

\"\"

Equip<\/p><\/div>\n

Per\u00f2 preguntem a ells.<\/p>\n

Marta, en el moment que es va declarar l’ estat d’emerg\u00e8ncia vas pensar que tindries l’oportunitat d’atendre pacients com a infermera?<\/span><\/strong><\/p>\n

En el moment que es va declarar l\u2019estat d\u2019alarma se\u2019m van generar molts dubtes i incerteses sobre com podia ajudar jo partint del punt que jo encara era una estudiant. Vaig pensar que les tasques d\u2019una infermera com a tal no podria fer pel fet de que encara no estic graduada ni col\u00b7legiada, per tant, hi havia tasques que no podria realitzar. Per altra banda, pensava que estava bastant preparada ja que durant la carrera hem fet moltes pr\u00e0ctiques, hem vist moltes coses i hem viscut diferents experi\u00e8ncies. M\u2019ho vaig prendre com una oportunitat i vaig pensar que seria com fer una mena de \u2018pr\u00e0ctiques\u2019 durant uns mesos fins que arrib\u00e9s el mes de juny i aconsegu\u00eds el t\u00edtol universitari. Ho veia com unes pr\u00e0ctiques ja que en tot moment estaria sota la responsabilitat d\u2019una infermera referent i seria ella qui em delegues les feines i les coses que ella considerava que podia fer. Com a estudiant encara no puc fer certes coses ni prendre segons quines decisions, aix\u00ed com tampoc puc assumir jo sola a un cert n\u00famero de pacients.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 va ser per a tu enfrontar-te a pacients de COVID?<\/strong><\/span><\/p>\n

Al principi tenia molta por ja que sabia que una vegada comences a treballar comen\u00e7aria a estar exposada amb la conseq\u00fc\u00e8ncia directa d\u2019exposar tamb\u00e9 a la meva fam\u00edlia. Tot i aix\u00f2, quan ens van fer la xerrada informativa i ens van explicar en qu\u00e8 consistiria la nostra feina i quin tipus de pacient atendr\u00edem, em vaig tranquil\u00b7litzar. Ens van assegurar que el perfil de pacient seria un COVID lleu i que mantindr\u00edem el m\u00ednim contacte amb ell. Aix\u00f2 em va ajudar a animar-me i a acabar de prendre la decisi\u00f3 d\u2019acceptar la feina.<\/span><\/p>\n

Vas pensar en la possibilitat de poder portar la infecci\u00f3 a la teva fam\u00edlia ?<\/strong><\/span><\/p>\n

S\u00ed, ja que encara que vigilis en tot moment i estiguis pendent de prendre les mesures necess\u00e0ries sempre pots tenir un imprevist o despistar-te per uns segons. Tot i aix\u00f2, penso que sempre he sigut molt conscient i he pres les mesures necess\u00e0ries d\u2019una manera bastant correcta. Quan acab\u00e0vem el torn m\u2019he rentat b\u00e9 la cara i el coll i el primer que feia al arribar a casa era anar directa a la dutxa i rentar-me b\u00e9 tot el cos i el cabell sobretot. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Respecte a les mesures que hem pres a casa, aquestes han consistit en mantenir el m\u00ednim contacte amb els meus pares i la meva germana i coincidir el m\u00ednim possible. Per exemple, a l\u2019hora dels \u00e0pats ells han seguit dinant junts a la taula i jo em posava al sof\u00e0 o b\u00e9 m\u2019anava a l\u2019habitaci\u00f3. He utilitzat una tovallola de mans per a mi sola i tots els estris d\u2019higiene eren personals i estaven separats de la resta.<\/span><\/p>\n

Et va costar aprendre les mesures especials de protecci\u00f3 contra la infecci\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n

No, ja que dies enrere els estudiants vam rebre una formaci\u00f3 espec\u00edfica sobre la col\u00b7locaci\u00f3 i retirada dels EPIS. La q\u00fcesti\u00f3 era tenir clars els conceptes i practicar-ho un parell de vegades per acabar d\u2019assimilar-ho. En tot moment has de ser conscient de qu\u00e8 pots tocar i que no, aix\u00ed com reflexionar sobre si est\u00e0s ben protegit o et falta alguna cosa. \u00c9s important protegir-se a un mateix per\u00f2 tamb\u00e9 als dem\u00e9s i als nostres companys.\u00a0<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 et feia m\u00e9s respecte, les funcions d\u2019infermeria o la possibilitat d\u2019infectar-te?<\/strong><\/span><\/p>\n

La veritat \u00e9s que el que em feia m\u00e9s respecte era la possibilitat d\u2019infectar-me ja que si acceptava la feina comen\u00e7aria a estar m\u00e9s exposada. Respecte les funcions d\u2019infermeria, tenia m\u00e9s confian\u00e7a ja que al llarg de la carrera universit\u00e0ria hem fet moltes pr\u00e0ctiques cl\u00edniques i em sentia bastant preparada. Tamb\u00e9 va influir el fet de que sabia que tractar\u00edem amb pacients COVID lleus, per tant, el contacte que an\u00e0vem a mantenir amb ells seria el m\u00ednim, la medicaci\u00f3 que se li administraria seria tota oral i no endovenosa, nom\u00e9s estar\u00edem amb contacte amb aquells pacients que se\u2019ls hi hagu\u00e9s de prendre la tensi\u00f3 arterial, posar la heparina, entre d\u2019altres… les altres funcions anaven a ser tasques m\u00e9s b\u00e0siques com prendre la saturaci\u00f3 d\u2019oxigen, donar una bosseta amb la medicaci\u00f3 oral o b\u00e9 donar-los en m\u00e0 la safata amb el menjar. \u00a0<\/span><\/p>\n

Quina situaci\u00f3, de les que vas veure, destacaries com molt dura?<\/strong><\/span><\/p>\n

Els dos primers dies em van impactar. Els pacients arribaven a la vegada amb un autocar des del Taul\u00ed i la veritat \u00e9s que no don\u00e0vem a l\u2019abast. Tot era nou per a tothom i hi havia alguns problemes de gesti\u00f3 que van causar un alentiment de la feina.<\/span><\/p>\n

Tots els professionals ens hav\u00edem d\u2019adaptar a la nova situaci\u00f3 i hav\u00edem d\u2019aprendre a treballar els uns amb els altres. Mica en mica la cosa va millorar per\u00f2 els primers dies van ser durs. Ens ocup\u00e0vem de la planta dues estudiants d\u2019infermeria i una sola infermera referent, totes les habitacions estaven ocupades i eren dobles. Ten\u00edem molta feina a totes hores i les estones de descans eren m\u00ednimes. La veritat \u00e9s que arribava a casa i em sentia molt realitzada per\u00f2 tamb\u00e9 molt esgotada i amb ganes de descansar.<\/span><\/p>\n

La setmana seg\u00fcent, per\u00f2, la incorporaci\u00f3 d\u2019un altre estudiant i una altre infermera referent va ajudar a reduir l\u2019exc\u00e9s de feina i a agilitar-ho tot. Han anat passant els dies i hem anat coneixent la manera de treballar dels altres companys i hem confeccionat un grup i un equip molt bo. \u00a0<\/span><\/p>\n

Tens records especials d\u2019algun pacient? Quin?<\/strong><\/span><\/p>\n

S\u00ed, hi ha hagut situacions de tots colors, des de moments tristos fins a an\u00e8cdotes molt divertides. Me\u2019n recordo molt sovint d\u2019una pacient que precisament va ser de les que va arribar el primer dia en autob\u00fas. Em va sobtar ja que era una noia jove i va ser el primer cas de COVID que vaig veure que no afectes a una persona gran. Em va aportar molts bons moments perqu\u00e8 tot i trobar-se en aquella situaci\u00f3 de malaltia, transmetia una gran vitalitat i unes ganes incre\u00efbles de viure, recuperar-se i passar-ho b\u00e9… la cosa positiva \u00e9s que aconseguia transmetre aquesta energia a la seva companya d\u2019habitaci\u00f3, que era una senyora de m\u00e9s edat que es trobava en pitjor situaci\u00f3 de salut i li costava m\u00e9s fer les coses i moure\u2019s per l\u2019habitaci\u00f3. Durant l\u2019ingr\u00e9s va ser el seu aniversari i va ser una alegria per a tots el fet de poder veure la seva reacci\u00f3 al rebre el ram de flors que el seu marit li va enviar a l\u2019hotel Verdi. A m\u00e9s, va ser molt emocionant saber que el dia que li anaven a donar l\u2019alta tamb\u00e9 li donarien a la seva companya, a la senyora gran. Es van posar molt contentes al saber que se\u2019n anirien d\u2019all\u00e0 el mateix dia, ja que van poder viure aquesta situaci\u00f3 juntes des de l\u2019inici fins al final. \u00a0<\/span><\/p>\n

Per altra banda, tamb\u00e9 hem viscut moments on han aparegut la tristesa i la nost\u00e0lgia. Aquesta darrera setmana ha sigut la diada de Sant Jordi, una festivitat bastant important i especial per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des de la companyia dels hotels Catalonia ens van fer arribar roses i llibres pels pacients amb dedicat\u00f2ries escrites en ells. Hem de pensar que \u00e9s una situaci\u00f3 bastant dura que els pacients han de viure sols i separats de la seva fam\u00edlia, per tant, petits detalls com aquests els hi van fer una mica m\u00e9s llevador aquell dia d\u2019ingr\u00e9s a l\u2019hotel. Em va emocionar el cas d\u2019una pacient que per desgracia es va quedar viuda uns dies abans pel mateix coronavirus, ja que li van sortir les ll\u00e0grimes al rebre la rosa i llegir la dedicat\u00f2ria amb paraules esperan\u00e7adores i emotives que una persona havia escrit per a ella. Ens va agrair molt\u00edssim el detall i va ser emotiu veure com per un petit instant, li vam poder alegrar una mica m\u00e9s el dia.<\/span><\/p>\n

Si torn\u00e9s a donar-se aquesta situaci\u00f3, dubtaries en donar un pas endavant o vindries a ajudar d\u2019un altre manera?<\/strong><\/span><\/p>\n

S\u00ed, tornaria a donar un pas endavant sense cap mena de dubte. Penso que \u00e9s essencial saber l\u2019ajuda que podem aportar i saber que mentre es prenguin les mesures necess\u00e0ries no t\u00e9 perqu\u00e8 passar res greu ni cap accident. Per a mi ha sigut molt reconfortant el fet d\u2019arribar a casa al acabar el torn i sentir que he sigut d\u2019ajuda per a alguna persona o que he col\u00b7laborat en aquest moment d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria. \u00a0<\/span><\/p>\n

De totes maneres, respecto totalment a tota aquella gent que ha preferit no posar-se en primera l\u00ednia per\u00f2 que tot i aix\u00ed ha pogut ajudar i donar un cop de m\u00e0 d\u2019una manera diferent. Hi ha moltes feines que s\u00f3n menys visibles i que es mereixen el mateix aplaudiment i el mateix agra\u00efment que reben aquelles que s\u00ed que tenen m\u00e9s visibilitat pel fet d\u2019establir un contacte m\u00e9s directe amb el propi malalt. Per exemple, hi ha alguna persona que cuina el menjar que alimentar\u00e0 a aquests pacients, hi ha transportistes que ens fan arribar el material que necessitem per atendre a la gent, hi ha un servei de farm\u00e0cia que ens proporciona la medicaci\u00f3 que necessiten o b\u00e9 hi ha un servei de neteja que s\u2019encarrega de netejar els llen\u00e7ols i la roba que utilitzaran aquests pacients. I \u00e9s m\u00e9s, la gent que es queda a casa i respecta el confinament tamb\u00e9 est\u00e0 ajudant d\u2019una manera molt important en aquesta complicada situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 us vaig dir?…\u00a0 Jove, fr\u00e0gil, una gran professional i una bell\u00edssima persona!<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant la pand\u00e8mia els primers en contagiar-se van ser els professionals sanitaris. Metges i infermeres que portaven molts anys al davant de\u00a0 les unitats assistencials i que es van veure desbordats per un virus que ens va agafar a tots desprevinguts i amb una manca important\u00a0 d’informaci\u00f3 sobre con es contagiava. En pocs dies la […]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":318,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/364"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=364"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/364\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":367,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/364\/revisions\/367"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media\/318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}