Quan va comen\u00e7ar l\u2019estat d\u2019alarma tot era incertesa del que ens passaria als estudiants, ja que d\u2019un dia a l\u2019altre ens van fer fora del lloc de pr\u00e0ctiques perqu\u00e8 corr\u00edem el risc de poder ser contagiats i sense saber si podr\u00edem acabar el per\u00edode o que faria la universitat per solucionar aquest problema.\u00a0 Es va comen\u00e7ar a parlar als medis de comunicaci\u00f3 que era un moment on necessitaven personal sanitari i que demanaven l\u2019ajuda d\u2019estudiants d\u2019\u00faltim any de carrera perqu\u00e8 no donaven abast i va ser el moment on la universitat ens va proporcionar hospitals per enviar-hi les nostres dades. El que no m\u2019esperava es que an\u00e9s tan r\u00e0pid i en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019hores de la trucada de l\u2019hospital ja tingu\u00e9s la primera formaci\u00f3 d\u2019 EPIS i en 48h comenc\u00e9s a treballar com a infermera. Mai ho hauria imaginat.<\/em><\/span><\/p>\n Que va ser per a tu el enfrontar-te a pacients de COVID-19?<\/strong><\/span><\/p>\n Els primer dies al hotel tot eren nervis i molta por, ho far\u00e9 b\u00e9? Far\u00e9 qualsevol errada i hem contagiar\u00e9? Sab\u00edem que ten\u00edem 12h de torn per davant i que les coses les far\u00edem poc a poc i fixant-nos en cada detall per no fer errades. Tots apren\u00edem de tots, i ens correg\u00edem si era necessari, aix\u00f2 et crea tranquil\u00b7litat, i es el que hem va passar a mi, tota la por que tenia els primers dies es van convertir en coratge per fer front a tot el que vingu\u00e9s per davant.<\/em><\/span><\/p>\n Vas passar por davant la possibilitat de poder portar la infecci\u00f3 a la teva fam\u00edlia?<\/strong><\/span><\/p>\n La por estava sempre al cap, sempre pensant si despr\u00e9s de la nostra jornada de treball ens est\u00e0vem portant al \u201cbitxo\u201d a casa. Jo he continuat vivint a casa amb els meus pares i el meu germ\u00e0, els meus pares sortien com jo cada dia a treballar i encara que jo estigues en contacte directe amb persones amb COVID ells tamb\u00e9 podien c\u00f3rrer el risc de portar la infecci\u00f3 a casa. Tot i aix\u00ed pren\u00edem les mesures al arribar a casa despr\u00e9s de treballar, deixant les sabates fora (rentar-les amb aigua i lleixiu) i directes a la dutxa, deixant la roba amb una bossa que despr\u00e9s aniria tot a la rentadora.<\/em><\/span><\/p>\n Et va costar aprendre les mesures especials de protecci\u00f3 contra la infecci\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n Abans de comen\u00e7ar a treballar, l\u2019hospital ens va fer una petita formaci\u00f3 d\u2019 EPI\u2019s amb la qual vaig anar el primer dia amb una idea de com seria tot aquest equip. No ha sigut gens dif\u00edcil aprendre aquestes mesures, ja que dia rere dia ho f\u00e8iem i era un costum, sempre estava el\/la company\/a en el moment que ens hav\u00edem de vestir per assegurar que an\u00e0vem ben equipats i no ens faltava cap complement de protecci\u00f3.<\/em><\/span><\/p>\n Qu\u00e8 et feia m\u00e9s respecte, les funcions d\u2019infermeria o la possibilitat de infectar-te?<\/strong><\/span><\/p>\n Al cap i a la fi les tasques d\u2019infermeria les hem fet durant els per\u00edodes de pr\u00e0ctiques, tot i aix\u00ed sempre n\u2019hi ha coses per aprendre cada dia. Com he dit abans la por sempre estava present, amb la idea de si cada dia quan arribessis a casa t\u2019estaves portant el \u201cbitxo\u201d amb tu.\u00a0 Anava amb la idea de que la meva feina serien com unes pr\u00e0ctiques avan\u00e7ades anant darrera d\u2019una infermera, per\u00f2 no ha sigut aix\u00ed hem tingut una autonomia brutal, on nosaltres mateixes f\u00e8iem totes les tasques d\u2019infermeria (sempre amb el recolzament de professionals)\u00a0 i no qued\u00e0vem en una segona posici\u00f3, si no que est\u00e0vem a la mateixa altura que les nostres infermeres referents.<\/em><\/span><\/p>\n Quina situaci\u00f3, de les que vas veure, destacaries com molt dura?<\/strong><\/span><\/p>\n La veritat es que no hem viscut situacions dures, ja que el perfil de pacients que en ten\u00edem al hotel estaven molt estables. El que si hi puc destacar es el estat emocional dels pacients, la manera en que vivien la situaci\u00f3 en la que estaven, l\u2019angoixa que ens transmetien i l\u2019atenci\u00f3 que ens demanaven per parlar ni que fos 5 minuts amb ells, ja que aix\u00f2 tamb\u00e9 els tranquil\u00b7litzava. Crec que la nostra feina tenia una bona part t\u00e8cnica, per\u00f2 el que m\u00e9s pes tenia era el suport que els hi don\u00e0vem als pacients, molt necessari en aquest moments.<\/span><\/em><\/p>\n Andrea i Dr Pablo preparant una sorpresa a una pacient.<\/p><\/div>\n Tens records especials d\u2019algun pacient? Quin?<\/strong><\/span><\/p>\n Tinc el record de molts pacients, sobre tot d\u2019aquells que han estat m\u00e9s temps amb nosaltres. Per\u00f2 sempre en recordar\u00e9 a un d\u2019ells, un pacient que va perdre a la seva dona pocs dies abans d\u2019ingressar ell a l\u2019hotel pel mateix diagn\u00f2stic, COVID-19. Ell ens ho explicava amb ll\u00e0grimes als ulls, ens explicava que portaven 50 anys casats i que era la dona m\u00e9s bonica que havia existit. Quan vam a acabar de prendre-li la pressi\u00f3 ens va demanar si en ten\u00edem 5 minuts per ensenyar-nos fotos d\u2019ells dos, celebrant aniversaris, anant de viatges, etc… i en aquest moment es inevitable no pensar en el que tenim i desitges donar-li una abra\u00e7ada molt forta que el recolzi per fer-li saber que encara que no siguem la seva fam\u00edlia de sang, en aquest moment ho \u00e9rem m\u00e9s que mai. Les seves ultimes paraules abans de marxar d\u2019alta a casa van ser: – \u00bfPuedo haceros una foto? Me gustaria poder recordar siempre a mis 3 \u00e1ngeles de la guarda. (referint-se a nosaltres, les tres estudiants d\u2019infermeria que vam estar durant tota la seva est\u00e0ncia)\u00a0 \u00a0<\/span><\/em><\/p>\n Si tornes a donar-se aquesta situaci\u00f3 , dubtaries en donar un pas endavant o vindries a ajudar d\u2019un altre manera?<\/strong><\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de viure aquesta experi\u00e8ncia, no ho dubtaria. La por sempre apareix en aquestes situacions tan extremes, per\u00f2 quan tens vocaci\u00f3 per la teva professi\u00f3 aix\u00f2 ho deixes enrere i no dubtes en fer un pas endavant i prendre decisions importants.<\/em><\/span><\/p>\n No puc estar m\u00e9s agra\u00efda del equip de professionals amb qui he pogut compartir tot aix\u00f2, se que sense ells no hauria sigut igual. El companyerisme [1 ]<\/span> que hi havia entre l\u2019equip era brutal, tan sigui entre equip infermer com amb administraci\u00f3 i residents de medicina. Agrair a les meves infermeres Eva i Alba per tot el recolzament que ens han donat dia rere dia, ja que han sigut el pilar fonamental per a que tot aix\u00f2 sigui possible. Mil gr\u00e0cies per tot.<\/em><\/span><\/p>\n <\/p>\n Gracies a tu Andrea per la teva empenta i la teva professionalitat que van ser b\u00e0siques per a fer possible els nostres objectius cuidar el millor possible a les persones malaltes de l`’Hotel Medicalitzat. Tens les qualitats per a ser una gran infermera, espero i desitjo que gaudeixis de la teva professi\u00f3. En aquest temps, ser infermera es un 99,9% vocacional i tu ja disposes d’ell , no deixis que ning\u00fa te ‘l faci minv\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [1] En catal\u00e0 correcte “companyonia”. Per\u00f2 donat que es un blog col\u00b7loquial deixem l’expressi\u00f3 triada per l’autora. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui us presentar\u00e9 a una jove infermera que es va presentar com a volunt\u00e0ria a treballar en la nostra unitat contra la COVID-19. En aquells dies era encara estudiant d’infermeria i amb moltes ganes de posar en pr\u00e0ctica totes les hores\u00a0 de formaci\u00f3 i pr\u00e0ctica que havia dut a terme durant els quatre anys de […]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":373,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=372"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":386,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372\/revisions\/386"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media\/373"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2020\/05\/Aniversari75-225x300.jpeg\")