![\"\"](\"http:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-content\/uploads\/sites\/12\/2020\/05\/nit-300x169.jpeg\")
Minerva i els professionals de nit<\/p><\/div>\n
L’opini\u00f3 de Minerva Sant Nicolas Pareja<\/p>\n
En el moment que es va declarar l\u2019estat d\u2019emerg\u00e8ncia vas pensar que tindries l\u2019 oportunitat d\u2019atendre pacients com a infermera?<\/strong><\/span><\/p>\n Tot i que era un estat de neguit i confusi\u00f3 la vocaci\u00f3 et feia tenir mes ganes que mai d\u2019ajudar. Per\u00f2 d\u2019una manera an\u00f2nima tothom hem perdut els nostres rostres davant els pacients per\u00f2 no els nostres somriures que s\u2019amaguen darrera les mascaretes.<\/em><\/span><\/p>\n Qu\u00e8 va ser per a tu el enfrontar-te a pacients de COVID?<\/strong><\/span><\/p>\n Al principi va ser molt desesperant perqu\u00e8 no sabies qui era positiu i qui no. I encara estem iguals en part.<\/span><\/em><\/p>\n Als domicilis vam tenir unes setmanes d\u2019exposici\u00f3 a alguns casos en els que mai vam saber si eren COVID o no. Aix\u00f2 et feia patir pensant que t\u2019havies exposat i esperaves l\u2019inici dels s\u00edmptomes en qualsevol moment.<\/span><\/em><\/p>\n Vas passar por davant la possibilitat de poder portar la infecci\u00f3 a la teva fam\u00edlia ?<\/span> <\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 encara preocupa tot i que anem mes oberts que abans. Fa setmanes que la meva mare espera una forta abra\u00e7ada i un peto per part meva que no li puc donar per por a emmalaltir-la. Als meus fills ocasionalment, no he pogut contenir una abra\u00e7ada per l\u2019esquena i sense poder cobrir-los de petons. Es per tots ells un neguit diari quan arribes a casa i et pregunten que tal t\u2019ha anat el dia i si t\u2019has exposat o ten\u00edem material suficient.<\/span><\/em><\/p>\n Et va costar aprendre les mesures especials de protecci\u00f3 contra la infecci\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n Les mesures de protecci\u00f3 les vam aprendre sense problemes crec que la majoria de professionals. \u201cLa practica fa al mestre\u201d.<\/span><\/em><\/p>\n Qu\u00e8 et feia m\u00e9s respecte, les funcions d\u2019infermeria o la possibilitat de infectar-te?<\/strong><\/span><\/p>\n Ni un ni l\u2019altre. Les funcions d\u2019infermeria estan\u00a0 m\u00e9s que integrades i realment la possibilitat d\u2019infectant-se sempre l\u2019he tingut. En part desitjava no infectar-me perqu\u00e8 no m\u2019enviessin a casa i deixar de ser \u00fatil i alhora tamb\u00e9 pensava que si ho hagu\u00e9s passat potser em podrien garantir la immunitzaci\u00f3 per tal d\u2019atendre als malalts amb una atenci\u00f3 m\u00e9s propera, sense tantes barreres i amb contacte que \u00e9s el que molts han necessitat. Encara espero despertar un dia amb un escut d\u2019immunitat per\u00f2 aix\u00f2 de moment no es possible aix\u00ed que seguir\u00e9 protegint-me per poder ser m\u00e9s \u00fatil als altres.<\/em><\/span><\/p>\n Quina situaci\u00f3, de les que vas veure, destacaries com molt dura?<\/strong><\/span><\/p>\n Jo puc dir que he estat afortunada de no veure a ning\u00fa perdre la vida tot i que si que he perdut amigues joves de COVID. Els pacients que he tractat aquest \u00faltim mes eren pacients m\u00e9s estables dels que es poden atendre a l\u2019hospital.<\/span><\/em><\/p>\n L\u2019 inici de tota aquesta situaci\u00f3 per a mi va ser molt dur, escoltar les histories de les meves companyes i sobre tot de la meva gestora, que ens relatava la part m\u00e9s dura que vivien a planta di\u00e0riament i que no fa falta tornar a recordar perqu\u00e8 ens la podem imaginar tots.<\/span><\/em><\/p>\n En ocasions he rebut missatges de gent propera i no tant propera demanant-me desesperadament si podia esbrinar alguna cosa del seu familiar perqu\u00e8 feia dies que no en sabien res. En la mesura de lo possible els he dirigit i orientat a com poder aconseguir aquesta informaci\u00f3.<\/span><\/em><\/p>\n Tamb\u00e9 una part molt dura viscuda directament \u00e9s veure als pacients arribar a l\u2019Hotel Medicalitzat -Verdi, on estic treballant, i presenciar com venen amb la p\u00e8rdua de la seva parella sense haver-se pogut acomiadar. Crec que en general \u00e9s la part m\u00e9s dura de tota aquesta situaci\u00f3, perdre un familiar o el teu company de vida, cadasc\u00fa en un lloc de l\u2019hospital sense saber res l\u2019un de l\u2019altre i sense haver pogut vetllar la seva mort. Es una manera molt trist d\u2019acomiadar-te del teu familiar o de l\u2019amor de la teva vida.<\/span><\/em><\/p>\n Tens records especials d\u2019algun pacient? Quin?<\/strong><\/span><\/p>\n Tinc records de molts pacients que em repetien a les visites que em cuides molt i que val\u00edem molt per la feina que est\u00e0vem fent, i sobretot alguns d\u2019ells que m\u2019han trobat a les xarxes socials i encara em pregunten que tal estic i m\u2019envien missatges d\u2019agra\u00efment i preocupaci\u00f3. Tots ells hem fan seguiment del meu estat.<\/span><\/em><\/p>\n Si tornes a donar-se aquesta situaci\u00f3 , dubtaries en donar un pas endavant o vindries a ajudar d\u2019un altre manera?<\/strong><\/span><\/p>\n Se\u2019ns dubte tornaria a estar disponible per el lloc on m\u2019ubiquessin com en aquesta ocasi\u00f3 en la que no hem pogut escollir. No penses gaire en la feina que t\u2019encomanen si no en ferla i ferla lo millor possible per ajudar a sortir-ne tots\u00a0 d\u2019aquesta situaci\u00f3 el millor possible. Els agra\u00efments de la gent no tenen preu i es el millor regal que hem rebut des de pacients, amics, familiars, personal de l\u2019hotel, companys de feina, i desconeguts que valoren m\u00e9s que mai la nostra feina.<\/em><\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Minerva San Nicol\u00e1s Pareja.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En menys de 48h tot va canviar, va apar\u00e8ixer un par\u00e8ntesis en les nostres vides i tot es va aturar. Les reunions amb els amics, els projectes de vacances, la vida familiar, tot va perdre import\u00e0ncia. Ens van canviar els horaris laborals, van canviar de lloc de feina creant un espai nou, van marxar de […]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":395,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=390"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":398,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions\/398"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media\/395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=390"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=390"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/blogs\/hospitalitzacio-domicili\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=390"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}