Nadó a terme

Es considera nadó normal o a terme el nen que neix en finalitzar la gestació, d'aproximadament 40 setmanes, després d'un part normal o eutòcic, sense antecedents de malalties dels pares, problemes durant l'embaràs o el part ni alteracions pròpies.

Pes

El pes i la talla del nen quan neix estan determinats per la mida i el funcionament de la placenta, i també per l'edat gestacional (setmanes de gestació). Posteriorment, el creixement està condicionat no només per la quantitat d'aliment que pren el nen i la freqüència amb què ho fa, sinó també per l'herència rebuda dels pares. Durant els primers quatre dies de vida, el pes del nen disminueix, ja que s'evacua l'excés de líquids. Aquesta pèrdua pot arribar a un màxim del 10%. No hi ha un patró fix i únic de guany de pes del nounat, però per norma general, a partir del quart dia comença a recuperar-se i s'arriba a igualar al del part cap al desè dia. La lactància materna exclusiva minimitza aquesta pèrdua de pes i n’afavoreix la recuperació.

El control del guany de pes es fa habitualment a la consulta de la infermera o el pediatre, setmanalment les primeres setmanes i mensualment a partir del primer mes. Si els pares volen controlar-lo més freqüentment, han de tenir en compte les variacions que causen les diferents bàscules, la roba, les deposicions i les ingestes, per evitar qualsevol preocupació innecessària.

Font: https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/infancia#nadoaterme

Morfologia

Les proporcions corporals del nounat són diferents de les del nen més gran. En comparació, tenen el cap més gran i les extremitats, especialment les inferiors, més curtes.

• Cap i crani: El crani dels nadons i lactants està format per plaques òssies que permeten el creixement del cervell i del mateix crani. Els ossos són tous i creixen ràpidament. Les vores on s’uneixen aquestes plaques s'anomenen sutures o línies de sutura i es tanquen habitualment quan el nen té de 2 a 3 anys d’edat.
  • Fontanel·les: Són zones membranoses i toves situades a la part superior del cap, damunt del front (fontanel·la anterior) i a la zona del clatell (fontanel·la posterior). La fontanel·la anterior és la més gran, aproximadament de 2,5 x 2,5 cm, té forma romboïdal, i a la palpació és normotensa: no ha d'estar enfonsada (signe de deshidratació), ni bombada i s'hi percep un batec (és pulsatiu).
    
    La fontanel·la posterior és triangular i generalment està tancada o només palpable "a punta de dit". La funció de les fontanel·les, a més d'ajustar el cap al canal del part perquè el nen pugui sortir més fàcilment, és permetre que el cervell tingui l'espai necessari per desenvolupar-se. S'acostumen a tancar definitivament cap als 18 mesos de vida.
     
  • Modelatge cranial: És molt freqüent en el part normal o eutòcic. Consisteix en una deformació del crani deguda a la trajectòria pel canal del part. Es normalitza durant els primers dies. Als parts amb fòrceps poden aparèixer lesions a les zones on es van aplicar les pales. El tractament consisteix a aplicar un antisèptic per evitar les infeccions. Normalment, hauran cicatritzat abans de l'alta, en cas contrari, el pediatre en farà el control. Als parts amb ventoses poden aparèixer edemes circulars al cuir cabellut, que desapareixen en pocs dies.
     
  • Cabell: Gairebé tot el cos del nounat està recobert d'un borrissol fi no pigmentat. Molts en tenen també al cuir cabellut, que caurà durant el primer mes. A partir dels 3 mesos començarà a créixer de nou des del front cap a la nuca. El pèl madur apareix a partir del sisè mes d'edat. La caiguda del cabell de la part posterior del cap (alopècia occipital) és fisiològica, no deguda a la fricció amb el coixí o el bressol.
     
  • Ulls: Els ulls del nounat tenen una anatomia correcta però poca funcionalitat. Són de color blau grisenc. Fins als 6 mesos no adquireixen un color definitiu. Les llàgrimes apareixen a partir del primer mes de vida. Durant les primeres setmanes, els moviments oculars són poc freqüents, no conjugats i erràtics. Parpellegen davant una il·luminació intensa. En col·locar la cara o un objecte cridaner a uns 20-30 cm del nadó, observarem com orienta els ulls cap a nosaltres i segueix els moviments laterals. Al final del primer mes ja coordina i fixa la mirada en allò que li crida l'atenció, i és capaç de seguir-ho amb els ulls i el cap. Desvia els ulls (estrabisme) de forma intermitent els primers sis mesos. Aquest estrabisme no constant és normal o fisiològic. La percepció dels colors comença a desenvolupar-se cap al quart mes.
    
    Una alteració freqüent en el 6% dels nounats és l'epífora. És el llagrimeig excessiu i passiu provocat per l'obstrucció del conducte nasolacrimal. Els signes clínics apareixen uns dies o unes setmanes després de néixer. El nen pot tenir una mirada brillant, un llagrimeig continuat o fins i tot una secreció mucosa. La tècnica del massatge ajuda a reduir l'obstrucció. Es fa pressionant el sac lacrimal de dalt a baix, en direcció a la boca. En cas de secreció purulenta s'ha de consultar amb el pediatre, que valorarà l'aplicació d'un tractament antibiòtic. Habitualment es cura de forma espontània durant els tres primers mesos de vida.
    
    Una alta proporció de nadons pot tenir conjuntivitis. El nen presenta una secreció mucosa o purulenta. S'ha de consultar amb el pediatre, ja que pot ser d'origen víric o bacterià i, per tant, el tractament variarà segons la causa (solen ser col·liris o pomades oftàlmiques que s'apliquen després de rentar la zona amb sèrum fisiològic durant 5-7 dies).
     
  • Nas: Els nounats tenen un nas de punta roma i arrel ampla. És freqüent observar a les fosses nasals del nounat moc sec, que rarament causa molèsties. Els esternuts són reflexos normals, no signifiquen que estiguin refredats, és la manera que té el nadó de netejar el nas de mucositats, pols o altres irritants.
     
  • Boca: A la zona mitjana del llavi superior pot aparèixer, en el moment del naixement o durant la primera setmana, una hipertròfia de la mucosa anomenada "call de succió". Desapareix en poques setmanes.
     
• Tòrax

És circular i té la base ampla. L'apèndix xifoide (extrem inferior de l'estèrnum) és clarament visible durant les primeres setmanes de vida. La respiració és tranquil·la i és normal que sigui periòdica, és a dir, que després d'un període de respiració irregular, apareguin pauses de 15 a 20 segons de durada, sense canvis de coloració de la pell o les mucoses.

Intumescència mamària: En alguns nens pot aparèixer, a partir del tercer dia, un augment de la mida del botó mamari (quan es toca es nota un petit bony o nòdul sota el mugró). S'observa als dos sexes i és causat pel pas de les hormones de la mare a través del cordó umbilical, que provoca el desenvolupament de la glàndula mamària. Assoleix el màxim desenvolupament durant les 2-3 primeres setmanes, però al cap d'uns dies involuciona. És important no manipular-lo per evitar infeccions. No necessita tractament.

Font: https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/infancia#nadoaterme

Cordó umbilical

Està format per dues artèries i una vena recobertes per una gelatina d'un color blanc blavós o blanc groguenc. A partir de les 48 hores de vida comença el procés de deshidratació i momificació que en provocarà la caiguda (entre els 7-15 dies) i adquirirà una coloració marró fosc o negre. Als nadons amb icterícia o nascuts per cesària el cordó els cau més tard.

Cures del cordó umbilical

• Fins que no es desprengui, el cordó s'ha de mantenir sec i net.
• Es recomana fer-ne una cura seca, i deixar-lo a l’aire sense aplicar-hi alcohol ni altres desinfectants, amb els bolquers doblegats per evitar-ne el fregament i evitant la roba solapada o els bodis.
• Cada vegada que es faci el canvi de bolquers, cal observar el cordó umbilical. Els signes d’alerta que indiquen la necessitat de consultar al pediatra o a la infermera pediàtrica són: secreció groguenca, mala olor, envermelliment, inflamació o sensibilitat de la pell del voltant de la base o sagnat.
• El bany diari s'ha d'evitar fins que caigui i es cicatritzi, però si es fa, cal assecar-lo curosament.

Possibles alteracions del melic després de la caiguda del cordó:

• Omfalitis: És una secreció purulenta, pudent, amb inflamació de la pell que envolta el cordó, que necessita tractament antibiòtic. S'ha de diferenciar de la secreció normal, que no té cap olor especial ni signes d'inflamació, i que és normal després de la caiguda.
   
• Hèrnia umbilical: En molts casos s'observa una petita hèrnia al melic, causada per la immaduresa dels músculs abdominals. Es fa més evident quan el nen plora o fa esforços. No s'han d'utilitzar faixes o esparadrap, ja que no la redueixen i són incòmodes per al nen. Generalment, aquestes hèrnies, fins i tot les més grans, es tanquen espontàniament durant el primer any de vida.
   
• Granuloma: També pot aparèixer a l'interior del melic una petita tumoració carnosa, de superfície humida i de color vermell, rosat o violaci. No implica cap problema de salut i s'elimina fàcilment aplicant-hi nitrat de plata, que efectuarà la infermera a la consulta. Després d'aquestes aplicacions (cauterització), la base del melic quedarà tenyida de negre. Aquesta coloració anirà desapareixent al cap d'unes setmanes.

Font: https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/infancia#nadoaterme

Pell

Quan neix, el nen està recobert amb una substància blanca o blanca groguenca anomenada vèrnix (untet sebaci). És una barreja oliosa que conté greix i cèl·lules de descamació secretades pel fetus mateix. És nutritiva per a la pell i es reabsorbeix. Durant els primers dies la descamació és freqüent i normal, sobretot a la zona dels plecs; se soluciona espontàniament, només cal hidratar la pell. El nounat també pot presentar certes especificitats que, malgrat no aparèixer en tots els casos, són normals, i per tant no és necessari cap tractament:

• Miliària: Són uns granets petits (microvesícules) amb un contingut transparent, que es trenquen fàcilment. Desapareixen de forma espontània. La calor i el fet d'anar excessivament abrigat n'afavoreixen l'aparició.
• Mílium: A causa de la immaduresa de l'aparell pilosebaci (porus on neix el pèl), es reté queratina i sèu i apareixen uns nòduls d'un aspecte blanc groguenc o perlat d'1-2 mm de diàmetre, que es localitzen al nas, les galtes, el mentó i el front. No tenen relació amb la lactància. Habitualment desapareixen durant el primer mes de vida, però poden persistir diversos mesos. No provoquen molèsties.

• Crosta làctia: És una àrea crostosa i escamada localitzada al cuir cabellut i freqüent en els nounats, tot i que ho és més en els lactants de 2 a 3 mesos d'edat. També apareixen escates greixoses a la línia mitjana facial, darrere de les orelles i a les celles. El tractament principal consisteix a rentar diàriament el cuir cabellut amb un xampú neutre i aplicar-hi oli o vaselina 15-20 minuts abans de la rentada per facilitar l'eliminació de la crosta. La resposta al tractament és ràpida, però sovint torna a aparèixer durant els primers mesos, i s'ha de tornar a tractar.
• Cutis marmorata: A causa de la dilatació dels capil·lars, la pell pot tenir un aspecte reticulat, amb línies de color violaci al tronc i a les extremitats. Aquesta coloració jaspiada pot ser intermitent o permanent, i es fa més evident amb l'exposició al fred. És un fenomen benigne que desapareix durant els primers mesos.
• Acrocianosi: Coloració cianòtica (blavosa) bilateral i simètrica a les mans i els peus. Desapareix amb la calor i s'intensifica amb l'exposició al fred. Està causada per la inestabilitat de la circulació de la sang, i desapareix durant les primeres setmanes de vida.
• Acne neonatal: El 40% dels nounats a terme presenten una erupció de granets vermellosos, preferentment a les galtes, encara que a vegades es localitzen també al front i al mentó. És més freqüent en nens que en nenes. Se soluciona espontàniament.
• Nevus simple: En alguns casos s'observen taques rosades a la parpella superior, entre el nas i el llavi o al clatell. Creixen al mateix ritme que el nen durant els primers anys de vida i després desapareixen.
• Hemangioma: És poc freqüent al naixement. Entre la segona i la cinquena setmana pot aparèixer una taca de color vermell brillant o porpra, amb les vores ben definides. Quan es pressiona es blanqueja només parcialment i té una consistència ferma. Es pot trobar en qualsevol part, però principalment al cap, al coll i al tronc. Augmenta de mida durant els 6 primers mesos i després involuciona lentament fins a desaparèixer, en la majoria dels casos, al voltant dels 6 anys.
• Nevus flami: Són taques vasculars de color de vi que surten a la cara i a les extremitats. A diferència d'altres, no desapareixen.
• Taca mongòlica: És una taca de color gris blavós fosc, de forma irregular, que apareix gairebé sempre a la regió glútia o lumbosacra. Augmenta de mida i es fa més evident durant els primers anys, i desapareix gairebé sempre cap als 4 anys. En pocs casos persisteix per sempre.
• Icterícia neonatal: Coloració groguenca de la pell i de les mucoses. Ocorre quan augmenten els nivells a la sang d'un pigment groc (bilirubina). La bilirubina procedeix de la degradació d'un altre pigment, l'hemoglobina, que guarda els glòbuls vermells i que és necessària per a l'oxigenació dels teixits. Quan els glòbuls vermells es trenquen per qualsevol motiu, l'hemoglobina s'allibera i es converteix en bilirubina, arriba al fetge i, després de patir diverses transformacions, s'elimina a l'intestí en forma de bilis, on serveix d'ajuda per al procés de digestió.

La icterícia fisiològica (considerada normal) dels nadons apareix les primeres 24-48 hores i desapareix durant les primeres setmanes de vida. Apareix quan l'organisme del nadó destrueix la sang materna que circula pels seus vasos i comença a utilitzar la seva pròpia sang per oxigenar. L'hemoglobina de la sang materna es converteix en bilirubina, per la qual cosa el nivell d'aquesta a la sang del nen pot augmentar molt els primers dies i engroguir la pell i les mucoses.

Si els nivells de bilirubina en la icterícia fisiològica del nadó són molt alts, un dels tractaments que es fan servir amb més freqüència és la fototeràpia o l'exposició a la llum visible, bé en l'espectre del blau, o bé a la llum blanca d'ampli espectre. Només s'utilitza quan està específicament indicada i el nadó té uns nivells de bilirubina a la sang de 3-4 mg/dl (es controla durant l'hospitalització) i no té problemes a les vies biliars. Els raigs ultraviolats es filtren mitjançant una pantalla i es protegeixen els ulls del nen durant l'exposició.

A partir de l'alta, el pediatre del centre d'atenció primària en controla l'evolució en les diferents revisions que es fan al nounat.

Per accelerar-ne la desaparició, un cop el nen ja és a casa, s'aconsella exposar-lo a la llum indirecta del sol al costat d'una finestra en una habitació lluminosa.

Hi ha altres tipus d'icterícia, greus i persistents, deguts a causes associades a malalties. Són situacions causades per problemes congènits de les vies biliars i necessiten una valoració pediàtrica immediata, que es fa els primers dies de vida del nen, quan encara és al servei de nounats, per aplicar-li el tractament necessari abans de donar-li l'alta.

Font: https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/infancia#nadoaterme