{"id":4579,"date":"2020-09-28T12:54:49","date_gmt":"2020-09-28T10:54:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tauli.cat\/institut\/?p=4579"},"modified":"2021-06-16T14:37:30","modified_gmt":"2021-06-16T12:37:30","slug":"publicacions-cientifiques-identificacio-dinteraccions-complexes-entre-malalt-critic-i-ventilador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/actualitat\/divulgacio-cientifica\/2020\/09\/publicacions-cientifiques-identificacio-dinteraccions-complexes-entre-malalt-critic-i-ventilador\/","title":{"rendered":"Identificaci\u00f3 d\u2019interaccions complexes malalt cr\u00edtic – ventilador","gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"text"}]},"content":{"rendered":"

Recentment s’ha iniciat una investigaci\u00f3 que t\u00e9 com a finalitat predir el comportament del malalt cr\u00edtic durant la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica i la seva resposta vers la m\u00e0quina. El primer pas ha estat desenvolupar un m\u00e8tode basat en una s\u00e8rie de c\u00e0lculs de mostra de l’entropia per tal d’identificar interaccions complexes entre pacient i ventilador durant la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica.<\/p>\n

Aquesta fase inicial de la investigaci\u00f3 ja ha donat lloc a una primera publicaci\u00f3<\/a> al Scientific <\/span>Reports<\/strong>, revista de Q1 molt important en la categoria de ci\u00e8ncies multidisciplin\u00e0ries, que en afegit publica en acc\u00e9s obert.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 parlem amb\u00a0Leonardo<\/span>\u00a0Sarlabous<\/span><\/strong> (a l’esquerra de la imatge, juntament amb Rudys<\/span>\u00a0Magrans<\/span>,\u00a0coautor\u00a0de la publicaci\u00f3 i membre de\u00a0Better<\/span>\u00a0Care<\/span><\/strong><\/em>).\u00a0Sarlabous<\/span> \u00e9s data scientist<\/span>\u00a0de l’I3PT<\/span>\u00a0i primer autor de la publicaci\u00f3, i ens explicar\u00e0 a grans trets qu\u00e8 \u00e9s la interacci\u00f3 complexa entre pacient i ventilador, com l’han identificada, en quins c\u00e0lculs s’han basat i quines s\u00f3n les l\u00ednies de futur, entre d’altres.<\/p>\n

Quin \u00e9s l’objectiu de la vostra investigaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

(Leonardo<\/span>\u00a0Sarlabous<\/span>). Aquest estudi t\u00e9 3 objectius ben definits. En primer lloc la definici\u00f3 de les interaccions complexes (CP-VI), en segon lloc la validaci\u00f3 d’aquestes per part dels experts en ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica, i finalment el desenvolupament d’un algoritme autom\u00e0tic capa\u00e7 de detectar les mateixes interaccions.<\/p>\n

La ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica invasiva \u00e9s un mitj\u00e0 de suport de vida administrat a pacients que no poden respirar per si mateixos. Durant la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica es produeixen desajustos entre el ventilador i el patr\u00f3 respiratori del pacient donant lloc a les asincronies. Les asincronies s\u00f3n dif\u00edcils de definir nom\u00e9s a partir de l’an\u00e0lisi visual duta a terme pel personal no expert. Estudis molt recents desenvolupats per diferents grups internacionals d’alt\u00edssim nivell, incl\u00f2s el nostre propi grup, destaquen l’impacte que tenen les asincronies en desenlla\u00e7os cl\u00ednics.<\/p>\n

A la nostra investigaci\u00f3 hem definit el terme interacci\u00f3 complex pacient-ventilador com el canvi en la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria en m\u00e9s del 50% i\/o tenir m\u00e9s del 30% de cicles amb asincronies de qualsevol classe en un per\u00edode de temps de 3 minuts.<\/p>\n

Quin tipus de mostra heu estudiat?<\/strong><\/p>\n

(L. S.) Hem analitzat tra\u00e7ats de pressi\u00f3 i flux respiratori de 27 pacients cr\u00edtics que es van auto extubar<\/strong>, on els pacients experimenten interaccions complexes. Els registres es van realitzar a l’Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell i a l’Hospital\u00a0Althaia<\/span>\u00a0de Manresa per mitj\u00e0 de la plataforma de connectivitat\u00a0Better<\/span>\u00a0Care<\/span>\u00a0la qual permet\u00a0interoperar<\/span>\u00a0senyals de diferents ventiladors i monitors, i, posteriorment, aplicar algoritmes per a diagnosticar les asincronies pacient-ventilador.<\/p>\n

Aquesta recerca tamb\u00e9 es va desenvolupar en el marc del programa\u00a0RETOS <\/span><\/strong>(RTC-2017-6193-1)<\/span>\u00a0i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el\u00a0CIBERES<\/span>\u00a0(Grup<\/span>\u00a033)<\/strong><\/a>. Aix\u00f2 representa un clar exemple on la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada resulta de vital import\u00e0ncia per a la posada en pr\u00e0ctica de les troballes derivades de la recerca cient\u00edfica. En aquest cas, la nostra recerca en les interaccions complexes tamb\u00e9 ha donat lloc a una patent europea (pendent de resoluci\u00f3) que un cop adquirida ser\u00e0 llicenciada a l’spinoff<\/span>\u00a0Better<\/span>\u00a0Care<\/span>\u00a0per a explotaci\u00f3.<\/p>\n

D’on heu extret tots els c\u00e0lculs i valors que es presenten a l’article?<\/strong><\/p>\n

(L. S.) Aquests c\u00e0lculs tenen com a base l’entropia. Es tracta d’un m\u00e8tode no invasiu que mesura l’alteaorietat<\/span>\u00a0i la previsibilitat dels processos estoc\u00e0stics. \u00c9s a dir, un proc\u00e9s molt irregular tindr\u00e0 entropia alta mentre que un proc\u00e9s amb molta regularitat tindr\u00e0 una baixa entropia. Un exemple clar on s’ha utilitzat amb \u00e8xit l’entropia com a eina de monitoratge ha estat el mesuratge del grau de profunditat de l’anest\u00e8sia.<\/p>\n

La nostra hip\u00f2tesi \u00e9s que en els per\u00edodes amb interaccions complexes els valors d’entropia seran m\u00e9s alts que en els per\u00edodes amb interaccions regulars entre pacient i ventilador”. afirma Sarlabous<\/p><\/blockquote>\n

En aquest sentit, analitzem en finestres de 15 minuts els canvis que hi ha en el valor d’entropia respecte al valor d’entropia basal que t\u00e9 el mateix pacient. D’aquesta manera aconseguim que l’algorisme sigui personalitzat per a cada pacient. El nostre algorisme \u00e9s capa\u00e7 de detectar una interacci\u00f3 complexa quan s’experimenta un increment del 25% en l’entropia calculada a partir del senyal de flux o un increment del 30% en l’entropia calculada a partir del senyal de pressi\u00f3.<\/p>\n

Quines l\u00ednies de futur t\u00e9 la\u00a0investigaci\u00f3\u00a0i fins a on voleu arribar?<\/strong><\/p>\n

(L. S.) Creiem fermament que els esdeveniments d’interaccions complexes depenent de quin moment ocorren durant la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica podrien donar-nos diferent tipus d’informaci\u00f3.<\/p>\n

D’una banda tenim la hip\u00f2tesi dels esdeveniments d’interaccions complexes podrien estar estretament relacionats amb la capacitat del pacient per passar amb \u00e8xit la prova de respiraci\u00f3 espont\u00e0nia (SBT<\/span>)<\/strong>. \u00c9s a dir, el fet que un pacient tingui aquest tipus d’esdeveniments ens podria alertar que est\u00e0 preparat per a realitzar el\u00a0SBT<\/span>\u00a0si es compleixen els criteris propis del test.<\/p>\n

D’altra banda, si aquests esdeveniments ocorren en etapes on el pacient no compleix els criteris per realitzar el SBT<\/span> ens podria indicar que el pacient t\u00e9 una determinada probabilitat d’autoextubar-se. Seria una eina molt \u00fatil per a alertar al personal m\u00e8dic de possible autoextubaci\u00f3<\/span>.<\/p>\n

D’aqu\u00ed, que sigui necessari explorar la pertin\u00e8ncia cl\u00ednica i la utilitat de la identificaci\u00f3 de les interaccions complexes entre el pacient i el ventilador en diferents escenaris cl\u00ednics. En qualsevol cas, aix\u00f2 representa una passa m\u00e9s cap a la medicina personalitzada de precisi\u00f3 i predictiva<\/strong>.<\/p>\n","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"excerpt":{"rendered":"

Recentment s’ha iniciat una investigaci\u00f3 que t\u00e9 com a finalitat predir el comportament del malalt cr\u00edtic durant la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica i la seva resposta vers la m\u00e0quina. El primer pas ha estat desenvolupar un m\u00e8tode basat en una s\u00e8rie de c\u00e0lculs de mostra de l’entropia per tal d’identificar interaccions complexes entre pacient i ventilador durant […]<\/p>\n","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"author":10,"featured_media":4581,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[11,102,12,103],"gt_translate_keys":[{"key":"link","format":"url"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4579"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4579"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4579\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6151,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4579\/revisions\/6151"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4579"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4579"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4579"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}