{"id":5393,"date":"2021-02-26T11:53:55","date_gmt":"2021-02-26T10:53:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/?p=5393"},"modified":"2021-03-25T10:18:14","modified_gmt":"2021-03-25T09:18:14","slug":"publicacions-cientifiques-terapia-precoc-de-pacients-amb-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/actualitat\/divulgacio-cientifica\/2021\/02\/publicacions-cientifiques-terapia-precoc-de-pacients-amb-covid-19\/","title":{"rendered":"Ter\u00e0pia preco\u00e7 de pacients amb COVID-19","gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"text"}]},"content":{"rendered":"

A principis del mes de febrer la revista m\u00e9s important del m\u00f3n en la categoria de malalties infeccioses (segons estableix el Journal Citation Reports), Lancet of Infectious Diseases<\/strong>, va publicar un article cient\u00edfic<\/a> sobre l\u2019estudi de transmissi\u00f3 de la Covid-19 a Catalunya entre el 17 de Mar\u00e7 i el 28 d\u2019Abril de 2020. Aquest article deriva de tot un estudi previ que va iniciar amb l\u2019esclat de la pand\u00e8mia a Espanya i que ha anat donant lloc a altres publicacions en revistes capdals en la biomedicina, com ara el Journal of Infectious o el New England Journal of Medicine (NEJM).<\/p>\n

Un dels integrants d\u2019aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 \u00e9s Marc Corbacho<\/strong>, investigador de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 Parc Taul\u00ed (I3PT) especialista en dermatologia oncol\u00f2gica i amb experi\u00e8ncia en tractament de malalties comunit\u00e0ries com el pian a Papua-Nova Guinea.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 Corbacho ens explicar\u00e0 com ha estat el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 que ha viscut des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, en quin punt es troba la recerca de la Fight AIDS and Infectious Diseases Foundation i quines son les properes passes que li deparen en la seva lluita contra la Covid-19.<\/p>\n

Tenint ja experi\u00e8ncia en el tractament de malalties comunit\u00e0ries, de quina manera et va dur tot aix\u00f2 a comen\u00e7ar a investigar sobre la Covid-19?<\/strong><\/p>\n

A finals del 2019 vaig tenir l\u2019oportunitat de treballar amb el Dr. Oriol Mitj\u00e0 en un dels projectes que coordina per a la eradicaci\u00f3 del Pian a Papua-Nova Guinea, concretament un que comparava l\u2019efic\u00e0cia de tractar amb una o tres dosis d\u2019Azitromicina. Al mar\u00e7 del 2020 estava prevista una nova ronda de tractament en la que hi anava com a investigador, coordinant el treball de camp.<\/p>\n

Com per a molts grups de recerca, l\u2019esclat de la pand\u00e8mia va significar la paralitzaci\u00f3 de molts projectes. Per\u00f2 pel Dr. Mitj\u00e0, qui precisament t\u00e9 experi\u00e8ncia en replantejar l\u2019\u00fas de medicaments ja aprovats per noves indicacions, va saber moure un equip que estava preparat pel Pian i l\u2019Azitromicina en el pac\u00edfic, i li canvi\u00e0 el xip per a la hidroxicloroquina i la COVID-19.<\/p>\n

Aquest estudi t\u00e9 una durada des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, al mar\u00e7, fins al 28 de maig. Quines van ser les principals problem\u00e0tiques a les que vau haver de fer front?<\/strong><\/p>\n

En van ser moltes, degut principalment al canvi constant de la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica. Es va plantejar l\u2019estudi abans del confinament estricte i es va posar en marxa quan es va instaurar. Aix\u00f2 va requerir replantejar mots aspectes dels m\u00e8todes, procediments i la log\u00edstica, com ara la mobilitat dels equips en estat d\u2019alarma, ampliar la mida mostral per compensar la reducci\u00f3 en el nombre de contactes que, de retruc, va significar contractar m\u00e9s investigadors i allargar l\u2019estudi.<\/p>\n

A m\u00e9s, en aquell moment encara es disposava de poca informaci\u00f3 de la letalitat i transmissibilitat de la malaltia i, com tots ten\u00edem por i dubtes. Per sort, vam tenir la sort de trobar molts sanitaris valents, disposats a dur a terme l\u2019estudi.<\/p>\n

El 21 d\u2019octubre es produeix l\u2019acceptaci\u00f3 de la vostra publicaci\u00f3 al NEJM. Els resultats descarten la presumible efectivitat de l\u2019hidroxicloroquina, ni en tractament preco\u00e7 ni en estudis profil\u00e0ctics. Cap a on avan\u00e7a la vostra investigaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

El nostre estudi, juntament amb 3 altres que tampoc van trobar efic\u00e0cia de la hidroxicloroquina com a f\u00e0rmac en primers instants de la malaltia, va frenar les intencions d\u2019alguns pa\u00efsos de fer-la servir de forma massiva. Aix\u00f2 hagu\u00e9s estat una manca de recursos gegant, per no parlar dels efectes adversos innecessaris.<\/p>\n

L\u2019enorme base de dades ben estructurada que vam generar ha servit per altres conclusions que han afegit coneixement de la malaltia. Per no parlar que ens ha donat una enorme experi\u00e8ncia a l\u2019equip, que ara continua fent recerca en la prevenci\u00f3 i tractament, ara en una situaci\u00f3 m\u00e9s normalitzada.<\/p>\n

Tota aquesta base de dades que vau desenvolupar durant l\u2019inici de la pand\u00e8mia i tota aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 han cridat l\u2019atenci\u00f3 d\u2019altres grups d\u2019investigaci\u00f3. Quins estudis n\u2019han anat derivant?<\/strong><\/p>\n

Per comen\u00e7ar, les mostres PCR positives han pogut utilitzar-se per provar el rendiment dels actuals test d\u2019antigen i ha contribu\u00eft a recolzar seu \u00fas actual en el diagn\u00f2stic de casos i contactes exposats. Tamb\u00e9, el RNA viral d\u2019aquestes mostres ha estat seq\u00fcenciat per l\u2019Institut de Biomedicina de Val\u00e8ncia i aportar\u00e0 molta informaci\u00f3 sobre les variants gen\u00f2miques i el seu potencial de transmissi\u00f3, els seus canvis en la evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Per altra banda, un an\u00e0lisi en conjunt amb la London School of Hygiene & Tropical Medicine<\/strong>, utilitzant les dades de l\u2019estudi, ha trobat que la c\u00e0rrega viral elevada implica un major risc de contagi i de desenvolupar s\u00edmptomes de COVID-19. A m\u00e9s a m\u00e9s, treballem amb altres equips que han finalitzat estudis amb la hidroxicloroquina per fer una fusi\u00f3 de les dades i revisar els resultats que hem obtingut per separat. Aix\u00f2 permetr\u00e0 fer una conclusi\u00f3 m\u00e9s robusta.<\/p>\n

En l’actualitat la base de dades segueix compartint-se lliurement amb investigadors que ens la sol\u00b7liciten per a provar les seves hip\u00f2tesis en din\u00e0miques de transmissi\u00f3 o estad\u00edstica aplicada a assajos cl\u00ednics, entre d\u2019altres.” afirma Corbacho<\/p><\/blockquote>\n

\u00a0<\/strong>Aviat far\u00e0 un any de l\u2019inici de la pand\u00e8mia a Europa. \u00bfEn quin punt es troba la vostra recerca i com creus que podr\u00edem participar-hi tots plegats per a ajudar a que la lluita contra la Covid-19 avanci encara m\u00e9s r\u00e0pid?<\/strong><\/p>\n

Actualment i aprofitant la experi\u00e8ncia de l\u2019equip investigador, estem assajant el plasma convalescent en la ter\u00e0pia preco\u00e7 de pacients amb COVID-19. Pensem que administrar plasma ric en anticossos espec\u00edfics contra el SARS-CoV-2 pot prevenir la evoluci\u00f3 a una malaltia greu. El problema \u00e9s que ens costa reclutar a la mateixa velocitat que en la primera onada de la pand\u00e8mia. I \u00e9s una ll\u00e0stima, ja que existeix publicat al NEJM un assaig cl\u00ednic ben dissenyat que ja n\u2019ha trobat efic\u00e0cia si es dona en els primer moments de la malaltia. I dic curi\u00f3s, perqu\u00e8 que la hidroxicloroquina no \u00e9s efica\u00e7 ho hem sentit per tot arreu, per\u00f2 del plasma no se\u2019n parla gens. Esperem poder canviar aix\u00f2 en els propers mesos amb la conclusi\u00f3 de l\u2019estudi en curs actual.<\/p>\n

Penso que \u00e9s essencial que els sanitaris, quan ens trobem envers una malaltia sense tractaments efica\u00e7os, ens informem dels assajos en curs i encoratgem als pacients a participar-hi. \u00c9s la manera d\u2019avan\u00e7ar amb seguretat i de donar-los una opci\u00f3 a beneficiar-se\u2019n.<\/p>\n","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"excerpt":{"rendered":"

A principis del mes de febrer la revista m\u00e9s important del m\u00f3n en la categoria de malalties infeccioses (segons estableix el Journal Citation Reports), Lancet of Infectious Diseases, va publicar un article cient\u00edfic sobre l\u2019estudi de transmissi\u00f3 de la Covid-19 a Catalunya entre el 17 de Mar\u00e7 i el 28 d\u2019Abril de 2020. Aquest article […]<\/p>\n","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"author":10,"featured_media":5396,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[53,11,127,128,12],"gt_translate_keys":[{"key":"link","format":"url"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5393"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5499,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5393\/revisions\/5499"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}