{"id":5425,"date":"2021-03-04T10:18:14","date_gmt":"2021-03-04T09:18:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/?p=5425"},"modified":"2021-07-06T09:45:17","modified_gmt":"2021-07-06T07:45:17","slug":"les-citoadhesines-com-a-proteines-diana-per-combatre-les-infeccions-causades-per-bacteris-resistents-als-antibiotics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/actualitat\/divulgacio-cientifica\/2021\/03\/les-citoadhesines-com-a-proteines-diana-per-combatre-les-infeccions-causades-per-bacteris-resistents-als-antibiotics\/","title":{"rendered":"Les citoadhesines com a prote\u00efnes diana per combatre les infeccions causades per bacteris resistents als antibi\u00f2tics","gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"text"}]},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\">[vc_row][vc_column][vc_column_text]Les adhesines dels bacteris pat\u00f2gens s\u00f3n mol\u00e8cules essencials per iniciar el proc\u00e9s d&#8217;infecci\u00f3, ja que permeten que el bacteri s&#8217;adhereixi a la superf\u00edcie de la c\u00e8l\u00b7lula hoste. Per tant, la comprensi\u00f3 del seu funcionament podria facilitar el desenvolupament de f\u00e0rmacs antibacterians amb un mecanisme d&#8217;acci\u00f3 diferent a el dels antibi\u00f2tics, permetent aix\u00ed lluitar contra els bacteris resistents. Aquests estudis tamb\u00e9 podrien donar pistes per combatre les infeccions v\u00edriques, ja que el mecanisme d&#8217;adhesi\u00f3 cel\u00b7lular d&#8217;alguns virus presenta semblances significatives amb el dels bacteris.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s una de les conclusions d&#8217;un treball de revisi\u00f3 publicat a la revista <strong>Trends in Microbiology<\/strong>, els autors principals del qual s\u00f3n David Aparicio, de l\u2019Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC\u00a0 i <strong>Oscar Quijada<\/strong>, de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 Parc Taul\u00ed (I3PT). L&#8217;article recull la investigaci\u00f3 liderada per cient\u00edfics d&#8217;ambd\u00f3s centres i en la qual tamb\u00e9 han participat cient\u00edfics de la UAB i de la University of Southern Denmark (SDU) a Dinamarca.<\/p>\n<h3>Desxifrat el mecanisme d&#8217;adhesi\u00f3 a la c\u00e8l\u00b7lula<\/h3>\n<p><strong>\u00a0<\/strong>Aquest equip ha col\u00b7laborat durant anys per comprendre el mecanisme d&#8217;adhesi\u00f3 de dos bacteris pat\u00f2gens humans: <em>Mycoplasma genitalium<\/em>, causant de diverses patologies del tracte urogenital, i <em>Mycoplasma pneumoniae<\/em>, causant de fins al 40% de les pneum\u00f2nies prim\u00e0ries at\u00edpiques. &#8220;L&#8217;estudi de l&#8217;estructura de les seves prote\u00efnes ens permet analitzar com aquests bacteris interaccionen amb l&#8217;hoste i escapen al sistema immune&#8221;, comenta <strong>Sergi Torres<\/strong> (SDU).<\/p>\n<p>Els cient\u00edfics han aconseguit desxifrar l&#8217;estructura tridimensional de les prote\u00efnes mitjan\u00e7ant les quals els bacteris s&#8217;adhereixen a les c\u00e8l\u00b7lules per iniciar la infecci\u00f3. Les prote\u00efnes objecte d&#8217;estudi s\u00f3n adhesines, que s&#8217;uneixen a uns receptors cel\u00b7lulars, els \u00e0cids si\u00e0lics. En el cas de <em>M. pneumoniae<\/em>, aquest proc\u00e9s el porta a terme el complex format per les adhesines P1 i P40 \/ P90, i en el cas de M. genitalium, el complex format per les adhesines P110 i P140. &#8220;La informaci\u00f3 aportada en aquest article d\u00f3na una \u00e0mplia perspectiva de les funcions que desenvolupen les adhesines de <em>M. genitalium i M. pneumoniae<\/em>&#8220;, explica <strong>David Viz\u00e1rraga<\/strong> (IBMB-CSIC).<\/p>\n<p>L&#8217;estructura dels complexos canvia, passant alternativament d&#8217;un estat &#8220;obert&#8221; a un altre de &#8220;tancat&#8221;, el que permet al bacteri adherir-se i quedar fixat sobre la c\u00e8l\u00b7lula o, en canvi, desenganxar-se i lliscar sobre la membrana cel\u00b7lular. &#8220;El coneixement d&#8217;aquestes estructures permetria desenvolupar noves estrat\u00e8gies farmacol\u00f2giques basades en identificar mol\u00e8cules capaces de bloquejar el lloc d&#8217;uni\u00f3 de les adhesines als receptors humans, els \u00e0cids si\u00e0lics, i aix\u00ed poder aturar la capacitat d&#8217;adhesi\u00f3 del patogen durant la infecci\u00f3&#8221;, diuen els cient\u00edfics.<\/p>\n<h3>Bacteris i virus podrien usar mecanismes similars<\/h3>\n<p>Les similituds entre els complexos d&#8217;adhesi\u00f3 de <em>M. genitalium i M. pneumoniae<\/em> indiquen que possiblement tenen un origen evolutiu com\u00fa. Curiosament, diuen els autors del treball, aquests complexos tenen una sorprenent similitud amb prote\u00efnes v\u00edriques clau per a la infecci\u00f3, el que suggereix que tant bacteris com virus podrien estar utilitzant mecanismes d&#8217;adhesi\u00f3 estretament relacionats tant a nivell funcional com evolutiu.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, les variacions identificades en els complexos d&#8217;adhesi\u00f3 possiblement confereixen als bacteris la capacitat de colonitzar diferents teixits de l&#8217;organisme. Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8, moltes vegades, la gravetat de la malaltia dep\u00e8n del lloc exacte on es produeix la infecci\u00f3. En aquest sentit, els s\u00edmptomes m\u00e9s greus associats a les infeccions per <em>M. pneumoniae<\/em> s&#8217;han relacionat amb la disseminaci\u00f3 del bacteri fora dels pulmons. Per tant, la compressi\u00f3 de com les variacions en les adhesines determinen o alteren el lloc d&#8217;infecci\u00f3 pot ajudar a millorar el diagn\u00f2stic i la prevenci\u00f3 d&#8217;infeccions complicades.[\/vc_column_text]<div class=\"eut-element eut-box-icon eut-align-left eut-medium\" style=\"\"><a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.tim.2021.01.011\" target=\"_blank\">  <div class=\"eut-wrapper-icon eut-no-shape eut-color-grey\"><i class=\"fa fa-external-link eut-color-primary-1\"><\/i><\/div><\/a>  <div class=\"eut-box-content\"><a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.tim.2021.01.011\" target=\"_blank\">      <h3 class=\"eut-box-title\">Refer\u00e8ncia de l'article cient\u00edfic<\/h3><\/a>    <p class=\"\">David Vizarraga, Sergi Torres-Puig, David Aparicio, Oscar Q. Pich. The Sialoglycan Binding Adhesins of Mycoplasma genitalium and Mycoplasma pneumoniae. Trends in Microbiology, February 2021. https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.tim.2021.01.011<\/p>  <\/div><\/div><div class=\"eut-element eut-box-icon eut-align-left eut-medium\" style=\"\"><a href=\"https:\/\/authors.elsevier.com\/a\/1ca6L,L%7EyCfUd7\" target=\"_blank\">  <div class=\"eut-wrapper-icon eut-no-shape eut-color-grey\"><i class=\"fa fa-external-link eut-color-primary-1\"><\/i><\/div><\/a>  <div class=\"eut-box-content\"><a href=\"https:\/\/authors.elsevier.com\/a\/1ca6L,L%7EyCfUd7\" target=\"_blank\">      <h3 class=\"eut-box-title\">Acc\u00e9s anticipat gratu\u00eft (provisional)<\/h3><\/a>    <p class=\"\">Enlla\u00e7 a Elsevier<\/p>  <\/div><\/div><div class=\"eut-element eut-box-icon eut-align-left eut-medium\" style=\"\">  <div class=\"eut-wrapper-icon eut-no-shape eut-color-grey\"><i class=\"fa fa-user-o eut-color-primary-1\"><\/i><\/div>  <div class=\"eut-box-content\">      <h3 class=\"eut-box-title\">Nota de premsa: Merc\u00e8 Fern\u00e1ndez Via<\/h3>    <p class=\"\">Comunicaci\u00f3 CSIC<\/p>  <\/div><\/div>[\/vc_column][\/vc_row]\n<\/div>","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"excerpt":{"rendered":"<p>Les adhesines dels bacteris pat\u00f2gens s\u00f3n mol\u00e8cules essencials per iniciar el proc\u00e9s d\u2019infecci\u00f3, ja que permeten que el bacteri s\u2019adhereixi a la superf\u00edcie de la c\u00e8l\u00b7lula hoste. Per tant, la comprensi\u00f3 del seu funcionament podria facilitar el desenvolupament de f\u00e0rmacs antibacterians amb un mecanisme d\u2019acci\u00f3 diferent a el dels antibi\u00f2tics, permetent aix\u00ed lluitar contra els bacteris resistents. Aquests estudis tamb\u00e9 podrien donar pistes per combatre les infeccions v\u00edriques, ja que el mecanisme d\u2019adhesi\u00f3 cel\u00b7lular d\u2019alguns virus presenta semblances significatives amb el dels bacteris.<\/p>\n","protected":false,"gt_translate_keys":[{"key":"rendered","format":"html"}]},"author":10,"featured_media":5426,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[129,132,131,130],"gt_translate_keys":[{"key":"link","format":"url"}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5425"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6441,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5425\/revisions\/6441"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tauli.cat\/institut\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}