El Parc Taulí crea la Unitat Funcional multidisciplinària per a un millor abordatge del càncer de cap i coll

Equip de la Unitat Funcional de Cap i Coll del Parc Taulí

Amb la creació d’aquesta unitat es potencia l’atenció centrada en els pacients afectats per aquestes patologies, que ja eren atesos de manera multidisciplinària. El Parc Taulí atén anualment una mitjana de 105 casos de càncer de cap i coll, que és el sisè tumor maligne més freqüent a tot el món.

La Unitat Funcional de Cap i Coll del Parc Taulí està en ple procés de transformació per potenciar l’atenció centrada en els pacients d’aquests processos complexes que requereixen, cada vegada mes, de més professionals integrats,així com de la implicació del propi malalt. La Unitat està formada per diferents especialistes que donen suport al pacient des dels diferents àmbits assistencials del Parc Taulí. Aquests professionals fa anys que treballen junts com a comitè interdisciplinari amb la finalitat d’arribar a un diagnòstic ràpid i acurat per iniciar el tractament més adient, el més aviat possible i donant suport al pacient durant totes les fases del seu tractament.

En l’actualitat la Unitat està formada per especialistes d’otorinolaringologia, cirurgia maxil·lofacial, oncologia mèdica i radioteràpica, anatomia patològica, odontologia, nutrició, logopèdia, anestèsia, geriatria, pal·liatives, un secretari i una infermera gestora de casos. De forma puntual, també donen suport treballadores socials i metges rehabilitadors.

El càncer de cap i coll engloba una varietat de tumors originats al llavi, la cavitat oral, la hipofaringe, l’orofaringe, la nasofaringe i la laringe. Es tracta del sisè tumor maligne més freqüent a tot el món, representa aproximadament el 6% de tots els casos de càncer, i és responsable d’1-2% dels casos de mort per càncer. El Parc Taulí va tractar durant el 2018 un total de 103 casos nous amb diagnòstic de neoplàsia de cap i coll.

Es tracta del sisè tumor maligne més freqüent a tot el món

El càncer de cavitat oral i el de laringe són les localitzacions més freqüents dins els càncers de cap i coll. La coordinadora de la Unitat, Teresa Bonfill, destaca que “les tendències d’incidència del càncer de cap i coll han estat fortament influenciades per patrons d’ús del tabac i alcohol al llarg del temps i en els diferents països”. Un altre factor de risc detectat en les últimes dècades és el paper del virus del papil·loma que és especialment rellevant amb l’augment d’incidència dels casos d’orofaringe. La supervivència varia en funció de lalocalització anatòmica – té més bon pronòstic un tumor de laringe que d’hipofaringe-, l’estadiatge del tumor (volum, ubicació i extensió del tumor) -els estadiatges inicials (precoços) tenen millor pronòstic que els avançats o disseminats- i l’estat del virus del papil·loma.

La supervivència als cinc anys per a tots els estadiatges de la malaltia és d’aproximadament el 65%. “Les tasses de curació més altes són pels tumors localitzats i amb extensió locoregional, és a dir, en estadiatges més inicials (precoços), i el pronòstic és molt més dolent en els casos de malaltia recurrent o disseminada”, destaca Bonfill.

Tractaments del càncer de cap i coll


Els tractaments per a la malaltia localitzada generalment inclouen cirurgia o radioteràpia i els localment avançats, tractaments multimodals (de combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia) i els tumors disseminats, tractaments sistèmics com ara la quimioteràpia o immunoteràpia. Els tractaments d’aquest tipus de tumors són complexes, sovint amb un impacte físic-emocional (traqueotomies, cirurgies mutilants a una àrea visible per tothom, col·locació de dispositius per alimentació ja siguin temporals o per sempre), i també funcional ja que aquests tumors afecten les àrees de la deglució i la parla.

La toxicitat dels tractaments en els tumors localment avançats és molt significativa.“Per tot això són pacients que necessiten ser tractats en equips multidisciplinaris amb expertesa i àmplia col·laboració entre els professionals”, assenyala Bonfill. D’aquí bé la necessitat de reformular l’antic comitè de consens de diagnòstic i tractament en una Unitat Funcional de càncer de cap i coll per als nostres pacients. Un espai on els diferents professionals treballen de forma coordinada posant al pacient com a centre d’atenció.

Què fa la gestora de casos?


La infermera gestora de casos monitora i coordina el compliment correcte dels plans d´atenció assistencials consensuats per l’equip multidisciplinari, promovent l’atenció centrada en el pacient, mitjançant les decisions compartides i la continuïtat en l’atenció. “És l’eix vertebrador dels processos assistencials en els que intervé des del punt de vista clínic, organitzatiu i de gestió del cas particular de cada malalt”, destaca la infermera gestora de casos, Antonia Martínez.

Aquesta figura professional té un rol essencial per a l’acollida de pacients d’alta complexitat. La gestora és el nexe d’unió entre els diferents professionals que intervenen en el procés assistencial. La seva principal responsabilitat consisteix en monitorar l’acompliment correcte dels plans d’atenció assistencials consensuats per l’equip.

La gestora de casos treballa per garantir l’acompliment del pla d’atenció individualitzat, acompanya el pacient en el seu procés assistencial a partir del coneixement de la situació del pacient i dels recursos disponibles del seu entorn, entre d’altres funcions.