La diabetis melliuts és un trastorn metabòlic caracteritzat per un augment de la glucosa en sang (hiperglucèmia) que provoca complicacions que afecten tant el sistema nerviós (neuropatia perifèrica), provocant una disminució de la sensibilitat als peus, com al sistema vascular (arteriopatia perifèrica), provocant una disminució del reg sanguini a les extremitats inferiors.
Un mal control de la diabetis pot comportar diferents complicacions físiques i metabòliques, com és el peu diabètic, que es produeix a conseqüència de la presència de la neuropatia, isquèmia i infecció. La unió d’aquests factors provoca l’aparició de lesions ulceroses pels microtraumatismes que es donen al peu.
El peu diabètic és la causa més freqüent d’ingrés hospitalari en les persones amb diabetis i la causa més freqüent d’amputació.
Des del Parc Taulí, els professionals treballen per intentar revertir el mal produït per les conseqüències del peu diabètic i conscienciar en la importància de tenir cura dels peus i de controlar la diabetis, per ajudar a fer que la neuropatia no avanci.
“La prevenció diària del peu diabètic és senzilla, cal tenir en compte tres ítems: una bona higiene dels peus, controlant bé la humitat entremig dels dits; hidratació i portar un bon calçat”, explica Maria Nicolás, podòloga del Parc Taulí.
Tot i que aquesta patologia pot semblar estar relacionada amb persones grans, la Maria Nicolàs alerta que “els pacients neuropàtics són persones joves, en edat laboral, entre els 30 i els 70 anys. En canvi, els pacients isquèmics solen ser més grans”.
En aquest sentit, la professional del Parc Taulí apunta que el peu diabètic “és una malaltia molt social. La solitud és un factor que actua en contra de les persones que la pateixen”, perquè la diabetis també pot provocar retinopatia diabètica, provocant pèrdua de visió i dificultant el control visual dels peus.
Tractament
La neuropatia produeix una retracció dels músculs. El peu es deforma i exerceix pressió a llocs on no hi hauria d’haver. Aquest fet provoca que els dits o altres parts del peu, rebin pressió en zones on no estan anatòmicament preparades per aquesta funció produint lesions o úlceres. En el cas dels dits, això produeix que es posin en forma de garra, provocant lesions a les puntes o al dors dels dits.
Els podòlegs, del servei d’Endocrinologia i Nutrició del Parc Taulí, tracten aquesta patologia descarregant aquestes zones de pressió, ja sigui de manera intrínseca (amb petites cirurgies) o de manera extrínseca mitjançant descàrregues amb elements adhesius, ortesis, calçat, o suports plantars així es treu pressió dels punts conflictius i es reparteix de manera uniforme per tota la superfície del peu.
Els casos més complexos són valorats, juntament, amb altres professionals de diferents serveis del Parc Taulí com: traumatologia, radiologia vascular, malalties infeccioses, endocrinologia i l’equip d’infermeria de cures complexes per decidir quin és l’abordatge més adequat.