De la creació de circuits

• 3 de maig de 2020
• Eva A. Sánchez Martos
• 3 comentaris

Es difícil posar en marxa un servei sanitari. Més si s’ha de fer en 48h, en plena pandèmia, amb la pressió de facilitar que el Sistema Sanitari no es col·lapsi i a tres kilòmetres de la base, que és l’hospital.

Resulta un gran esforç i és molt important fer-ho amb molt de sentit comú. Per això teníem una coordinadora vinculada a la direcció de l’Hospital de Sabadell i al CatSalut i amb molta experiència. Estic parlant de l’Elisenda Carrau. Es podria dir, en argot cinematogràfic, que va ser una gran facilitadora, per a tots nosaltres, i que va ser en tot moment l’enllaç o millor dit el cordo umbilical amb “El Sistema”.

Tothom, des de caps de servei fins el últim professional incorporat a la Unitat de Hospitalització a Domicili, van posar de la seva part perquè el nou hospital  donés sortida a les necessitats assistencials de les poblacions del Vallès Occidental que depenen de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell o no.

D’aquesta manera vam disposar de personal de dietètica i cuina. Vam tindre servei de neteja. Magatzem va muntar un “Ikea” en les plantes. Oximesa va instal·lar bombones d’oxigen i el seu personal venia a mobilitzar-les quan trucàvem. Farmàcia portava medicació a les 18h i es portava els contenidors de mostres de PCR a laboratori. Les analítiques sortien al matí amb el cotxe del Cap de medicina, el Dr Solà, que tornava amb allò que mancava per les pròximes hores ja fossin xeringues d’extracció, agulles o medicació.

La nit: Metge de trauma, Infermeria, Administratiu i Seguretat

El trasllat dels pacients es feia des de diferents hospitals de la zona, seguin unes necessitats i gestionat per la central de CatSalut. Vam començar a rebre pacients de l’Hospital de Sabadell i les seves poblacions de referencia però també de Terrassa, Rubí, Sant Cugat, del Maresme, d’Igualada…

Recepció de pacients

La sol·licitud d’ interconsultes amb psiquiatria, dermatologia o infeccioses es feien via telèfon pel metge de Hospitalització a Domicili i en els casos especials de forma presencial.

Cada dia, en el torn de nit, es preparava la medicació de tot el dia amb la finalitat de detectar els fàrmacs que faltaven i tindre temps per fer-los arribar des de l’hospital. En cada torn i abans de la seva administració les estudiants d’infermeria la repassaven.

En les habitacions que quedaven buides, s’obrien les finestres i no es netejaven fins 24h després amb la finalitat de rebaixar la carrega viral de l’espai. Com deia Cristina ,una de les netejadores, “estem acostumades a combatre microbis més resistents als productes de neteja, aquest virus es mor amb llegiu”.

Identificació de pacients.
Sistema per evitar errors

Serveis Socials es va incorporà en les últimes setmanes i van aportar la possibilitat de vídeo conferencies dels pacients amb els familiars, la resolució de situacions socials difícils, pares o mares que quedaven sols i no volien arribar a casa i trobar-se amb la casa buida perquè la parella era morta.

Sempre una dintre i una fora

Teresa i Natàlia abans d’entrar a l’habitació del pacient

Al matí els residents i els metges passaven visita als pacients i es feien canvis en els tractaments abans de les 16h, a temps de que l’auxiliar de farmàcia vingués.

Dr Mujal en passe de visita

Equip mèdic

Si havia un desajust en el circuit era el personal assistencial, el cap mèdic o Elisenda qui endreçava el circuit.
De aquesta manera vam crea un estoc de tractaments específics que més d’una vegada ens va treure de mancances o una analítica ,fora d’hora, va sortir camí de laboratori gracies al professional que anava a una reunió.

Estoc creat

La nevera de l’habitació

Medicació per pacient

Una tarda ens vam quedar sense paracetamol, farmàcia no arribava i Elisenda ens va dir ” ara vinc!” i 30 minuts més tard disposaven de gairebé 1kg de paracetamol…no va caldre demanar més en un mes.

Tothom feia la seva feina i les que s’anaven presentat per les circumstancies.

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Equip

Vam viure una situació vital i professional molt extrema.Vam intentar donar una resposta eficient i eficaç en tot moment. Sabem que la situació no ens va permetre fer la nostra feina com ens agrada fer-la. Per això vull fer arribar a tothom les nostres disculpes sinó vam aconseguir el nostre objectiu com esperaven.

Vam fer circuits que no hauríem volgut fer mai. Estic parlant d’aquells pacients que es van complicar i vam traslladar a urgències. De aquells circuits de pacients que van haver d’anar a acomiadar-se d’una parella o un fill .