Tornen els estudiants d’infermeria

1024 768 Eva A. Sánchez Martos

Es podria dir que la Historia de la Infermeria, en el nostre país, està plena de desafiaments.

La incorporació de esta professió a la universitat va significar un canvi radical en la formació dels seus professionals: creant plans d’estudis nous, més integradors ( homes i dones infermers estudiarien i exercien junts, fins llavors ho feien per separat), es van crear assignatures noves com Salud pública i comunitària o infermeria psiquiàtrica. Es va crea el rol autònom infermer.

Van desaparèixer les còfies. No havien llibres d’infermeria i es van haver d’adaptar i sintetitzar d’altres fonts nacionals i internacionals. Van rebre  la visita de la Virginia Henderson a Barcelona (12/05/1988).

Virginia Henderson-LaVanguardia

Fa 43 anys que som professionals amb estudis universitaris i les nostres trajectòries professionals estan plenes de lluites per aconseguir el reconeixement que la nostra professió, moltes vegades vocació, es mereix.

Para José Ángel Rodríguez( Consejo General de Enfermeria), “en 1977 nos permitieron recibir clases universitarias, pero no éramos universitarios realmente porque teníamos limitada la capacidad de acceder al máximo grado de licenciado y de doctor. Durante todo ese periodo, que dura más de 30 años, la universidad y el Estado español hacen una mezquindad con la enfermería: no permitirnos una cosa fundamental de la universidad que es investigar, y al no permitirnos investigar no permitirnos desarrollarnos como profesión”.

Gracies al Pla Bolonya el títol d’infermeria deixa de ser una Diplomatura de tres anys per convertir-se en un Grau de quatre anys amb 240 crèdits universitaris. Això suposava la equiparació dels estudis universitaris d’infermeria a la resta de titulacions històriques com a Dret, Historia, Biologia, etc.

El Grau en Infermeria no només era un tema de justícia per a la professió, que ja llavors comptava amb moltes més hores de formació que altres titulacions, també implicava el desenvolupament acadèmic. Amb la possessió del Grau ja es podia cursar el màster i el doctorat com qualsevol altre professional. Amb això s’obren les portes a investigar.

José Miguel Morales, profesor de Enfermeria en la Facultat de Ciencies de la Salud de Malaga posa en valor ” el coraje y el tesón que las enfermeras españolas han mostrado a la hora de investigar en estas más de cuatro decadas: soportando más de treinta años sin acceso a doctorado, realizando investigación en la práctica clínica en notables condiciones de inferioridad, llevando a cabo estudios sin apoyo de infraestructuras estables de investigación. A pesar de ello casi un centenar de grupos de investigación organizados han situado a la enfermería española en el séptimo lugar de la producción bibliográfica mundial. Si eso lo hemos hecho en 10 años, si nos hubieran dejado hacerlo en los 43 años que hace que la enfermeria es universitaria, estaríamos hablando de un modelo de cuidados diferente, de una sociedad más rica en sanidad y salud”.

L’Hospital de Sabadell té un acord amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a ser Hospital Universitari pels futurs metges i infermeres.

En la Unitat d’Hospitalització a Domicili rebem estudiants de MIR en Medicina Interna i Medicina de Família i estudiants d’últim any d’infermeria.

Les promocions de l’any passat ens van donar suport durant la primera fase de la pandèmia Coronavirus SARS-CoV-2.

Aquest any, com cada any, en el mes d’octubre, s’han incorporat als nostres serveis les estudiants d’infermeria que venen a fer les seves pràctiques entre professionals. Ho fan amb la il·lusió de aprendre el més possible perquè en menys de nou mesos seran Graduats en Infermeria. Aquest any a la il·lusió s’afegeix la por a contagiar-se de  Coronavirus SARS-CoV-2.

Molts dels professionals que exercint com a personal sanitari des dels anys 90 entenem aquesta por. Nosaltres ens van incorporar a l’hospital en els inicis del SIDA. No tenien prou informació sobre la malaltia. Afectava principalment a gen jove, com a nosaltres. Van veure com morien amics i coneguts. El diagnòstic, era sentencia de mort a curt temps.  Les morts es contaven per dies i cada una diferent.

La por ens va fer aprendre ràpidament els protocols i mesures per evitar el contagi.

Dons això és el que han fet aquestes futures professionals. En pocs dies han assumit clarament totes les mesures per evitar el contagi per Coronavirus SARS-CoV-2 .

Paola, Clara, Elia, Marta i Jesica s’han convertit en un company més de la nostra unitat. Estan rebent una formació que no haurien ni imaginat al fer la matrícula en la universitat.

 

 

Les infermeres estem acostumades a fer front als microbis de tota mena: klebsiella, staphylococcus aureus, morganella,..

Durant anys hem vist com els microbis s’alien per infectar ferides o persones amb malalties cròniques.

Veiem com bacteris de diferents tipus creen comunitats estructurades que s’envolten de polímers per adherir-se a un esser viu creant el conegut biofilm bacterià que tant ens costa de treure de les ferides.

Les infermeres estem formades i preparades per tractar malalties contagioses com el Coronavirus SARS-CoV-2.

Ara falta conèixer si la societat ho està.

 

 

Eva A. Sánchez Martos
Eva A. Sánchez Martos

Graduada en Infermeria per la UAB. Tinc un Màster en Cardiologia i un altre en Cirurgia Vascular per la UB. M'he format com a investigadora en l' I.I..S. I.Carlos III i he liderat molts projectes de recerca com l'estudi EMIRTHAD sobre l’incompliment terapèutic. Porto trenta anys millorant com a infermera. Fa vint anys que vaig ajudar al naixement de la Hospitalització a Domicili al Parc Taulí.

Totes les entrades de: Eva A. Sánchez Martos

Deixar una resposta

El teu compte de correu no es publicarà.