De professionals nou vinguts a la HaD. La María

• 9 d'agost de 2020
• Eva A. Sánchez Martos
• sense comentaris

Entre els professionals que es van incorporar a la nostra unitat com a estudiants, van haver un grup de nou llicenciats en medicina que estaven pendents de l’adjudicació de plaça de MIR per a fer especialitat. Actuaven sota la supervisió dels nostres metges d’ Hospitalització a Domicili: L’Abel Mujal, el Manolo Hernández i el Joan Solà. Tots tres acostumats a tindre residents en formació i amb quasi vint anys d’experiència en adaptar-se a l’entorn per exercí com a metges en HaD. La nit era dels metges de traumatologia del nostre hospital que feien guàrdia amb nosaltres.

Us vull presentar a Sandra Andrés Sánchez,  Cristina Pallarés Fernández, Anna Creus Costa, Pablo Flores Méndez, Pau Farré Alins, Tània Cosp Gomà, Ariadna Prats Custal i Maria Baldaquí Morote.

Col·loquialment eren anomenats “R0″ però van actuar com R10, amb interes, amb professionalitat, amb prudència a l’hora de prendre decisions i amb una sed inesgotable de mantenir-se al dia sobre tot el que sortia nou sobre la COVID-19 i que ens arribava directament del ” Comitè de Crisis de la COVID-19″, formada per professionals de la nostra institució i del Cat Salut que donaven indicacions de les mesures a dur a terme segons les descobertes dels comitè d’experts. Als pocs dies van aparèixer publicacions en revistes internacionals que gracies a les biblioteques dels col·legis professionals i les subscripcions personals van arribar a la sala de treball del nostre Hotel Medicalitzat.

La Dra. Maria Baldaqui va ser una de les professionals que va contestar la nostra entrevista. Una persona dolça i riallera que patia, com tots, els contratemps dels nostres pacients.

Preguntem a la Maria:

En el moment que es va declarar l’estat d’emergència vas pensar que tindries l’ oportunitat d’atendre pacients com a metge?

Al principio no pensé nunca que podria atender pacientes como médica. Conforme pasaron los días la idea empezó a ser más real.

Què va ser per a tu el enfrontar-te a pacients amb COVID?

Todo un reto. Nunca había tenido que tomar tantes medidas de protección para visitar a un paciente. También ha sido mi primer trabajo como médica y me daba respeto pasar algun detalle por alto.

Vas passar por davant la possibilitat de poder portar la infecció a la teva família ?

Al principio si, después interioricé la situación y adoptando las medidas convenientes en domicilio no me suponía tanto estrés.

Et va costar aprendre les mesures especials de protecció contra la infecció?

No

Què et feia més respecte, les funcions de metge o la possibilitat de infectar-te?

La función del medico.

Quina situació, de les que vas veure, destacaries com molt dura?

Principalmente las situacions familiares y sociales que rodeaban a los pacientes. Demasiadas familias destrozadas por fallecimiento/ingresos en UCIS/ suicidios… de persones del núcleo familiar.

Tens records especials d’algun pacient? Quin?

Abrazos al saber que estaban curados/ emoción al explicarte que un familiar estaba superando ya la enfermedad después de muchos días de ingresos…

Si tornés a donar-se aquesta situació , dubtaries en donar un pas endavant o vindries a ajudar d’un altre manera?

No dudaría en volver a hacerlo.

Algún dia els trobarem en la consuslta d’anestésia, en la de dermatologia, en un centre d’Atenció Primaria…Segú que els reconeixereu per la seva professinalitat, la seva humanitat i la seva vocació de metge.