UDIAT Centre Diagnòstic

Informació per als pacients

 

{cmp_start idkey=4501[url=https%3A%2F%2Fwww.tauli.cat%2Fudiat%2Furvi%2Finformacio-pacients-urvi][title=Informaci%C3%B3+per+als+pacients][desc=Informaci%C3%B3+per+als+usuaris+sobre%3A+Embolitz.+percut%C3%A0nia+de+miomes+uterins%2C+Neuroradiologia+intervencionista%2C+RM+vascular+membres+inferiors%2C+Tract.+endoluminal+aneurismes+a%C3%B2rtics.+Unitat+de+Radiologia+Vascular+Intervencionista.+UDIAT.+Parc+Taul%C3%AD%2C+Sabadell]}

 

Embolitz. percutània de miomes uterins


Embolització percutània miomes uterins

Què és un mioma uterí?

Els fibromes o miomes uterins són tumors, no cancerosos (benignes), que es desenvolupen en la paret muscular de l'úter.

Imatge d'un mioma uterí

La majoria d'ells no produeixen símptomes però si són grans o múltiples poden produir dolor i/o sagnats menstruals abundants que condueixen a l'anèmia.

 

Quins símptomes són els més freqüents?

Els símptomes (Word, 800 KB) depenen de la mida del mioma i de la seva localització (subserós, intramural o submucós). Els miomes són molt comuns entre les dones majors de 30 anys i la gran majoria no causen problemes. Els símptomes més freqüents i importants són:

Alteracions en la menstruació amb hemorràgies perllongades i copioses, fins i tot amb coàguls de sang. Aquesta hemorràgia pot arribar a provocar anèmia

Dolor d'esquena i de cames

Dolor durant la realització de l'acte sexual

Dolor, pes i inflor a l'abdomen

Compressió sobre la bufeta urinària produint constants i/o freqüents ganes d'orinar
Compressió sobre el budell produint estrenyiment

 

Com es diagnostica un mioma?


Els miomes se sospiten habitualment en un examen ginecològic rutinari i es confirmen mitjançant tècniques d'imatge: ecografia transvaginal, tomografia computaritzada i ressonància magnètica.

Imatges de varis miomes

Per al control i seguiment de miomes petits i asimptomàtics és suficient l'ecografia i el control mèdic. Miomes de mida gran i amb molts símptomes poden requerir altres tècniques d'imatge. La ressonàcia magnètica i l'ecografia són innòcues i així mateix indolores.

 

Quin és el tractament dels miomes uterins?

Fins fa ben poc, el tractament dels miomes uterins, es limitava a fàrmacs contra el dolor, teràpia hormonal o cirurgia, incloent-hi extracció de l'úter. L'embolització de miomes és una alternativa no quirúrgica que aconsegueix una important reducció de la mida i millora dels símptomes i que actua deixant sense irrigació sanguínia al mioma uterí. Abans de la realització d'una embolització la pacient ha de ser visitada per un especialista en ginecologia per realitzar una avaluació completa (Word, 46 KB) de la seva malaltia.


En què consisteix l'embolització de miomes?

Es realitza per tècniques de radiologia intervencionista que requereixen una mínima invasió. A través de cateterisme mitjançant una simple punció a l'engonal, i baix control de rajos X (fluoroscòpic) realitzarem el taponament de les artèries que alimenten el propi tumor, mitjançant unes petites boletes de gelatina.

El dolor i la inflor abdominal són dos efectes comuns d'aquesta tècnica. Ocasionalment, apareix febre durant 24-48 hores que pot ser tractada amb paracetamol (Termalgin) o amb metamizol magnèsic (Notolil). Per combatre el dolor s'utilitzen analgèsics potents per via epidural, venosa i oral. En la nostra experiència s'aconsegueix un bon control del dolor mitjançant sedació per via endovenosa i fins i tot es pot realitzar el tractament de forma ambulatòria.

Posteriorment s'administren durant una setmana analgèsics per via oral.

 

Qui realitza l'embolització?

El procediment el realitza el radiòleg intervencionista dins les sales especialitzades per això. Tanmateix, en el procés diagnòstic i terapèutic intervenen altres professionals mèdics (ginecòlegs, anestesistes, radiòlegs generals, etc.). Els radiòlegs intervencionistes són metges que tenen un entrenament especial per diagnosticar i tractar processos, utilitzant eines minúscules i sofisticades guiats per raigs X o altres tècniques d'imatge.

En general, les tècniques intervencionistes són menys invasives i més segures amb menor temps d'hospitalització i de convalescència per al pacient.

Imatge quiròfan on es realitza una intervenció de radiologia intervencionista

El radiòleg intervencionista treballa estretament amb la resta d'especialistes per assegurar-se que el pacient rebrà la millor atenció i cura possible.

 

On es realitza l'embolització?

La sala de Radiologia Intervencionista és una estança hospitalària que reuneix unes condicions especials d'asèpsia. Disposa d'un sofisticat equipament d'imatge (raigs X i ecografia) així com del personal humà i dels mitjans tècnics de control vital i reanimació adequats per garantir la seguretat del pacient.

Imatge d'on  es realitza la intervenció de radiologia intervencionista (Parc Taulí)

 

Quins són els resultats mèdics d'embolització?

Els treballs mèdics demostren que entre el 80 i 95 % de les pacients van millorar els símptomes. Més del 80% de les pacients van reduir de manera important el volum dels seus miomes.

 

Existeixen riscos en l'embolització de miomes?

L'embolització de l'artèria uterina és una tècnica segura, però com la gran majoria de procediments mèdics també pot tenir algunes complicacions. El dolor és la més freqüent i es produeix per falta de rec sanguini a l'úter, fet important que requereix analgèsia especial. En les primeres hores poden aparèixer nàusees, vòmits i febre que es controlen generalment amb medicació adequada. Un petit percentatge de pacients va presentar infecció que es va controlar amb antibioteràpia. Tan sols l'1% de les pacients davant l'alteració uterina es va considerar la histerectomia com a tractament potencial. Finalment, s'ha descrit en un 2-10% dels casos, menopausa induïda postembolització.

No s'ha d'oblidar que la histerectomia i la miomectomia també poden presentar complicacions infeccioses, hemorràgiques, creació d'adherències de teixits i òrgans abdominals.

 

Com es realitza el control del dolor durant el tractament

Alguns grups de metges controlen el dolor amb analgèsics intravenosos i orals i en altres casos es realitza amb anestèsia epidural, controlant de forma ràpida i eficaç el dolor.

Imatge professional aplicant una anestèsia epidural

En casos seleccionats, el tractament es realitza de manera ambulatòria amb resultats satisfactoris.


Es pot tenir fills després de l'embolització?

No hi ha estudis concloents en aquest sentit. S'aconsella que durant els primers mesos després de l'embolització s'eviti quedar-se embarassada. Algunes dones van tenir embarassos a terme sense complicacions després d'una embolització de les artèries uterines per al tractament d'un mioma.

 

Després del procediment, què cal esperar que passi?


Dolor

La majoria de les pacients van experimentar un dolor sever provocat per l'infart del mioma, a més a més de la isquèmia produïda a la resta de l'úter i que va ser controlat mitjançant la utilització de l'analgèsia adequada.

La combinació de morfina i antiinflamatoris administrats per via endovenosa és el mètode més eficaç que s'ha demostrat per al control del dolor. La màxima intensitat del dolor es presenta en les primeres hores començant a disminuir a partir de les 12 hores postprocediment.

Nàusees i vòmits

Es tracta d'un efecte secundari relativament freqüent que és a causa d'una banda per la pròpia isquèmia del mioma i de l'altra per la medicació per tractar el dolor. En general amb el tractament mèdic acostumen a controlar-se adequadament.


Alta a domicili a les 24/48 hores. Què cal esperar que passi?

La majoria de les pacients presenten durant els primers dies dolors abdominals semblants als de tipus menstrual. Per aquest motiu durant la primera setmana cal seguir la pauta de tractament planificat amb antiinflamatoris i analgèsics.

La presència de febre, no superior a 38º C, és habitual. Al mateix temps l'aparició de fluix en major quantitat que el que és habitual també pot ser normal i va desapareixent durant la primera setmana.

La recuperació completa i reinici de l'activitat normal sol ser entre els 10-15 dies després del procediment.


Documents informatius sobre l'embolització de miomes (en castellà):

Per a més informació:

Si esteu considerant la possibilitat d'aquesta tècnica o necessiteu més informació podeu contactar amb el Dr. Joan Falcó, responsable de la Unitat de Radiologia Intervencionista, mitjançant el telèfon 93.745.84.84 per obtenir una entrevista, o bé per correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

Neuroradiologia intervencionista

 

Neuroradiologia intervencionista

El desenvolupament dels procediments intervencionistes en els darrers anys ha sigut molt notable en diverses àrees de la patologia vascular i no vascular. Té un especial èmfasi en el territori de la patologia neurovascular amb els diferents tractaments que es realitzen en aquesta àrea: l’embolització dels aneurismes cerebrals, l’embolització dels tumors hipervasculars craneo-facials, l’embolització de les fístules arteriovenoses durals i de les malformacions arteriovenoses cerebrals i medul·lars, el tractament intraarterial de rescat de l’ictus agut i en l’angioplàstia/stent de les estenosi carotídies i vertebrals intra i extracraneals.

Les unitats especialitzades en neuroradiologia intervencionista compten amb un angiògraf digital d’elevada gama que permet realitzar angiografies cerebrals rotacionals en 3 D i CT in situ, obtenint la correcte valoració i planificació terapèutica i mostrant la angioarquitectura vascular en les tres dimensions tant dels aneurismes com de les malformacions arteriovenoses.

La nostra unitat consta de dos equipaments Siemens Axiom Artis dotats de consoles de reconstrucció tridimensional. Dos metges radiòlegs de la unitat de radiologia intervencionista tenen una dedicació preferent al neurointervencionisme, integrats en un grup clínic del hospital de Sabadell de patologia neurovascular en col·laboració amb els neuròlegs, neurocirurgians, neuroradiòlegs, anestesistes i intensivistes.

La nostra cartera de serveis és la següent:

Estudi angiogràfic global de troncs supraaòrtics

Estudi angiogràfic selectiu cerebral i medul·lar

 

Embolització dels aneurismes cerebrals en la hemorràgia subaracnoidea i dels aneurismes incidentals

Estudis funcionals i embolització de les malformacions arteriovenoses cerebrals i medul·lars

Estudis angiogràfics i embolització de les fístules arteriovenoses durals cerebrals i medul·lars

Embolització prequirúrgica i/o pal·liativa de tumors a nivell craneo-facial i a nivell de la columna vertebral

Angioplastia/ stent de l’estenosi carotídia i vertebral intra i extracraneal

Tractament endovascular de rescat en l’ictus hiperagut amb sistemes mecànics i/o farmacològics

Samplings venosos dels sins intracraneals per determinació hormonal

Test d’oclusió carotídia i vertebral

Tractament endoluminal de les estenosi i trombosi dels sins venosos intracraneals


Exemples:

Trombectomia mecànica de rescat en el ictus isquèmic

Imatge d'exemple.Trombectomia mecànica de rescat en el ictus isquèmic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Exemple. Trombectomia mecànica de rescat en el ictus isquèmic

 

 

 

 

 

 

 

 

Angiografia cerebral selectiva de caròtida interna esquerre. Obstrucció segment M1-2 d’artèria cerebral mitja esquerre. Extracció sistema mecànic del trombo.

Exemple. Trombectomia mecànica de rescat en el ictus isquèmic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Angiografia cerebral selectiva de caròtida interna esquerre. Recanalització complerta del segment M1-2 d’artèria cerebral mitja esquerre. Control TC 24 hores després.


Embolització d’aneurisma cerebral amb tècnica de remodeling amb baló

Imatge exemple. Embolització d’aneurisma cerebral amb tècnica de remodeling amb baló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Angiografia cerebral selectiva de caròtida interna esquerre. Aneurisma d’artèria comunicant anterior. Embolització amb microcoils amb tècnica de “remodeling”.

Imatge exemple. Embolització d’aneurisma cerebral amb tècnica de remodeling amb baló

Angiografia cerebral selectiva de caròtida interna esquerre i reconstrucció 3D. Embolització completa de l'aneurisma.

La patologia neurovascular en moltes ocasions es presenta de forma aguda i amb una gravetat important que comporta establir uns mecanismes d’estratègia de tractament molt ben definits. L’equip multidisciplinar del Hospital format per diversos especialistes ha confeccionat unes guies i protocols d’actuació que impliquen un tractament efectiu i precoç d’aquesta patologia neurocrítica.


Preguntes més freqüents:

Què és la neuroradiologia intervencionista?

Es una subespecialitat del Radiodiagnòstic que s’ocupa del diagnòstic i del tractament de la patologia neurovascular.

Com es realitzen aquests tractaments?

Bàsicament la major part dels procediments es realitzen amb petits catèters que des de l’engonal després de la punció de l’artèria femoral permeten accedir als vasos cerebrals, del coll i de la medul·la.

Què és un aneurisma cerebral?

Es una dilatació anormal que apareix en la paret d’una artèria del cervell. Quan es trenca l’aneurisma provoca una hemorràgia cerebral greu i cal fer un tractament precoç per evitar el resagnat de l’aneurisma.

El risc de ruptura dels aneurismes és d’un 0,2-3% anual i el primer símptoma que pot referir el malalt és un mal de cap brusc, el més intens de la seva vida. La ruptura aneurismàtica provoca una hemorràgia subaracnoidal iées una emergència mèdica.

Enllaços:

Grupo español de neuroradiología intervencionista (http://www.neurointervencionismo.com)

World Federation of Neurology (http://www.wfneurology.org)

 

 

 

 

RM vascular membres inferiors

 

RM vascular membres inferiors

L'arteriografia convencional ha estat clàssicament la tècnica d'elecció per l'estudi de la patologia vascular provocada per l'arteriosclerosi de les artèries dels membres inferiors. Malgrat ser una tècnica ben coneguda, no està exempta de complicacions.

Imatge RM vascular membres inferiors. URVI  (UDIAT)

L'angiografia per ressonància magnètica (ARM) és una tècnica ja utilitzada en molts territoris vasculars (caròtides, artèries renals, aorta abdominal,…) amb resultats òptims. Amb el desenvolupament de noves tecnologies de ressonància, avui dia és possible realitzar un estudi vascular complet de les artèries del membres inferiors en només 30 minuts i en poques complicacions. A la nostra unitat utilizem una ressonància Siemens Symphony 1.5 Tesla amb antena específica per membres, amb moviment automàtic de la taula i seqüències d'alta resolució per produir imatges de gran qualitat diagnòstica.

L'ARM permet visualitzar l'arbre arterial complet del MMII amb una injecció venosa d'un contrast que no malmet la funció renal (gadolinio-DTPA). L'absència de nefrotoxicitat fa que els malalts amb insuficiència renal, especialment els diabètics, siguin els candidats idonis per realitzar aquesta prova. El fet de no caldre de punció arterial representa també un avantatge per als malats amb problemes de coagulació.

L'ús de l'ARM en la patologia arterial de les cames ofereix imatges diagnòstiques sense complicacions,sense risc de dany renal i sense necessitat d'ingrés hospitalari, permetent reservar els estudis més invasius per casos seleccionats.

Imatge . RM vascular de membres inferiors . URVI (UDIAT)

 

Bibliografia

Loewe C, Schoder M, Rand T. Peripheral vascular occlusive disease: evaluation with contrast-enhanced moving-bed MR angiography versus digital subtraction angiography in 106 patients. AJR Am J Roentgenol 2002;179 :1013-21

Swan JS, Carroll T, Kennell T, Hesey D, Korosec F, Frayne R, Mistretta C, Grist T. Time-resolved three dimensional contrast-enhanced MR angiography of the peripheral vessels. Radiology 2002; 225: 43-52

Aurbach EG, Martin ET. Magnetic resonance imaging of the peripheral vasculature. Am Heart J. 2004 Nov;148(5):755-63.

 

Tract. endoluminal aneurismes aòrtics

Tractament endoluminal aneurismes aòrtics

La Unitat de Radiologia Vascular i Intervencionista en estreta col·laboració amb el servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital Parc Taulí realitza des de començament del 2003 el tractament endoluminal dels aneurismes d'aorta.
 

Què és un aneurisma i quins símptomes dóna?

Un aneurisma és una dilatació d'un vas sanguini que es produeix per la incapacitat de la paret aprimada del vas per resistir la pressió de la sang. Els aneurismes poden ocórrer en qualsevol artèria però són més comuns a nivell de la circulació cerebral o en l'aorta. L'aorta és l'artèria més gran de l'organisme i és l'encarregada de transportar la sang del cor fins a la resta del cos. Els aneurismes aòrtics es poden produir tant a nivell del tòrax (aorta toràcica) com a nivell abdominal (aorta abdominal), aquest segon cas és molt més freqüent i normalment es produeixen just per sobre de la seva divisió en les artèries que porten la sang a les cames (artèries ilíaques).

La majoria dels aneurismes no produeixen símptomes, en alguns casos poden produir dolor abdominal o toràcic i en altres ocasions poden manifestar-se com una sensació de massa pulsativa a l'abdomen. L'absència de símptomes no significa que un aneurisma no sigui una malaltia potencialment molt perillosa.
 

Com es diagnostica un aneurisma?

L'absència de símptomes fa que el diagnòstic de l'aneurisma sigui difícil. A vegades el metge sospita per la detecció d'una massa pulsativa a l'abdomen o per la presència de dolor que determina fer proves d'imatge. En la majoria dels casos el diagnòstic es realitza de forma accidental mitjançant proves sol·licitades per altres motius mèdics. Les millors proves d'imatge per al diagnòstic d'aneurismes aòrtics són l'ecografia, l'escaner (TAC) o la ressonància magnètica (ARM) en funció de la localització i de la mida que tinguin.

Imatge. Tractament endoluminal d'aneurismes aòrtics URVI (UDIAT)

 

 

 

 

 

 

 

 



Per què es té un aneurisma i quin risc té?


A vegades l'aparició d'un aneurisma ve afavorida per la presència d'un traumatisme, per malalties pròpies de l'aorta o per factors hereditaris. En la majoria del casos no hi ha factor predisposant i es produeixen per dany a l'artèria (arteriosclerosi) provocada per la presència de tensió alta, tabaquisme, colesterol alt o malaltia cardíaca.

Imatge. Trencament aneurisme. URVI (UDIAT)

El principal problema amb els aneurismes és el risc de ruptura, situació molt greu que pot provocar la mort del malalt.

Les possibilitats de ruptura dels aneurismes depenen de la mida i de la seva velocitat de creixement (mida més gran i més creixement més risc de ruptura) i de la pressió arterial (més pressió més risc)
 

Què cal fer quan es té un aneurisma?

Una vegada diagnòsticat un aneurisma aòrtic el cirurgià vascular decidirà el seu tractament en funció de la seva localització, de la mida, de les seves característiques i dels símptomes que doni . En molt casos el tractament serà corregir els factors de risc i sol.licitar una prova d'imatge periòdica (normalment un TAC cada 6 mesos) per vigilar la mida i l'aspecte de l'aneurisma. En altres ocasions es decidirà que el risc de ruptura és massa alt i que caldrà tractar-lo.
 

Quins tipus de tractaments hi ha?

Durant molts anys l'únic tractament disponible era la reparació quirúrgica de l'aorta. El procediment consisteix a obrir l'abdomen, sota anestèsia general, substituint l'aorta danyada i dilatada per un tub sintètic (pròtesi). Aquest procediment és molt eficaç i es realitza des de fa molts anys, amb tot, no està exempt de complicacions i no és ben tolerat per tots els pacients.

En els últims anys s'ha desenvolupat un tractament endoluminal, menys invasiu, consistent en la col.locació d'un tub sintètic metàl.lic (pròtesi) a l'aorta danyada a través de petites incisions en els engonals. Mitjançant la introducció de catèters i amb la seva visió a través d'aparells de RX és possible situar la pròtesi contra la paret de l'aorta i en el lloc correcte, comprovant després que la zona dilatada ha quedat exclosa, és a dir no rebi sang. El tractament endoluminal és menys agressiu, presenta una recuperació més curta, i té menys complicacions.

A l'hospital el tractament endoluminal es realitza a la sala de radiologia vascular. Les pròtesis són col.locades per un equip format per cirurgians vasculars i radiòlegs intervencionistes.

 

Quins controls cal seguir després del tractament endoluminal i quines complicacions hi ha?

Després del tractament el pacient cal que es visiti amb el seu metge, el qual demanarà un TAC periòdicament per comprovar que la pròtesi sigui permeable ( que deixi passar la sang correctament) i que l'aneurisma comenci a disminuir de mida.

Imatge Tractament endoluminal d'aneurismes aòrtics URVI (UDIAT)

 

 

 

 

 

 

 

 

Les complicacions possibles més freqüents són que la pròtesi no privi completament el pas de la sang a l'aneurisma (endoleak), per tant seguiria creixent, o que la pròtesi no deixi passar la sang fins als membres inferiors (trombosi). En aquests casos caldria indicar novament tractament endoluminal o quirúrgic.
 

Quin tractament és el més adient?

El tipus de tractament es determina en funció de les característiques del pacient i segons el tipus i forma de l'aneurisma. No tots els malalts es poden sotmetre a una intervenció quirúrgica, pel seu estat de salut general, ni tampoc tots els aneurismes són susceptibles de tractament endoluminal, per la seva morfologia i localització. El metge juntament amb el malalt ha de valorar els avantatges i els inconvenients de cada tipus de tractament i decidir conjuntament en funció d'aquests.

Imatge. Tractament endoluminal d'aneurismes aòrtics. URVI (UDIAT)

 

 

Portal de transparència i bon govern del Parc Taulí

Clients: drets i deures

Perfil del contractant

Voluntariat Parc Taulí

Enllaç als Blogs del Parc Taulí

 
Enllaç a Consulta de visites i proves programades