Una pandèmia que ens ha canviat la vida.

• 16 d'abril de 2020
• Eva A. Sánchez Martos
• sense comentaris

Com ja sabeu tots, fa uns mesos que lluitem contra una pandèmia que ens ha portat multitud de canvis al nostre Hospital i a les persones que el mantenim viu.
Ens ha canviat des de les eines de funcionament, com són els criteris d’ingrés o l’engranatge dels serveis hospitalaris, a la vida dels professionals, com són els horaris assistencials i la forma d’afrontar el nostre dia a dia personal… ens ha canviat la vida.

Es pot dir que tot l’Hospital s’ha convertit en COVID-19.

Els professionals que atenen aquests pacients han deixat a les seves famílies, en un segon lloc, per a dedicar totes les seves forces i la seva experiència a l’ ajuda als malalts. Molts, fins hi tot, fa setmanes que van fer la maleta i van marxar de casa, deixant pares, fills i parelles, per evitar portar la infecció a la família o als companys.

Altres, per l’edat, estaven catalogats de persona de risc de COVID-19 i es van quedar per ajudar en tot el que calgués, ja sigui portant un contenidor de mostres camí d’una reunió o agafant el seu vehicle particular per portar una comanda de paracetamol que feia falta .

Hem vist com professionals de quiròfan s’adaptaven a la UCI o a Urgències. Les unitats de cirurgia o de medicina es convertien en expertes en infeccioses. Tothom va fer cursos sobre EPIs amb la Maria o la Begoña de Prevenció de Riscos Laborals.

Tots anàvem aprenent sobre COVID-19 gràcies a la pàgina de Comunicació del Taulí i al Comitè Executiu de Crisi que cada dia anaven publicant a la intranet l’estat de la situació d’emergència. La feina enorme que fan aquest professionals desmuntant “fake news” i aportant informació de primera mà a la resta de companys. Cada dia consultàvem la informació que aportaven per a saber els canvis a fer en les nostres intervencions diàries amb els pacients. Sempre amb la il·lusió  de veure que el nombre de afectats fos més baix que el dia anterior.

Es van crear multitud de grups de treball en xarxes socials.  Apreníem uns dels altres. Podies saber què feien de nou en els hospitals Trias i Pujol, Dos de Maig, Sant Pau, Clínic o Arnau de Vilanova i tu aportaves les novetats en el teu servei que sabies que un altre professional podia adaptar a les seves necessitats.

   Van arribar dades dels canvis que estaven fent els ciutadans. 

   Vam començar a veure imatges de carrers o la Ronda Litoral buits en hora punta.

 

 

 

 

 

També va aparèixer l’escalf de la societat, en forma d’invenció d’eines per a facilitar-nos als professionals el dia a dia.

Així van aparèixer els “salva orelles”, les pantalles transparents i les mascaretes de totes les formes i teixits.

Les “Voluntàries de mascaretes/barrets solidaris de Polinyà del Vallès”, ” Santa Rita”, pitzzeria Il nuovo Sapore, Kirafranch (Clínica odontològica), la pacient Leonor,  la veïna Carme…

Xarxes de pacients, voluntaris i àvies que es van tornar a posar davant de la màquina de cosir per a fer-nos barrets i fins i tot hijab i caputxes.

 

S’han inventat respiradors i eines per aprofitar material ja existent.

Cadascú segons les seves possibilitats i habilitats.

 

 

 

Dintre de tots aquest canvis l’Hospitalització a Domicili també es va adaptar a les necessitats de l’Hospital.
En un començament vam donar suport a les unitats que començaven a tenir pacients COCID-19 portant a domicili els pacients no COVID-19 per deixar llits lliures.
A mida que l’Hospital feia la metamorfosi i es convertia en hospital COVID-19 nosaltres també ens vam convertir en HaD -COVID-19 i vam deixar de sortir al carrer per a dissenyar l’edifici hospitalari Hotel Verdi.