El pas d’Hotel Verdi a Hospital d’aguts amb l’Hospitalització a Domicili

1024 683 Eva A. Sánchez Martos

Vull començar aquest article amb unes paraules d’ agraïment  als nostres amfitrions en aquesta aventura i afirmar que sense el seu suport no s’hauria pogut dur a terme la transformació d’un hotel en un hospital.

Hem tingut, en tot moment, el suport i l’escalfor del personal de l’Hotel Verdi.

Ens han cuidat i mimat en forma de safates de bombons i litres de suc  de taronja amb mandarina, els dies que no teníem ni temps de dinar, i safates de fruites quan el temps d’esmorzar no donava per a fer un cafè. Adorem les safates de magdalenes amb xocolata!

Els dinars dels dies difícils

 

 

El personal de manteniment a qui vam torturar fins que vam aprendre com desconnectar la calefacció de les habitacions.

Tot el personal  de l’hotel va col·laborar amb llibres i roses per als pacients i els professionals el dia de Sant Jordi.

Gràcies. Moltes gràcies.

 

Però,com va anar això d’obrir un hospital en un hotel?

Tothom quan parla d’un hospital i en concret del nostre Hospital de Sabadell, Parc Taulí, pensa en aquesta imatge però si et pares a mirar pots veure que és només  un edifici. El que el fa diferent d’ altres edificis i altres hospitals som les persones que hi treballem.

En aquesta idea ens basem els professionals d’Hospitalització a Domicili per portar l’Hospital als domicilis dels pacients.

Tot va començar amb l’encàrrec de la Direcció de l’Hospital a la Unitat d’Hospitalització a Domicili d’obrir un espai per les persones que s’estaven recuperant de la COVID-19 i no podien, encara, ser donats d’alta. La pressió era important i calia fer-ho bé i ràpid. En poc més de dos dies ja es va posar en marxa amb la col·laboraciò  de tothom.

Els professionals d’HaD ens vam reunir en l’hotel i vam decidir la distribució de les zones netes i les zones brutes i les eines que fariem servir per atendre aquests pacients. Vam contar amb l’ajuda de la nostra gestora assistencial referent, la Marta Fernàndez Ros, que ja tenia experiència en transformar altres unitats de l’Hospital i de la que seria la nostra coordinadora, Elisenda Carrau, amb contacte directe amb la Direcció de l’Hospital i facilitadora de tot l’engranatge de circuits amb Hospital i amb el CatSalut.

Som un equip acostumat a treballar junts des de fa 20 anys. Això va facilitar que en tan sols 30 minuts ja teníem decidit com seria el nou hospital. Estem acostumats a treballar amb el que tenim. Coneixem que l’entorn té moltes funcions. Així una porta pot ser un pal de sèrum i un porta maletes una taula de maig.

La recepció de l’hotel es va convertir en la zona neta on estava l’administrativa d’admissions, el vigilant de seguretat, el personal de guàrdia de l’hotel i on es recollien els uniformes nets.

 

La recepció

 

 

La planta d’entresòl, on estaven les sales de banquets, es va transformar en  la zona d’intercanvi. Es van crear espais de treballs i de descans amb uns panels, dels que habitualment separen els salons de convencions.

Sala de Treball

El menjador

 

Els vestuaris eren els lavabos públics. El segon dia va aparèixer una burra per a penjar la roba. Els mobles del self-service es van triar com a petits armariets per a deixar l’aigua, l’entrepà o la bossa, un espai de 30cmx30cm compartit entre dos o tres. Vam portar la nostra cafetera del despatx, com si fos un lligam amb el lloc d’origen, encara que disposàvem de cafetera de l’hotel. Es van distribuir els ascensors , el de l’esquerra pel personal i el de la dreta pels malalts. O sigui un net i un altre brut.

Passadís preparat

Material de protecció

 

A l’ entrar en les plantes vam poder veure que no existia l’habitació 13 ni la 18. Algunes disposaven de llits de matrimoni i quasi bé totes disposaven de dos llits.

 

Habitacions

 

 

 

 

 

També hi havien dues habitacions individuals més petites.Es va decidir que una seria el control d’infermeria i l’altre el magatzem, en argot Taulí el ikea de la planta, encara que fos una excursió anar a buscar material.

 

Personal de neteja

 

 

La buida va ser l’accés a l’ascensor del personal de l’hotel i també magatzem de productes de neteja. Disposava d’una aixeta que amb una galleda va servir per a rentar el material que calia posar amb lleixiu.

 

 

 

Personal de cuina

 

 

 

 

 

 

 

Carro d’aturades

En el control d’infermeria vam posar una maleta vermella amb Ambu®i el material del carro d’aturades amb un DAI  i un aspirador que va ser una de les primeres coses que vam muntar. L’armari va ser magatzem d’urgència i el lavabo el compartíem amb el material de laboratori en la banyera i els draps posats a escorre on haurien d’anar les tovalloles. “L’aparell d’ electros” havia d’estar endollat, doncs, al lavabo del magatzem.  El servei d’informàtica de l’hospital ens va col·locar ordinadors i connexió amb l’historia clínica del pacient igual que quan anem al domicili del pacient amb l’ HaD.

El personal d’infermeria vam fer i aprovar un curs sobre el maneig de la medicació en l’estació clínica en una tarda de dissabte gràcies al recolzament de Manoli Macarro.

Tothom funcionava a una. Si trobaves una drecera o es feia un canvi tothom podia gaudir-ne. Darrera estava un objectiu molt més important com que un pacient prengués la medicació indicada o la dieta a temps.

El primer problema a resoldre va ser el tema “timbre de l’habitació” que vam resoldre donant al pacient el número de mòbil de la infermera referent i si no disposaven de telèfon, trucant al  7 que era la recepció.

Es va crear documentació  informativa nova  per als pacients.

Full informatiu

Al dia següent s’incorporaven a l’equip un grup d’estudiants d’infermeria d’ últim any i els residents pendents de plaça. Tots ells s’havien presentat com a voluntaris.

En un començament vam tindre els nostres dubtes. Eren personal no acostumat a l’assistència de malalts i això podia ser un problema o no.

Un dels quatre grups d’infermeria

Nosaltres estem acostumats a treballar amb els cuidadors dels pacients que connecten i desconnecten tractament endovenosos que fan cures i manipulen bombes de teràpia negativa sense problemes. Això va ser un avantatge ja que és el que vam fer:educar-los com si es tractessin de cuidadors.

Primer de tot vam assetjar una i un altre vegades com sortir de l’habitació del pacient sense portar-nos amb nosaltres el Coronavirus a les zones netes. Netejar els tiradors de les portes per fora i per dintre, després treure  les polaines,la bata verda externa, els guants, les ulleres en un contenidor d’agulles adaptat,..
Un altre problema va ser la utilització del lleixiu en un àmbit on predominava el parquet i la moqueta, sense fer malbé l’espai. El vam resoldre amb tovalloletes desinfectants i polaines.

Més que llum

Més que un mirall

Els quadres de la paret, la llum de peu,els miralls i les portes ens van servir per a penjar sèrums o tractaments endovenosos amb els penjadors de l’armari, igual que feien al domicili dels pacients si no disposem d’ elastòmers.

El moble destinat a posar les maletes en la habitació va ser adaptat per a posar material de protecció al passadís i les safates del menjar. Un cada dues habitacions.

 

 

Es van traslladar carros per material de cures i vam aprofitar un carro de roba per tal que el pacient pogués llençar les restes dels àpats mantenint les normes de control de la infecció .

Magatzem

Magatzem va muntar un “Ikea” de material fungible i nosaltres vam seleccionar quin material era bàsic disposar ja que no podíem tindre de tot i no teníem l’opció d’anar a un altre planta si ens faltava alguna cosa. Es va seleccionar la medicació d’urgències habitual en primer lloc i material bàsic que pogués tindre varies finalitats en lloc de material massa específic.

Personal de magatzem

 

 

 

 

 

 

 

Ara faltava crear els circuits….

 

 

 

 

 

 

 

Eva A. Sánchez Martos
Eva A. Sánchez Martos

Graduada en Infermeria per la UAB. Tinc un Màster en Cardiologia i un altre en Cirurgia Vascular per la UB. M'he format com a investigadora en l' I.I..S. I.Carlos III i he liderat molts projectes de recerca com l'estudi EMIRTHAD sobre l’incompliment terapèutic. Porto trenta anys millorant com a infermera. Fa vint anys que vaig ajudar al naixement de la Hospitalització a Domicili al Parc Taulí.

Totes les entrades de: Eva A. Sánchez Martos

Deixar una resposta

El teu compte de correu no es publicarà.