Salut Mental
i Addiccions

Neurociències Parc Taulí

Neurociències Parc Taulí


Publicacions

Perez-Sola V, Elices M, Prat B, Vieta E, Blanch J, Alonso J, Pifarre J, Mortier P, Cebria A, Campillo MT, Vila-Abad M, Dolz M, Colom F, Molina C, Palao D. The Catalonia Suicide Risk Code: A secondary prevention program for individuals at risk of suicide J Affective Disorders 2020 May 1;268:201-205.

Fernandez-Gonzalo S, Turon M, Jodar M, Pousa E, Hernandez Rambla C, García R, Palao D. A new computerized cognitive and social cognition training specifically designed for patients with schizophrenia/schizoaffective disorder in early stages of illness: A pilot study. Psychiatry Res. 2015 Aug 30; 228(3): 501-9.

Marín-Blasco I, Muñoz-Abellán C, Andero R, Nadal R, Armario A. Neuronal Activation After Prolonged Immobilization: Do the same or different neurons respond to a novel stressor? CerebCortex. 2017 Feb 16:1-12.

Aragonès E, Palao D, López-Cortacans G, Caballero A, Cardoner N, Casaus P, Cavero M, Monreal JA, Pérez-Sola V, Cirera M, Loren M, Bellerino E, Tomé-Pires C, Palacios L. Development and assessment of an active strategy for the implementation of a collaborative care approach for depression in primary care (the INDI•i project). BMC Health Serv Res. 2017 Dec 13;17(1):821

Labad J, Montalvo I, González-Rodríguez A, García-Rizo C, Crespo-Facorro B, Monreal JA, Palao D., et al. Pharmacological treatment strategies for lowering prolactin in people with a psychotic disorder and hyperprolactinaemia: A systematic review and meta-analysis. Schizophr Res. 2020 Jun 2:S0920-9964(20)30238-3. doi: 10.1016/j.schres.2020.04.031. Online ahead of print.Schizophr Res. 2020. PMID: 32507371 Review.

Armario A, Labad J, Nadal R.Armario A, et al. Focusing attention on biological markers of acute stressor intensity: Empirical evidence and limitations. Neurosci Biobehav Rev. 2020 Apr;111:95-103. doi: 10.1016/j.neubiorev.2020.01.013. Epub 2020 Jan 15. Neurosci Biobehav Rev. 2020. PMID: 31954151 Review.

Wingo AP, Velasco ER , Florido A, Lori A, Choi DC, Jovanovic T, Ressler KJ, Andero R. Expression of the PPM1F Gene Is Regulated by Stress and Associated With Anxiety and Depression. Biol Psychiatry. 2018 Feb 1;83(3):284-295. doi: 10.1016/j.biopsych.2017.08.013.

Flores A, Fullana MA, Soriano-Mas C, Andero R. Lost in Translation: How to Upgrade Fear Memory Research. Mol Psychiatry. 2018 Nov;23(11):2122-2132. doi: 10.1038/s41380-017-0006-0.

Sanchís-Ollé M, Fuentes S, Úbeda-Contreras J, Lalanza JF, Ramos-Prats A, Armario A, Nadal R. Controllability affects endocrine response of adolescent male rats to stress as well as impulsivity and behavioral flexibility during adulthood. Scientific Reports. 2019, 9(1):3180.

Rabasa C, Gagliano H, Pastor-Ciurana J, Fuentes S, Belda X, Nadal R, Armario A. Adaptation of the Hypothalamus-Pituitary-Adrenal Axis to Daily Repeated Stress Does Not Follow the Rules of Habituation: A New Perspective Neurosci Biobehav Rev 2015 Sep;56:35-49.

Marín-Blasco I, Muñoz-Abellán C, Andero R, Nadal R, Armario A.
Neuronal Activation After Prolonged Immobilization: Do the Same or Different Neurons Respond to a Novel Stressor? Cereb Cortex. 2018 Apr 1;28(4):1233-1244.

Díaz Ó, Dalton JAR, Giraldo J. Revealing the Mechanism of Agonist-Mediated Cannabinoid Receptor 1 (CB1) Activation and Phospholipid-Mediated Allosteric Modulation. J Med Chem. 2019 Jun 13;62(11):5638-5654.

Hall DA, Giraldo J. A method for the quantification of biased signalling at constitutively active receptors. Br J Pharmacol. 2018 Jun;175(11):2046-2062.

 


Unitat de Neurociències Traslacional I3PT - UAB


Qui som

La Unitat de Neurociències Traslacional és una plataforma de col·laboració entre investigadors clínics i bàsic de l'Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) i de l'Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB). És mitjançant aquesta estructura que l'INCs reconeix a l'Àrea de Neurociències i Salut Mental de l'I3PT com a Unitat Associada de Recerca de la UAB.

L'Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) està format per neurocientífics que estudiem com funciona el cervell sa i amb malalties. Les especialitats dels més de 200 membres dels grups de recerca de l’INc s’emmarquen dins d’aquestes àrees estratègiques: Neurodegeneració i Envelliment, Neurodegeneració i Reparació i Neurociència Conductual. L’INc publica més de 100 articles científics a l’any a les revistes més prestigioses en Neurociència i els seus investigador obtenen finançament públic i privat tant nacional com internacional. A més, disposem d’uns serveis d’Histologia, cultiu cel·lular, microscopia, conducta i estereotàxia que donen suport a investigadors del nostre institut i d’altres institucions públiques i privades. Els nostres objectius principals són l’excel·lència en l’estudi dels sistema nerviós, potenciar la investigació traslacional i transferir aquest coneixement a la societat. Per tal d’entendre les bases del funcionament del cervell utilitzem tant models animals, cultius cel·lulars, models computacionals i estudis en humans.

Les àrees estratègiques de l'INc són:

  • Cognitive Disorders in aging and Neurodegeneration
  • Motor disorders of the Nervous System

Objectius

Els objectius de la Unitat de Neurociència Traslacional són:

  • Desenvolupar projectes per a millorar el coneixement de les bases neurobiològiques dels trastorns neuropsiquiàtrics i neurològics per equips de recerca mixtes, que realitzin la validació clínica dels resultats obtinguts en la recerca bàsica, la identificació de biomarcadors aplicables a la detecció, el diagnòstic, la terapèutica i l’avaluació pronòstica d’aquests trastorns.
  • Desenvolupar projectes de recerca que requereixen una avaluació psicofisiològica, neurofisiológica i/o neurocognitiva sistemàtica i eficient, en l’estudi de trastorns del neurodesenvolupament, trastorns neuropsicquiàtrics i en els efectes de tractaments amb efecte psicoactius.
  • Potenciar la docència pre i postdoctoral en recerca de neurociència traslacional, per la formació d’investigadors d’excel·lència.

Grup 029 CIBERSAM

 


Qui som

El grup vinculat CIBERSAM (CB19/09/00029) liderat pel Dr. Diego Palao, està format per investigadors clínics de Salut Mental i Neurologia de l'Hospital Universitari Parc Taulí (psiquiatres, psicòlegs, infermers) i per investigadors bàsics de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

S'ha integrat en la línia "Trastornos afectivos: diagnóstico, epidemiología y tratamiento" del CIBERSAM amb el que compartim estratègies de recerca. CIBERSAM és el centre líder en la recerca en malalties mentals centrat en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i facilita i potencia el treball de col·laboració en xarxa entre diferents grups nacionals.

Les línies de recerca en les quals treballem en la xarxa CIBERSAM són:

  1. L'epidemiologia i les estratègies de prevenció dels trastorns afectius.
  2. El desenvolupament d'eines i biomarcadors que facilitin el diagnòstic de les diferents patologies de l'afectivitat.
  3. L'optimització i innovació en aspectes terapèutics que amplien i millorin les alternatives o dianes de tractament per a aquest conjunt de trastorns.
     

Objectius

El principal objectiu del grup Neurociències Parc Taulí-UAB és el desenvolupament d’una recerca d’excel•lència i innovadora en neurociències, en col·laboració amb altres grups del CIBERSAM, que tingui impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones.

Estudis epidemiològics i de prevenció a l'àrea dels trastorns afectius

Destaquem el desenvolupament del "Programa d'intervenció multinivell per a la prevenció de la depressió i el suïcidi" desenvolupada amb l´impuls de l’ European Alliance Against Depression, l'estudi dels factors de rics entre les persones incloses en el Codi Risc Suïcidi Catalunya o 1er projecte de la Nit de la Ciència de Sabadell per la prevenció de problemes de salut mental en joves.

Caracterització dels trastorns afectius i desenvolupament de noves eines de diagnostiques.

Centrats en la caracterització de les bases neurobiològicas, psicològiques i socials dels trastorns afectius, estudiem:

  • Sistemes de València Negativa (estrès, por, ansietat, pèrdua),
  • Sistemes de València Positiva (recompensa),
  • Sistemes Cognitius,
  • Sistemes de Processos Socials (cognició social).

Per a aquesta fi es van a utilitzar diferents unitats d'anàlisis:

  • Modelatge animal: Amb el desenvolupament i experimentació en models d'estrès, anhedònia, cognició i cognició social.
  • Psiconeuroendocrinología i sistema d'estrès en trastorns afectius: Amb estudis clínics sobre el paper dels sistemes d'estrès, especialment en aspectes de programació corticoidea i sobre el funcionament de l'eix hipotàlem-hipofisari-adrenal (HPA) en diferents mostres de pacients i grups de risc, així com de la seva relació i activitat modulatòria sobre el sistema neuroinflamatori.
  • Sistema neuronals: Amb estudis clínics sobre les alteracions del funcionament o l'estructura dels sistemes neuronals, implicats en els diferents dominis de la conducta en el Trastorn Bipolar i la Depressió.

Quant al desenvolupament de noves eines diagnòstiques s'inclou la incorporació de sistemes informatitzats de suport a les decisions (SADC) i la seva integració amb els registres clínics electrònics. Destaca en aquest objectiu la col·laboració en el projecte europeu NYMPHA (Next Generation Mobile Platform for HeAlth, in Mental Disorders) per a la implementació de serveis de salut sobre la base de dispositius mòbils (m-Health) com a suport a metges i pacients en el tractament del trastorn bipolar.

Innovació i optimització de les estratègies terapèutiques.

Centrats en la recerca de les noves tecnologies en el desenvolupament i optimització d'estratègies terapèutiques innovadores, destaquen la col·laboració en el desenvolupament de la plataforma de telerehabilitación NeuropersonalTrainer ®Salut Mental (NPT-SM), el programa online iFightDepression -disponible en més de 9 llengües- o l'avaluació de variables pronòstiques de resposta a teràpia electroconvulsivant (TEC).

Finalment destaquem el projecte INDI+, pel impacte en salut de la depressió (primera causa de discapacitat per malaltia a tot el mon). Es tracta d’un projecte d’implementació d’una guia de depressió integrada en els registres clínics electrònics de l’atenció primària de Catalunya, mitjançant la introducció del model de gestió de pacient crònic a les persones que pateixen depressió a l’atenció primària.

 


OSAMCAT


Qui som

L'Observatori de Salut Mental Comunitàri de Catalunya (OSAMCAT) va néixer a partir d'una iniciativa de la Corporació Sanitària Parc Taulí i de la Fundació Parc Taulí de Sabadell, amb el compromís del Departament de Salut, com un òrgan de recerca, formació i assessorament en el camp de la Salut Mental.

L’OSAMCAT identifica cinc punts d’actuació:

  1. Avaluació, innovació i suport a l’àmbit del medicament.
  2. Metodologies d’avaluació de solucions e-health i m-health, la seva aplicació en projectes de salut mental, i la seva incorporació mitjançant esquemes de compra publica d’innovació i altres esquemes d’incorporació i adopció d’innovació
  3. Innovació en serveis de salut mental en l’àmbit de les activitats de l’Observatori d’Innovació en la Gestió de la Sanitat (OIGSS).
  4. Àmbit del pacient: decisions compartides, health literacy, innovació basada en l’usuari, co-desenvolupament, co-creació
  5. Avaluació de les implicacions i l'abast de programes específics sanitaris o sociosanitaris pel que fa a abordatges i implicacions relatius als diferents aspectes de la Salut Mental.

Objectius

Els objectius de l’iniciativa OSAMCAT* són:

  • Elaborar recomanacions d'actuació específica dins del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, suggerint a les diverses administracions implicades les línies a seguir en el desplegament de recursos i dispositius socials i sanitaris.
  • Assessorar a les empreses interessades sobre mesures que permetin actuar de manera preventiva en el camp de la salut laboral.
  • Construir un sistema estable i propi d'indicadors clau de salut mental que sigui homologable amb els indicadors internacionals, però que atengui a les especificitats pròpies de Catalunya.
  • Formular recomanacions sobre els potencials sistemes d'informació rellevants per a l'anàlisi del impacte dels problemes de salut mental.
  • Col·laborar amb els òrgans competents a nivell institucional en aspectes formatius, docents, de recerca i d' avaluació relacionades amb l'àmbit de la salut mental.
  • Revisar els rols i competències dels professionals que actuen a l'àmbit de la salut mental per garantir i guiar el seu desenvolupament professional continuat (DPC).
  • Determinar les necessitats de formació, recerca i docència que hauran de realitzar-se en el si de la Xarxa de Salut Mental, així com en totes aquelles xarxes implicades en el maneig de problemes de salut mental.
  • Dissenyar, promoure i desenvolupar projectes de recerca en l'àmbit de la salut mental i les seves àrees relacionades.
  • Promoure la innovació dins l'abordatge dels problemes de salut mental. Afavorir el desenvolupament de programes específics d'aplicació i avaluació de les noves eines de diagnòstic, prevenció i tractament com a pas previ a la seva implantació.
  • Afavorir la gestió del coneixement i dels drets de propietat intel•lectual industrial que se'n derivin.

* Aquesta iniciativa es troba dins d’un conveni de col•laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQUAS).