Es tracta d’un dels primers estudis que, més enllà del seguiment de la malaltia, aborda i acompanya els pacients per part dels especialistes en fisioteràpia i psicologia telemàticament. L’equip d’aquest projecte ha rebut un ajut de 180.000 euros del Fons Covid-19 de l’Instituto de Salud Carlos III.
L’equip de “Recerca Traslacional en Fisiopatologia Associada al Malalt Crític” de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT), integrat al CIBERES, està portant a terme un estudi que té per objectiu identificar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals que poden estar patint els pacients COVID-19 que han estat donats d’alta de l’UCI i que, més enllà del seguiment de la pròpia malaltia, també poden requerir de tractament específic, rehabilitació física i/o cognitiva i suport emocional.
L’estudi, que ha estat finançat amb un ajut de 180.000 euros del Fons COVID-19 de l’Instituto de Salud Carlos III, està liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i de salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes, i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí.
Està descrit que entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a l’UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la funcionalitat i qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.
Alguns estudis han descrit que les seqüeles emocionals de la PICS també poden observar-se en familiars dels pacients crítics. Cal recordar que la COVID-19 està afectant també a persones joves, que es troben en edat laboral i, per tant, l’impacte d’aquestes seqüeles en la funcionalitat i en la qualitat de vida pren encara més rellevància socioeconòmica.
Estades prolongades a l’UCI en condicions d’aïllament
Durant la primera onada de la pandèmia per la malaltia COVID-19, i en el temps que portem des de l’inici de la segona onada, l’UCI del nostre hospital ha rebut uns 140 pacients. Les estades a l’UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus. A més, la situació d’emergència sanitària i l’alt risc de contagi obliguen els equips assistencials a extremar les mesures de protecció i a tractar els pacients en unes condicions d’aïllament que dificulten la comunicació habitual professional-pacient. Una situació que se suma a l’aïllament que suposa l’eliminació de les visites dels propis familiars.
Espai virtual amb pautes i recomanacions per fer un acompanyament individualitzat
L’estudi en pacients COVID-19 es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se’ls està fent un seguiment i suport personalitzat durant un any per tal de poder identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades de la malaltia crítica associada al COVID-19. El seguiment es realitza principalment via telemàtica. La singularitat d’aquest estudi és que, més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un seguiment i un acompanyament individualitzat per part de les especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.
Aquest estudi se suma als diversos projectes de recerca que té actualment el Parc Taulí per tal de contribuir en el coneixement de les seqüeles de la COVID-19. El projecte s’emmarca dins d’una de les línies de recerca de l’I3PT, endegada fa més de 10 anys pel director de recerca i d’innovació de l’I3PT, el Dr. Lluís Blanch. El grup ha rebut finançament de la Marató de TV3 i de fons de recerca de l’Instituto de Salud Carlos III tant per l’estudi de les afectacions cognitives i emocionals en els supervivents d’UCI, com pel desenvolupament d’un software d’estimulació cognitiva pel pacient crític. “Aquest finançament ens ha permès aprofundir en la caracterització de la PICS i en la demostració de que l’estimulació cognitiva a l’UCI és viable i segura” apunta la Doctora Fernández-Gonzalo.
Leave a Reply