Hospital de Sabadell

Reflux gastroesofàgic

<< Tornar a Informació mèdica

Què és el reflux gastroesofàgic (RGE)?

En condicions normals, el contingut de l'estómac i l'àcid produït, no tornen cap amunt gràcies a un múscul situat al final de l'esòfag. Quan aquest múscul, anomenat esfínter esofàgic inferior (EEI), no funciona, el contingut de l'estómac puja cap al esòfag. Quan existeix un flux invers del contingut, n'hi diem reflux. Quan no es tracta aquest reflux, el contingut àcid de l'estómac pot lesionar l'esòfag produint úlceres, cicatrius o sagnat. El contingut de l'estómac pot pujar per tot l'esòfag i fins i tot arribar als pulmons. Això es diu "aspiració" i pot produir tos, irritació de la via aèria, bronquitis o pneumònies. En la majoria dels casos, el reflux pot tractar-se amb medicaments orals; però en aquells casos en els quals els símptomes no han millorat amb la medicació, es recomana la cirurgia. En el tractament del RGE es realitza una corbata d'estómac al voltant de l'esòfag. Aquesta corbata fa que l'entrada de l'esòfag cap a l'estómac sigui molt estreta, dificultant així el pas del contingut de l'estómac cap al esòfag. Aquesta cirurgia també es diu Nissen.

Quines proves es necessiten abans de la cirurgia?

Quan un nen/a té una sospita de RGE és necessari realitzar una sèrie de proves diagnòstiques que ens ajudin a prendre la decisió sobre del tractament més adequat, i decidir si necessitarà o no una intervenció quirúrgica.

  • Trànsit esofago-gastro-duodenal: es tracta d'unes radiografies que es realitzen mentre el nen/a ingereixen un contrast oral de manera que podrem veure com passa el contrast des de la boca a l'esòfag i després a l'estómac. Podrem veure amb aquesta prova si el contrast puja de l'estómac a l'esòfag, demostrant la presència del reflux.
  • pH-metría: mitjançant una sonda fina que es col·loca pel nas fins al estómac mesurem la presència de contingut àcid en l'esòfag. Ens dóna informació sobre el temps de reflux, nombre d'episodis i si s'associen a alguna mena de clínica (vòmits, tos, dolor, etc.).
  • Biòpsia esofàgica: en alguns casos es realitza una biòpsia endoscòpica de l'esòfag. En la mostra obtinguda podrem veure signes de esofagitis per reflux.

Cirugía antirreflujo

Existen dos tipus d'intervenció quirúrgica per al RGE: laparoscòpica o mitjançant cirurgia oberta. En ambdues, l'objectiu és el mateix: crear una corbata d'estómac al voltant de la part inferior de l'esòfag per a evitar que el contingut de l'estómac pugi cap a l'esòfag. La tècnica a realitzar la decidirà el cirurgià sobre la base de les característiques específiques de cada pacient, anatomia, nombre d'intervencions prèvies, etc.

Cirurgia antirreflujo laparoscòpica/ Nissen laparoscòpic

  • El cirurgià utilitzarà 4 o 5 incisions (corts) en la pell per a poder introduir el material de 5-10 mm dins de l'abdomen.
  • S'introduirà una petita cambra dins de l'abdomen per a poder veure totes les estructures: fetge, diafragma, estómac i la part final de l'esòfag.
  • L'abdomen s'omplirà d'aire per a facilitar una millor visió del tots els òrgans i realitzar la cirurgia.
  • Una vegada acabada la cirurgia, es buida l'abdomen de l'aire que s'ha introduït, es retirarà tot el material i es tancaran totes les ferides amb punts de sutura.

Cirurgia oberta/ Nissen obert

  • Es realitza la mateixa intervenció quirúrgica, però amb una única incisió o cort en la pell al llarg de la línia mitjana de l'abdomen (laparotomia mitjana).
  • Una vegada acabada la cirurgia, la ferida es tanca amb punts de sutura.En alguns casos serà necessari col·locar en la cirurgia un Gastrostomía (un tub que va des de l'estómac a la pell de l'abdomen). La gastrostomía és un dispositiu que facilita l'alimentació de nens/as amb dificultat per a la deglució.

Evolució després de la cirurgia

  • Tots els nens/as operats sortiran del quiròfan amb una sonda nasogàstrica que es retirarà a les 24 -48 hores després de la cirurgia. La sonda permet que l'estómac es pugui buidar d'aire i sucs gàstrics i assegura un pas suficient des de l'esòfag a l'estómac.
  • Portaran una profilaxi antibiòtica endovenosa durant les primeres 48 hores per a evitar infeccions.
  • Els nens/as començaran a menjar menjar líquid després de 24-48 hores després de la cirurgia.
  • En el cas dels pacients que tinguin una gastrostomía:
    • La gastrostomía es mantindrà oberta a una bossa les primeres 24 hores.
    • 24 hores després de la cirurgia, es retirarà la sonda nasogàstrica i s'iniciarà l'alimentació per la gastrostomía.
    • El personal d'infermeria us ensenyarà l'ús i manteniment de la bomba d'alimentació i la gastrostomía.
  • Durant el primer mes després de la cirurgia, el seu fill/a únicament menjarà menjar que tingui la consistència d'un puré. Això es deu al fet que , després de la cirurgia, el pas entre en esòfag i l'estómac serà molt estret i no serà fàcil que pugui menjar menjar sòlid.
  • Al mes de la cirurgia es realitzarà un trànsit esofagogástrico on s'avaluarà el pas del contrast i la presència o no de reflux residual. Si és correcte el nen/a començarà a menjar menjar sòlid.
  • El trànsit es repetirà als 6 mesos i a l'any de la cirurgia.
  • Posteriorment, es realitzaran controls clínics del nen/a, i en funció de l'evolució es decidirà la necessitat de realitzar alguna prova diagnòstica o de control.

Complicacions

  • Després de la cirurgia és possible que el nen/a tingui dificultat per a rotar o vomitar. Aquesta dificultat és transitòria, és a dir que amb el pas del temps desapareix. Quan això ocorre, necessitarà reajustar la dieta evitant begudes carbonatades, etc.
  • És possible que el nen/a tingui dificultat per a empassar aliments perquè la corbata que s'ha fet al voltant de l'estómac és molt estreta i impedeix el pas correctament. En aquests casos es pot valorar realitzar dilatacions endoscòpiques de la zona estreta.
  • Una complicació a llarg termini pot ser que la corbata es desfaci o que el maniguet/corbata es mogui/migri al tòrax. En el cas que això ocorri, es realitzarà el tractament en funció dels símptomes del seu fill/a.
     

 

Informació en PDF