Hidradenitis supurativa

Què és la hidradenitis supurativa

Què és la hidradenitis supurativa

La hidradenitis (o hidrosadenitis) supurativa (HS) és una malaltia inflamatòria crònica en què apareixen brots recurrents de:

  • Nòduls
  • Abscessos
  • Fístules

que produeixen dolor, supuració, picor i/o mala olor, sobretot en zones de plecs, com són les aixelles, els engonals, els glutis, els genitals o la regió submamària.

S'estima una prevalença a la població general al voltant del 0,7 - 1,2 %, essent tres vegades més freqüent en les dones, encara que en els homes la malaltia sol ser més greu.

L'origen de la HS és desconegut, encara que s'ha associat a diversos factors, tant genètics com mediambientals; per tant, és una malaltia d'origen multifactorial. Aquests factors fan que els fol·licles pilosos associats a les glàndules apocrines s'obstrueixin i alliberin una cascada de citocines proinflamatòries que acaben destruint els teixits de forma irreversible amb el temps.

cicatriu hidra


La seva complexitat i cronicitat repercuteix negativament en la qualitat de vida dels/ de les pacients, amb conseqüències psicològiques i socials, destacant-ne l’ansietat, la depressió, l’aïllament social i la baixa autoestima.

Factors desencadenants o agreujants

  • Tabac. Les probabilitats de tenir HS són més grans entre els fumadors actius respecte als no fumadors o exfumadors. A més, el tabaquisme actiu s'associa a presentar una malaltia més severa.
  • Sobrepès i obesitat. Es considera un factor agreujant més que desencadenant, a causa de l'estímul en la sobreproducció de factors proinflamatoris, la irritació mecànica, l'oclusió i la maceració.
  • Fricció. Les forces de cisallament i la fricció estimulen l’aparició de lesions.
  • Altres. Els desodorants antitranspirants o algunes formes de depilació com el rasurat, la crema o la cera poden contribuir al taponament fol·licular, actuant com agreujants de la malaltia.

Malalties associades

Malalties associades

La hidradenitis supurativa es considera una malaltia inflamatòria sistèmica.

S'ha demostrat una associació amb altres malalties com:

  • Malaltia inflamatòria intestinal. La prevalença estimada d'HS en els pacients amb malaltia de Crohn és del 12,4 - 17,9 %. Per altra banda, la presència d'HS en els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal s'associa a un diagnòstic més precoç, a una major probabilitat de requerir teràpia biològica i de tractament quirúrgic.
  • Malalties autoinflamatòries i reumatològiques. La HS s’associa amb major prevalença que a la població general a malalties reumatològiques com l'espondiloartritis i, en ocasions, forma part de síndromes complexes causades per una activació anòmala del sistema immune innat: síndromes PASH (pioderma gangrenós, acne i HS), PAPASH (artritis piògena, pioderma gangrenós, acne), PsAPASH (artritis psoriàsica, pioderma gangrenós, acne i HS), PASS (pioderma gangrenós, acne conglobata, HS i espondiloartropatia axial) o la síndrome SAPHO (sinovitis, acne, pustul·losi, hiperostosi).
  • Infeccions cutànies. L'obstrucció fol·licular ocasiona inflamació i ruptura dels fol·licles pilosos amb ferides i destrucció del teixit inflamat, la qual cosa de vegades comporta sobreinfeccions causades per bacteris que poden requerir tractaments sistèmics.
  • Síndrome metabòlica. La HS s'associa a síndrome metabòlica fins a en un 9,64 % de casos, essent dues vegades superior respecte a la població general.
  • Salut mental. El 60 % dels pacients amb HS experimenten un alt impacte sobre la seva qualitat de vida. De fet, l'HS es troba entre les cinc malalties dermatològiques que més impacten la qualitat de vida dels pacients.

Diagnòstic i exploracions complementàries

Diagnòstic i exploracions complementàries

El diagnòstic de la HS és clínic. En cas de dubte diagnòstic o si volem descartar alguna de les seves comorbiditats i/o complicacions, pot ser útil realitzar:

  • Biòpsia i cultiu: en cas de dubte diagnòstic. Permet el diagnòstic diferencial amb altres malalties inflamatòries de la pell.
  • Colonoscòpia amb presa de biòpsies: en casos amb afectació perianal severa acompanyats de simptomatologia digestiva. Permet descartar una malaltia inflamatòria intestinal associada.
  • Estudi genètic: en casos familiars o sindròmics. Permet descartar les síndromes autoinflamatòries que associen HS, o malalties genètiques superposades com la malaltia de Dowling-Degos.
  • Ecografia de parts toves: permet identificar adequadament les lesions cutànies (nòduls, abscessos, fístules, cicatrius) i el grau d’inflamació que presenten. Pot ser útil com a eina de planificació prequirúrgica, així com intraoperatòria.

A la consulta monogràfica d'hidradenitis supurativa del Servei de Dermatologia disposem d'un ecògraf que ens ajuda al correcte estadiatge dels pacients a partir del contatge de les lesions inflamatòries.

eco cutanea

 

  • Ressonància magnètica nuclear (RMN) de parts toves: útil de cara a l’avaluació prequirúrgica, sobretot en el cas de les fístules glúties quan ens interessa conèixer si l’esfínter anal està afectat.
  • RMN sacroilíaca: és el gold standard per descartar espondiloartopatia axial en el cas de sospita clínica.
  • Anàlisi sanguini: els reactants de fase aguda permeten fer un seguiment del grau d’inflamació sistèmica. En cas d’afectació articular serà útil: HLAB27, velocitat de sedimentació glomerular, proteïna C reactiva i anticossos antinuclears.

Tractament combinat: mèdic i quirúrgic

Tractament combinat: mèdic i quirúrgic

El tractament de la HS és complex i varia en funció de la gravetat de la malaltia i de les característiques de cada pacient. La complexitat d'aquest maneig fa necessari un abordatge multidisciplinari que implica diferents especialistes.

Opcions mèdiques

  • Tractaments destinats a abordar l'obstrucció de la sortida dels cabells: retinoides.
  • Tractaments destinats a controlar la resposta inflamatòria com la sulfona, els corticoides o els antibiòtics. En casos refractaris, s'ha demostrat la utilitat de fàrmacs biològics com ara Adalimumab o altres.
  • Altres tractaments: anticonceptius i antidiabètics.

Tractament quirúrgic en combinació amb tractament mèdic

En casos concrets, s'opta per combinar tractaments quirúrgics amb mèdics:

  • La incisió i el drenatge dels abscessos alleuja els símptomes associats a la inflamació aguda, especialment el dolor.
  • L’exèresi de les àrees anatòmiques afectades pot ser necessària per resoldre les lesions inflamades existents i evitar l'aparició de noves lesions.
  • Altres vegades, les ferides es deixen obertes durant un temps variable i s'espera a la cicatrització progressiva (tècnica del deroofing).

 

Comissió Clínica Mèdica i Quirúrgica

Comissió Clínica Mèdica i Quirúrgica dels pacients amb hidradenitis supurativa

La Comissió Clínica Mèdica i Quirúrgica dels pacients amb hidradenitis supurativa del Parc Taulí s'ha creat arran de la prevalença d'aquesta malaltia crònica inflamatòria sistèmica. És multidisciplinària i planifica i optimitza el maneig terapèutic d'aquests pacients. Es reuneix bimensualment.

Alguns membres de la Comissió Clínica Mèdica i Quirúrgica dels pacients amb hidradenitis supurativa

Qui som

Patricia Garbayo Salmons - Coordinadora de la Comissió Clínica Mèdica i Quirúrgica dels pacients amb hidradenitis supurativa

Dermatologia

  • Patricia Garbayo Salmons

Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu

  • Anna Pallisera Llovera
  • Albert Garcia Nalda
  • Anna Serracant Barrera

Cirurgia Plàstica (Consorci Sanitari Terrassa)

  • Josep Prat Escayola
  • Cristina Ferrer de la Fuente

Malalties Infeccioses

  • Eva Van den Eynde Otero

Microbiologia

  • Silvia Capilla Rubio

Aparell Digestiu

  • Albert Villoria Ferrer

Reumatologia

  • Mireia Moreno Martínez-Losa
  • Marta Arévalo Salaet

Salut Mental

  • Sidharta Acebillo Baqué

Farmàcia Hospitalària

  • Jorge del Estal Jiménez
  • Javier Delgado Rodríguez

Infermeria ICS

  • Raquel Pérez Hita

Objectius

  1. Millorar el diagnòstic de la HS a la nostra àrea de referència

    Accions:
    • Difondre el coneixement de l'HS entre els professionals del nostre hospital i de la nostra àrea d'atenció primària per detectar precoçment els pacients amb HS i evitar la progressió de la malaltia a estadis més avançats.
    • Facilitar la comunicació entre els especialistes que reben els pacients amb HS i establir un circuit més fluid que permeti reduir els temps d'espera entre les visites mèdiques i les cirurgies.
  2. Millorar el maneig de la HS

    Accions:
    • Crear una guia de pràctica clínica consensuada entre les diferents professionals de la Comissió.
    • Establir un tractament i un seguiment individualitzat dels pacients amb HS.
    • Detectar i abordar precoçment les malalties associades i les complicacions pròpies de la HS.
    • Evitar visites innecessàries als serveis d’urgències així com cirurgies derivades d’un mal control de la malaltia.
    • Afavorir la formació continuada sobre la HS a través de sessions clíniques.
    • Incrementar el nombre de comunicacions als esdeveniments de les Societats Espanyoles i Europees de HS.

Activitat

Activitat

Actualment, el Servei de Dermatologia del Parc Taulí atèn més de 650 pacients amb hidradenitis supurativa, dels quals més de 120 segueixen un tractament biològic per aquesta malaltia.