Hospital de Sabadell

Servei de Ginecologia i Obstetrícia

Servei de Ginecologia i Obstetrícia

A la Unitat de Patologia Ginecològica Benigna realitzem el diagnòstic, seguiment i tractament de les patologies benignes que afecten l'úter (miomes o adenomiosi) i als annexos (quists benignes d'ovari o de trompes); algunes de les més freqüents són:

  • Miomes uterins
  • Quists annexals
  • Patologia endometrial (endometriosi i altres)
  • Patologia de genitals externs

El diagnòstic es realitza a través de l'exploració física i de l'ecografia transvaginal d'alta resolució. Altres proves diagnòstiques que poden ser d'utilitat són: la histeroscòpia, la histerosonografia, la ressonància magnètica i la tomografia axial computeritzada pelviana.

La Unitat disposa de varis quiròfans setmanals on es realitza el tractament dels casos tributaris de cirurgia.

Realitzem tècniques de cirurgia laparoscòpica (mínimament invasiva) i de tècnica oberta (laparotomia) en els casos indicats. La laparoscòpia consisteix a realitzar intervencions amb petites cicatrius abdominals, amb beneficis respecte la cirurgia abdominal, com ara una menor estada hospitalària, ràpida recuperació post-quirúrgica, i menor risc d'infecció de ferida quirúrgica.

En el cas dels miomes uterins, també s'ofereix l'embolització com a alternativa a la cirurgia, en coordinació amb la Unitat de Radiologia Vascular i Intervencionista.

Els procediments més freqüents són: quistectomia, annexectomia, histerectomia, miomectomia i embolitazió de miomes.

Informació per a les pacients

 

Endometriosi

Què és?

L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l'endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, també creix fora de l’úter (formant l'anomenat teixit endometrial ectòpic). Algunes dones amb endometriosi presenten pocs símptomes, mentre que d’altres tenen dolor o dificultat per quedar-se embarassades. Hi ha diverses opcions de tractament, que dependran de cada situació individual.

Tipus

  • Endometriosi ovàrica: el teixit endometrial ectòpic apareix en els ovaris formant quists (endometriomes). Els endometriomes solen omplir-se de sang vella, semblant a la xocolata desfeta; per això, de vegades s'anomenen "quists de xocolata".
  • Endometriosi peritoneal: es troben implants de diferents mides en el peritoneu.
  • Endometriosi profunda: es troben implants d’endometriosi que mesuren més de 5 mm per sota de la superfície del peritoneu de manera que afecten estructures que estan per sota, com l'intestí, la bufeta de l'orina, els urèters... i, en menys freqüència, altres localitzacions com als pulmons i altres.
  • Adenomiosi: endometriosi que afecta la paret de l'úter.

Causes

No es coneix la causa de l’endometriosi, però una de les teories més acceptades és la de la menstruació retrògrada, que creu que la sang menstrual en algun moment flueix cap enrere des de l’úter a través de les trompes de Fal·lopi, i aquest teixit creix a la pelvis. Hi ha altres teories, així com investigacions en curs per trobar la causa d’aquest trastorn.

Símptomes

El símptoma més comú és el dolor a la zona pelviana, sobretot amb les regles. No obstant, un percentatge elevat de les pacients poden no presentar símptomes.

  • Dolor. Es pot produir dolor pelvià causat per endometriosi:
    • Just abans o durant el període menstrual. En algunes dones, els períodes dolorosos empitjoren amb el pas del temps.
    • Entre els períodes menstruals, amb dolor empitjorat durant aquest període.
    • Durant les relacions sexuals o després.
    • Amb moviments intestinals o mentre orina, sobretot durant la regla.

El dolor pelvià pot ser causat per moltes altres malalties, com ara espasmes musculars del sòl pelvià, infeccions pelvianes o síndrome de l'intestí irritable.

  • Dificultat per quedar-se embarassada. l’endometriosi pot fer més difícil quedar-se embarassada. Això podria produir-se perquè l'endometriosi pot fer que es desenvolupi teixit cicatricial, que pot danyar els ovaris o les trompes de Fal·lopi, entre d’altres mecanismes implicats.

Els símptomes de l'endometriosi solen millorar després de l'embaràs.

Diagnòstic

Un dels grans problemes en l'endometriosi  és el seu retard diagnòstic. En les pacients amb sospita d’endometriosi cal realitzar una correcta història clínica on es detallin adequadament els símptomes de dolor, una exploració ginecològica i certes proves diagnòstiques.

L'exploració ginecològica pot aportar molta informació. Amb el tacte vaginal es poden detectar tumoracions a l'ovari, una mobilització del coll uterí dolorosa o un úter poc mòbil. Es pot arribar a sospitar de l'aparició de nòduls en l'espai retrocervical o entre el recte i la vagina. En algunes ocasions, es poden visualitzar nòduls endometriòsics quan es col·loca un espècul a vagina.

Proves complementàries

  • Ecografia transvaginal. Prova complementària principal. Amb ella es poden diagnosticar els endometriomes; valorar l'úter per veure si existeix sospita d'adenomiosi; valorar la presència d’endometriosi profunda (a lligaments utersacres, torus uterí, fons de sac vaginal, zona intestinal - en la part més baixa de l'intestí gros -, al tàbic rectovaginal i a la bufeta urinària); i valorar la presència d'adherències. Juntament amb l'ecografia abdominal, es valoren els ronyons i els urèters.
  • Ressonància magnètica. Prova radiològica complementària que pot ser útil per a la valoració de l’endometriosi fora dels genitals interns (zona intestinal, bufeta urinària o altres localitzacions).
  • Laparoscòpia. L'ús de la laparoscòpia diagnòstica per a l'endometriosi no es recomana actualment com a eina diagnòstica inicial.

Es poden sol·licitar altres proves diagnòstiques en casos molt concrets i segons la clínica de la pacient:

  • Cistoscòpia: per a l'estudi de la bufeta de l´orina.
  • Urografia endovenosa i/o renograma: per completar l'estudi del sistema urinari i de la funció renal.
  • Colonoscòpia: si hi ha la sospita d'afectació de la mucosa de l'instestí gros (còlon).
  • Ecografia transrectal: estudi del canal anal i recte.

Tractament

El tractament de l’endometriosi requereix una visió integral de la dona. S’haurà de considerar l’edat, els símptomes i el desig de fertilitat. En alguns casos, el tractament mèdic en sí mateix pot ser suficient, mentre que altres pacients es podran beneficiar d’un tractament mèdic i quirúrgic combinat.
El millor tractament depèn de l’edat de la pacient, dels plans futurs per quedar-se embarassada i quins símptomes són més molestos. Cal potenciar els hàbits de vida saludables (evitar tòxics -com l´alcohol o fumar-, recomanar una alimentació saludable -link dieta- , recomanar exercici físic).
Hi ha diverses opcions de tractament per a dones amb endometriosi:
 

Tractament farmacològic

Tractament farmacològic

Es recomana una combinació de medicaments antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) com analgèsics i de tractaments tipus hormonal per a inhibir l´ovulació (Anticonceptius hormonals o progestàgens). Els anticonceptius hormonals poden ser via oral, transdèrmica o vaginal. També existeixen dispositius intrauterins DIU alliberadors de levonorgestrel.
Els tractaments hormonals sigui quina sigui la combinació escollida són la base del tractament mèdic. Amb el tractament hormonal es genera generalment inhibició de l’ovulació i/o disminució o absència de la quantitat de menstruació (amenorrea), millorant aleshores els símptomes de dolor que s’associen a l’endometriosi.

Tractament quirúrgic

Tractament quirúrgic

Les cirurgies que es poden realitzar en la pacient amb endometriosi inclouen: la quistectomia (exèresi del quist ovàric -endometrioma-), l´ovariectomia (exèresi de l´ovari -unilateral: si és només un ovari i bilateral: si són els dos), la salpingectomia (exèresi de la trompa de Fal·lopi), l´annexectomia (exèresi de trompa i ovari), l´adhesiòlisi (per tal d´alliberar adherències en l´abdomen produïdes per la pròpia endometriosi, per altres cirurgies o infeccions prèvies) i la histerectomia (extirpació de l´úter -en pacients que pateixen adenomiosi i desig genèsic complert), així com exèresi de implants.

L’endometriosi es considera lleu, moderada o greu segons el que es trobi durant la cirurgia. Les dones amb malalties lleus poden tenir símptomes greus i les dones amb malalties greus poden tenir símptomes lleus.

En altres casos, es fa una cirurgia per diagnosticar l'endometriosi i eliminar-la abans de prendre qualsevol medicament. Cal veure quin enfocament és més adequat en cada cas. És important tenir en compte que la cirurgia no sempre cura l'endometriosi i no necessàriament comportarà una millora dels símptomes a llarg termini. La majoria de vegades cal un tractament després de la cirurgia per evitar-ne les recidives.

El maneig de l´endometriosi profunda és difícil. Sovint requereix de cirurgies complexes amb un percentatge de complicacions que cal valorar. Implica un equip multidisciplinari (ginecòleg, cirurgià general i uròleg) donat que l´endometriosi profunda pot requerir cirurgies associades tals com la resecció intestinal, l´exèresi de nòduls vesicals o la reimplantació d´urèters.

Altres tractaments

Altres tractaments

Avui en dia s’estan començant a fer també tractaments més conservadors com és l’escleroteràpia amb injecció d’alcohol a dintre del quist guiat per ecografia de manera ambulatòria.

-Si s’extreuen els dos ovaris en dones de menys de 50 anys es recomana fer tractament amb teràpia hormonal substitutiva després de la cirurgia. Aquesta pot ajudar a minimitzar els símptomes de la menopausa com les sufocacions, la sequedat vaginal i la pèrdua òssia i reduir les conseqüències per la salut a llarg termini de la menopausa quirúrgica.

L'esterilitat en dones amb endometriosi

Hi ha diverses opcions per tractar l’esterilitat en dones amb endometriosi. Les pacients amb desig genèsic i/o esterilitat amb endometriomes s’han d’avaluar individualment en funció de l’edat, de si hi ha altres problemes de fertilitat i la seva simptomatologia, així com de la mida i nombre d’endometriomes.

Existeixen diferents opcions de tractament que inclouen:

  • Inseminació intrauterina en estadis molt lleus.
  • Cirurgia per eliminar l’endometriosi.
  • Fecundació in vitro (FIV)

En cas de pacients menors de 38 anys i afectes d’endometriomes bilaterals candidates a cirurgia, es valora la possibilitat de preservació de la fertilitat amb congelació d’ovòcits, sempre que la reserva ovàrica sigui adequada, doncs sabem que la quistectomia pot comprometre la reserva ovàrica i per tant la capacitat de produir òvuls.

xxxx

 


Yolanda Canet Estévez - Directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia

  2019 2020
Altes
Altes convencionals aguts 3.041 2.627
Estada mitjana 3,01 2,54
Altes Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) 883 513
Total altes 3.924 3.140
  2019 2020
Parts
Parts 2.219 2.023

 

 

  2019 2020
Intervencions quirúrgiques
Cirurgia convencional 986 849
Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) 928 557
Cirurgia Menor 187 107
Total intervencions 2.101 1.513
  2019 2020
Activitat ambulatòria
Primeres visites 5.096 3.045
Visites successives 13.334 12.544
Total visites 18.430 15.949
Sessions hospitals de dia 10 -

 


Facultatius

Yolanda Canet Estévez - Directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia

Unitat de Medicina Maternofetal

  • Belen Cochs Cosme
  • Jordi Costa Pueyo
  • Montserrat Comas Rovira
  • Maria Grimau Gallego
  • Cristina Lesmes Heredia
  • Laia Martí Malgosa
  • Anna Moreno Baro
  • Sílvia Pina Pérez

Unitat de Ginecologia General

  • Laura Costa Canals
  • Emma Garcia Grau
  • Judith Lleberia Juanos
  • Montserrat Mestre Costa
  • Núria Pijuan Panades
  • Mireia Rojas Torrijos
  • Manuel Corona Martínez

Unitat de Patologia del Tracte Genital Inferior

  • Yolanda Canet Estévez
  • Belen Cochs Cosme
  • Laia Martí Malgosa
  • Núria Pijuan Panades

Unitat de Ginecologia Oncològica

  • Manuel Corona Martínez
  • Bibiana Morillas Oliveras
  • Laia Ribot Luna
  • Raquel Ruiz Murillo
  • Jordi Antoni Vives

Unitat de Patologia Mamària

  • Sandra Medina Argemí
  • Aida López Mestres
  • Rosa Nogueiras Pérez

Unitat de Sòl Pelvià

  • Judith Lleberia Juanos
  • Montserrat Mestre Costa
  • Josep Pubill Soler

Unitat Histeroscòpia

  • Ramon Cos Plans
  • Laura Costa Canals
  • Àgueda Rodríguez Vicente
  • Mireia Rojas Torrijos

Unitat de Reproducció i Ginecologia Endocrinològica

  • Laura Costa Canals
  • Emma Garcia Grau
  • Núria Pijuan Panades

Metges residents 

  • Núria Burgaya Guiu
  • Laia Donoso Dorado
  • Lucía Gómez-Lavin Fernández
  • Natalia Hebrero Torres
  • Natalia Hernández Stahl
  • Gerard Molina i Olivella
  • Laura Toledo Mesa
  • Laura Turcoman
  • Laura Vilar Planella
  • Marc Zamora Lapiedra

Llevadores

  • Marta Alonso López
  • Laura Angulo Villergas
  • Laura Bou Sánchez
  • Aida Burriel Vidal
  • Susana Calle del Fresno
  • Elisabet Caravaca Nieto
  • Meritxell Casajoana Guerrero
  • Elena Castan Enseñat
  • Gemma Cazorla Ortiz
  • Carme Céspedes Pascual
  • Pilar Costa Gil
  • Immaculada Cots Pastor
  • Olga Español Puig
  • Ma Mercè Gabriel Torrell
  • Sandra García Muriana
  • Sergio Garcia Perdomo
  • Encarnación García-Uceda Águila
  • Montserrat Garrido Domínguez
  • Julia Herrada Gómez-Rodulfo
  • Gemma López Fernández
  • Concepción Manzano Ramírez
  • Maria Isabel Martínez Madrigal
  • Marina Martínez Díaz
  • Fina Martínez Juan
  • Pilar Matencio Belchi
  • Cristina Olivas Menéndez
  • Ma Àngels Ollé Ribera
  • Cristina Ortigosa Muñoz
  • Guillem Pedret Flores
  • Ángeles Placeres Gago
  • María Rivilla Rivilla
  • Glòria Rebollo Garriga
  • Mª Rosario Ruiz Laconcepción
  • Olga Segarra González
  • Alba Silva Camacho
  • Eva Mª Solsona Soriano

Llevadores residents

  • Anna Bartolí Canas
  • Eider Peñas Calvo
  • Eva Veleda Luque

Infermeria

Salut Puig Calsina - Cap d'Àrea d'Infermera
Montserrat Jiménez Sala - Coordinació Infermera

  • 16 infermeres
  • 19 TCAI
  • 3 auxiliars sanitaris

 


Més articles...