Què és l’anestèsia?

L'anestèsia és un procediment mèdic, que permet la realització d'una intervenció quirúrgica o d'una exploració diagnòstica dolorosa o molesta amb la màxima seguretat i confort per al pacient. L'acte anestèsic consta de tres fases ben diferenciades:

• Preoperatori
• Intraoperatori
• Postoperatori

Quines són les funcions de l’anestesiòleg?

L'anestesiòleg és un metge especialista en Anestesiologia, Reanimació i Teràpia del Dolor les funcions són:

• En el preoperatori: valorar l'estat de salut i la història clínica del pacient, optimitzar el seu estat i en ocasions és necessària la col·laboració d'altres especialistes
• Durant la intervenció: l'anestesiòleg aplica la tècnica anestèsica més adequada vigilar per la seguretat i el benestar del pacient, mitjançant el control dels seus constants vitals (pols, pressió arterial, ritme cardíac, respiració, oxigenació, temperatura, etc.). Per realitzar aquests controls de forma adequada, necessita utilitzar fàrmacs, materials diversos (agulles, cànules, sondes, etc.) i aparells (monitors, respiradors, etc.). D'aquesta manera és capaç de detectar la majoria dels problemes i actuar en conseqüència.
• A l'acabar la intervenció controla també el període postoperatori immediat fins a la total recuperació de les seves constants vitals.

Quins tipus d’anestèsia existeixen?

Hi ha diversos tipus d'anestèsies:

• Anestèsia local: injecció de l'anestèsic prop de la zona a operar
• Anestèsia regional: el pacient roman conscient i es anestèsia només una part de el cos injectant l'anestèsic a prop de les arrels nervioses
• Anestèsia general: és aquella que actua sobre tot el cos, el pacient es troba en una situació similar a la son normal o fisiològic. Els tipus i dosis de fàrmacs es calculen segons el pes, l'edat, el tipus de cirurgia i les malalties acompanyant que pugui tenir el pacient. Els fàrmacs o medicaments s'administren per via intravenosa o inhalatòria.
• Habitualment s'administra, a més de l'anestèsia locoregional, un sedant per via endovenosa per aconseguir que el pacient estigui tranquil, indiferent i confortable al quiròfan.

L'anestesiòleg informarà del tipus d'anestèsia més convenient en cada cas particular.

L’acte anestèsic és avui dia segur?

Actualment l'anestèsia és molt segura. Tanmateix, i com en qualsevol acte mèdic, poden haver complicacions que l'anestesiòleg està preparat per solucionar. Els riscos que es corren són de dos tipus:

• Risc quirúrgic: és l'associat al tipus d'intervenció i de què l'informarà amb detalls el cirurgià. Depèn de la complexitat de la intervenció, dificultat tècnica, etc.
• Risc anestèsic: molt directament relacionat amb l'estat de salut previ a l'operació. El ventall de complicacions després d'un acte anestèsic-quirúrgic és molt ampli i abasta des d'algunes molèsties lleus fins a complicacions importants.

Quins són els riscs associats a l’anestèsia?

En general, els riscos associats a l'anestèsia depenen, no tant de l'anestèsia en si, sinó de les condicions físiques del pacient i de la gravetat de la mateixa intervenció. Existeixen alguns riscos banals com: mal de coll, tos, veu ronca, nàusees o vòmits després d'una anestèsia general; mal d'esquena o cefalea després d'una anestèsia espinal o hematomes després d'una anestèsia local. D'altres, molt poques vegades, poden ser extremadament greus i poden consistir en:

• Reaccions adverses generalitzades o locals a fàrmacs utilitzats.
• Lesions secundàries a el control de la via aèria difícil (intubació traqueal, respiració artificial, etc.).
• Lesions de el sistema nerviós central o perifèric (en el cas d'anestèsia espinal / epidural i / o locoregional).
• Alteracions càrdio-respiratòries o d'altres òrgans vitals que poden causar un estat de coma o mort del pacient (incidència 0.7 / 10.000).

Com pot col·laborar el pacient?

La col·laboració del pacient és fonamental. Quan vagi a la visita preanestèsica és important que aporti la informació més detallada possible sobre:

• Malalties actuals i / o prèvies (informes d'ingressos hospitalaris, etc.).
• Medicació habitual ( "targeta de medicació crònica").
• Intervencions quirúrgiques prèvies.
• Al·lèrgies.
• Experiències en anestèsies prèvies.
• Anàlisi, electrocardiograma, radiografies i altres proves complementàries sol·licitades per la seva cirurgià o un altre especialista si les tingués.
• Hàbits tòxics i / o drogodependències. Un cop estudiat l'historial mèdic en particular, l'anestesiòleg indicarà la manera en què es pot millorar l'estat físic abans de la intervenció quirúrgica.

Què passa en el quiròfan?

Com a norma general, s'administra a l'habitació un tranquil·litzant. El pacient és transportat en una llitera al prequiròfan, on es confirma la seva identitat, la seva patologia i intervenció quirúrgica i se li col·loca un accés venós ("sèrum") amb un sedant. A continuació, entra a quiròfan on s'inicia el monitoratge de les constants vitals amb la tecnologia adequada que permet la vigilància contínua durant tot el procés quirúrgic. Seguidament el anestesiòleg fa a continuació la tècnica anestèsica prèviament consensuada.

Control postoperatori

Què passa després de l'operació? Després d'una operació es necessita un període de recuperació (una a diverses hores) que transcorren en una sala al costat de la sala d'operacions. Aquesta sala està especialment preparada per a una vigilància contínua, fins que el pacient es trobi en perfectes condicions de tornar a la seva habitació o cap al seu domicili.

Segons el tipus de cirurgia o de l'estat del pacient cal una atenció més especialitzada, que es realitza en unitats especials (cures crítiques) que reben diferents noms segons cada hospital (Reanimació, UCI, UVI, RPQ, etc.). En aquestes unitats s'apliquen, si el malalt ho requereix, tractaments invasius, respiració artificial, etc.

Resposta a dubtes durant la visita preanestèsica

Durant l'entrevista anestesiòleg-pacient, haurien d'estimular preguntes i resoldre-les. La informació escrita o visual hauria d'haver ja suggerit dubtes en el pacient.

Què és el Document de Consentiment Informat?

L'autonomia (dret a decidir sobre la seva persona) és un dret fonamental reconegut a la Constitució i per tant que la llei protegeix. Pel que fa a l'actuació mèdica, es tracta del dret a decidir les actuacions que tenen lloc sobre el propi cos. Això vol dir que hi ha la possibilitat d'escollir entre diferents alternatives proposades (mèdicament correctes o igualment indicades) o a negar-se a un determinat tractament. Ha de saber-se que no sempre hi ha diverses alternatives per a una determinada qüestió. L'autonomia no dóna dret a sol·licitar intervencions no indicades. El metge, en aquest cas l'anestesiòleg, coneix les possibilitats terapèutiques en cada ocasió, en tant que el pacient es coneix a si mateix, els seus temors, les seves preferències o la seva escala de valors.

Durant l'entrevista clínica el pacient pot i ha de sol·licitar la informació suficient que li permeti implicar-se en qualsevol decisió "amb coneixement de causa". I encara que renunciar a ser informat també és un dret, ("doctor el que vostè consideri") convé explicitar per evitar malentesos. La millor alternativa en cada cas serà aquella que "de comú acord", adoptin metge i pacient. La Llei 21/2000 de Parlament de Catalunya obliga a explicitar aquest procés en un document signat. Aquest és el DOCUMENT DE CONSENTIMENT INFORMAT.

La signatura de el document NO significa exempció de responsabilitats, sinó a contra, la confirmació que ha existit un procés de comunicació adequat, que les dues parts han comprès els beneficis que s'esperen d'una actuació determinada, els riscos que existeixen i estan d'acord sobre el procés a seguir.