Imatge de portada del web de la Unitat de Patologia Mamària del Parc Taulí. Designed by Rawpixel.com / Freepik

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Patologia benigna de la mama

La patologia benigna de la mama és molt àmplia i, encara que al Parc Taulí s’atén en la seva totalitat, dediquem aquesta secció a la més freqüent i que pot motivar més dubtes i/o preocupació.

Algunes d’aquestes patologies podran ser controlades mèdicament, i d’altres precisaran cirurgia.

Dolor mamari

El dolor mamari pot obeir a diferents causes, però val a dir que només és atribuïble a un càncer en un 1-3 % dels casos.

També cal considerar que hi ha un dolor cíclic premenstrual que, encara que molest, no és gens preocupant.

Fibroadenoma

El fibroadenoma és el tumor benigne més freqüent, apareixent sobre tot entre els 15 i els 30 anys d’edat. Donada l’edat tan jove d’aparició, l’ecografia és la tècnica més adequada per al seu diagnòstic.

Solen restar estables, però el seu creixement sobtat pot aconsellar fer-ne una biòpsia per confirmar el diagnòstic.
Els motius per a la seva extirpació són: la mida gran amb o sense deformitat de la mama, el dolor, o l’ansietat que pot provocar (cancerofòbia).

Quists

Els quists són nòduls ben delimitats, amb contingut líquid, i que poden ser controlats bàsicament amb ecografia.

En cas de creixement ràpid d’un d’ells, sol aparèixer dolor sobtat, sent la solució la punció i evacuació del seu contingut.

Secrecions mamàries

Les secrecions mamàries, depenent de si són bilaterals, per un o varis orificis, així com de les seves causes organolèptiques, seguiran un procés diagnòstic que inclou analítiques, citologies i/o petites intervencions quirúrgiques, com pot ser l’extirpació d’un conducte.

Mastitis

La mastitis sol ser una infecció de tipus bacterià i pràcticament sempre està associada al puerperi (lactància).

Els antibiòtics seran el tractament habitual i, només en casos d’abscés no resolt, serà necessari una punció o desbridament quirúrgic per evacuar el contingut infectat.

Hi ha algunes mastitis no puerperals que apareixen sobretot en dones joves i fumadores, drenant espontàniament per l’arèola. Aquest procés es pot cronificar, apareixent fístules que precisen cirurgia.

Ginecomàstia

La ginecomàstia consisteix en una proliferació del teixit mamari en el nen/home. Pot ser fisiològica entre els 10 i 16 anys i no s’ha de confondre amb la lipomàstia, on només n’augmenta el greix.

La cirurgia es reserva en cas de deformitat persistent, dolor o trastorns psicològics relacionats amb la imatge corporal.

Hipertròfia mamària

La grandària excessiva de la mama, a banda de suposar una alteració estètica, pot ser causa de dolors d’esquena.

Segons normatives ja establertes pel Servei de Cirurgia Plàstica, poden ser tributàries de tractament quirúrgic.

Anomalies del desenvolupament

Les anomalies del desenvolupament més freqüents són: mugrons o mames supernumeràries, absència de mama o hipertròfia mamària.

Són anomalies que poden ocasionar problemes estètics i/o psicoemocionals, i que es solucionen quirúrgicament amb o sense suport de cirurgia plàstica.