Trasplantament renal en el seu estil de vida

Cures bàsiques

Pell

A causa de la medicació immunosupressora, la pell pot presentar alguns problemes:

• Hirsutisme: la prednisona i ciclosporina poden fer crèixer el pèl, principalment en cara i braços.
• Berrugues.
• Infeccions oportunistes per fongs.
• Tumors cutanis.
• Derivats dels corticoides.

Exposició al sol

La medicació immunosupressora incrementa el risc de desenvolupar neoplàsies, per això és molt important l'observació periòdica de la pell per descartar lesions noves. Així, els pacients trasplantats no han de prendre el sol, ja que tenen major risc de desenvolupar un càncer de pell. És recomanable una visita anual al dermatòleg

Precaucions:

• Eviti sortir a migdia.
• Utilitzeu gorra o barret amb visera i màniga llarga.
• Utilitzi durant tot l'any crema de protecció solar adquirida en farmàcies amb factor alt de protecció, encara que estigui sota el para-sol.
• Després del bany assecar-se al sol i quedar-preferiblement sota del para-sol.
• Si vol prendre el sol a l'estiu, faci-ho en hores baixes del mateix, primera hora del matí (11h) i última hora de la tarda (17h).
• Utilitzi ulleres de sol per protegir la vista.

Boca

Cal una bona higiene dental. Alguns dels medicaments que pren poden provocar el creixement excessiu de les genives. Si el seu odontòleg li prescriu alguna medicació consulti el seu metge de trasplantament.

Les lesions a la boca, llengua i llavis solen ser secundàries a petites infeccions oportunistes (fongs, herpes ...), el seu metge de trasplantament li indicarà el tractament més adequat, i recordi que és important no tocar-les per evitar la seva disseminació.

Segueixi els següents consells:

• Raspallar diàriament dents i genives, 2-3 vegades al dia.
• Evitar la presa freqüent de sucres que afavoreixen la càries.
• Fer una revisió dental anual.

Animals de companyia

Alguns d'ells poden transmetre infeccions al pacient trasplantat, especialment gats i gossos; per tant, han d'estar convenientment vacunats. Ha d'evitar les seves llepades, renti's les mans després de tocar-los i no netegi gàbies d'ocells o peixeres sense protecció.

Esport

Un cop passat el període de convalescència ha de reiniciar la seva vida quotidiana de manera gradual. La pràctica d'una activitat física moderada és molt recomanable i aporta nombrosos beneficis, però sempre ha de ser autoritzada pel metge responsable del seguiment del trasplantament.

Beneficis de la pràctica d'esport:

• Reforça la musculatura i ajuda a millorar la funció de les articulacions (beneficiosa per a l‘ osteoporosi).
• Prevé i/o retarda el desenvolupament d'hipertensió.
• Disminueix les xifres de tensió arterial en pacients hipertensos.
• Ajuda a mantenir i millorar el perfil lipídic.
• Ajuda a controlar els nivells de glicèmia.
• Evita el sobrepès.
• Millora la qualitat del son.
• Gestió de l'estrès, símptomes d'ansietat, depressió.
• Ens fa sentir millor, entusiasme, optimisme.

Si anteriorment al TR realitzava alguna activitat física, podrà reprendre-la poc a poc. Si no és així, és aconsellable realitzar alguna activitat física regularment, pot començar per caminar 30 minuts cada dia. Els esports més recomanables són la natació, la bicicleta i caminar. S'han d'evitar esports violents o traumàtics (karate, boxa, etc.) que puguin provocar traumatismes al nou ronyó.

Aturi l'exercici fins a comentar-ho amb el seu metge si vostè experimenta algun dels següents símptomes:

• Dolor o pressió al pit, coll o mandíbula.
• Fatiga excessiva.
• Dificultat respiratòria.
• Vertígens o marejos durant o després de l'exercici.
• Palpitacions, taquicàrdia ...
• Cefalea.

Actualment és possible la participació en competicions esportives a nivell nacional i internacional per a pacients trasplantats: tennis, natació, atletisme, ciclisme, entre d'altres. És imprescindible l'autorització mèdica per a poder-hi participar.
 

• Transplant run

Activitat sexual

El pacient pot reprendre l‘ activitat sexual tan aviat com es trobi bé, però cal tenir en compte que algunes medicacions poden interferir en l'activitat sexual. El desig sexual sol millorar després del trasplantament, en els homes se solen solucionar els problemes d'impotència relacionats amb el síndrome urèmic i les dones recobren freqüentment la menstruació i la fertilitat.

El seu metge de trasplantament li aconsellarà el mètode més adequat de contracepció, sent molt adequat el preservatiu. Aquells pacients que no desitgen tenir cap embaràs, en el futur poden optar per la vasectomia o la lligadura de trompes. El DIU no és aconsellable perquè augmenta el risc d‘infecció i els anticonceptius orals no són recomanables ja que pot interferir amb la medicació que prengui vostè. A partir del primer any, si el pacient trasplantat és home, pot plantejar-se l'embaràs de la seva parella.

El trasplantament no és una contraindicació per a l'embaràs però s'ha de considerar que és un embaràs d'alt risc. Haurà d'acudir freqüentment a consulta de trasplantament perquè requererirà d'un control exhaustiu de:

• PA.
• Proteïnúria.
• Immunosupressors.

Es recomana utilitzar mesures de contracepció, almenys durant el primer any, això es deu al fet que la forta immunosupressió rebuda a l'inici del trasplantament podria ocasionar alteracions fetals.

No ha de quedar embarassada si pren actualment o ha pres en els últims tres mesos:

• Cellcept.
• Valcyte.
• Rapamune.
• Septrin.

Seria recomanable fer la planificació de la gestació juntament amb el nefròleg que aconsellarà a la pacient segons cada cas (potser és convenient modificar la medicació immunosupressora abans de la concepció).

És aconsellable evitar l'embaràs el primer any del trasplantament si vostè té:

• Hipertensió arterial de difícil control.
• Proteïnúria.
• Funció renal alterada.
• Demani consell al seu metge si vol quedar-se embarassada, la orientació ha de ser sempre individual l'informarà dels riscos i possibles canvis de medicació.

Tornada a la feina

És aconsellable que les persones que puguin exercir una activitat laboral ho facin si tenen accés a la mateixa.  S'iniciarà l'activitat de forma gradual i orientada pel metge de trasplantament. No existeix temps mitjà de convalescència postrasplantament.

Des del principi es pot fer una jornada laboral normal, només s‘han de prohibir aquells treballs que impliquin un esforç físic molt intens i en què les condicions higièniques siguin deficitàries.

Viatges

Un cop el metge li doni l‘ alta i es trobi en condicions podrà viatjar. A l‘inici no serà recomanable per les freqüents visites de control. En desplaçaments dins d'Espanya, porti la medicació suficient per al temps que vagi ha estar fora. Ha de portar un informe amb un resum del seu historial i el tractament que pren. Ha de tenir localitzat un hospital de referència a on poder acudir si té algun problema, porti també
anotat el telèfon de la unitat de trasplantament renal.

Hi ha països que haurà evitar per la possibilitat de contraure infeccions. Haurà de consultar amb el seu nefròleg i si és necessari amb el servei de medicina preventiva de l‘ hospital. Eviti els països poc desenvolupats ja que en cas de necessitar assistència especialitzada, no la trobarà. No viatgi a països tropicals on és obligatòria la vacuna de la febre groga o prendre medicaments per evitar la malària ja que tenen efectes secundaris importants.

Assegureu-vos de disposar assegurança de viatge que cobreixi els despeses d‘ assistència en països de fora de la comunitat europea que no tenen conveni amb la  seguretat social espanyola i que li cobreixi la repatriació en cas d'urgència.

A l‘hora de portar la medicació que vostè prengui, consulti en associacions de pacients o al consolat, la manera de transportar la medicació (caixa tancada) i si és necessari un informe (en l'idioma del país de destinació) que certifiqui que ha de prendre el tractament de manera crònica.