La sexualitat és una part inherent en l’ésser humà i evoluciona al llarg de la vida. Tot allò que afecta les persones també influeix en la manera de viure la sexualitat. L’embaràs, el part i la criança, per tant, afectaran aquesta esfera vital de manera especialment significativa tant per a la dona com per a la parella. Com tot canvi vital, aquest període pot suposar una oportunitat per a l’autoconeixement i el creixement personal.
Hi ha diferents factors que intervenen en la sexualitat: el fet que es practiqui en solitari o en parella; la vivència sexual i la conformitat prèvia a l’embaràs tant de la dona com de la parella; l’autoconeixement; el nivell de comunicació entre la parella i el grau d’informació en relació amb aquesta etapa de la vida; el canvi en la imatge corporal (els canvis físics que pateix la dona poden ser viscuts com una pèrdua d’erotisme tant per ella com per la parella) i els sentiments que l’embaràs genera (sovint, mediatitzats per creences religioses, pors i prejudicis).
La dona gestant és una dona sexual. Cal desvincular la sexualitat de la genitalitat, és a dir, el sexe no és sinònim de coit. L’embaràs és un bon moment per explorar la pròpia sexualitat, per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb la parella amb petons, carícies, massatges, intimitat, etc.
L’embaràs no suposa cap contraindicació per a les relacions sexuals ni per al coit. La relació coital contribueix a mantenir la flexibilitat i l’elasticitat de la musculatura pelviana que intervé directament en el part. Només en alguns casos es recomana l’abstinència sexual, com, per exemple, davant l’amenaça d’un part prematur, la ruptura de les membranes ovulars (bossa amniòtica), l’hemorràgia genital i algunes infeccions genitals.
El primer trimestre de l’embaràs es caracteritza per una exacerbació emocional, és a dir, és normal que la dona passi per diferents estats emocionals en poc temps (irritabilitat, tristesa, introspecció, alegria). També hi pot haver una major necessitat d’afecte i una disminució del desig sexual. És el període d’adaptació als canvis hormonals que es produeixen en la dona per la presència de l’embrió i que són els responsables de les manifestacions pròpies de l’embaràs (nàusees, vòmits, malestar abdominal, sensibilitat mamària). L’augment de la vascularització dels genitals i de les mames influeix directament en l’increment de la sensibilitat de tota la zona, fet que fa que moltes dones experimentin el primer orgasme durant l’embaràs.
Durant el segon trimestre, els malestars esmentats desapareixen. És l’etapa de la gestació, en què la dona es troba millor físicament i es caracteritza per un retorn a l’activitat sexual prèvia a l’embaràs i, fins i tot, per un augment del desig sexual.
El tercer trimestre es caracteritza per un augment del volum abdominal i per les modificacions de la columna vertebral, que poden produir molèsties dorsolumbars i dificultar o limitar les posicions i les pràctiques sexuals. En la fase d’orgasme és habitual notar contraccions. Durant tot l’embaràs, però, sobretot, durant aquest trimestre, hi ha un augment significatiu del fluix vaginal, que canvia la consistència i, també, el gust.
"L'afectivitat i la sexualitat", d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES
