La classificació dels parts es fa en funció de diferents factors. Tipus de part segons:
Intervencions mèdiques
-
Segons les intervencions mèdiques
- Normal. És el procés fisiològic únic amb què la dona acaba la gestació a terme (entre les 37 i les 42 setmanes de gestació) i que implica factors psicològics i socioculturals. S’inicia espontàniament, es desenvolupa i acaba sense complicacions, culmina amb el naixement i no implica intervencions més enllà d’un suport integral i respectuós (Federació d’Associacions de Matrones d’Espanya 2006).
- Medicalitzat (intervingut). És el que es produeix per via vaginal precedit d’intervencions com la ruptura artificial de membranes (amniorrexi artificial o trencament de la bossa de les aigües), l’anestèsia peridural, l’episiotomia, la inducció (provocació) o l’acceleració mitjançant hormones sintètiques com l’oxitocina o les prostaglandines.
"Segons les intervencions mèdiques'", d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES
Durada embaràs
-
Segons la durada de l'embaràs
- Part a terme. És el que s’escau entre les 37 i les 42 setmanes de gestació.
- Part preterme. És el que té lloc abans de la setmana 37 de gestació.
-
Part postterme. És el que s’esdevé més enllà de la setmana 42 de gestació
"Segons la durada de l'embaràs", d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES
Acabament
-
Segons l'acabament
- Part eutòcic. És el que es produeix per via vaginal i en el qual el fetus neix de cap i sense necessitat de recórrer a cap instrument extractor o a maniobres especials. En la bibliografia, també es poden trobar conceptes relacionats amb el part eutòcic, com ara el part a l’aigua, el part el sense dolor, el part suau, el part humanitzat, el part conscient o el part natural, segons les diferents tendències socials i en la concepció de la salut.
-
Part distòcic. És el que requereix intervencions i instrumentació especial per tal que el nadó neixi. Al seu torn, es pot classificar en:
- part quirúrgic, en què el naixement es produeix amb una intervenció quirúrgica anomenada cesària;
- part instrumental, en què el naixement es produeix per via vaginal mitjançant la utilització d’instruments com el fòrceps, les espàtules o la ventosa.
"Segons l'acabament", d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES
Causa de risc
-
Segons la causa del risc
-
Part després d’una cesària. La gestant que ha patit una cesària en un part anterior pot parir vaginalment. En aquest cas, cal valorar el motiu de la cesària prèvia i tenir en compte que la utilització de fàrmacs estimuladors o inductors del part s’ha de fer amb una cura especial pel risc de dehiscència de la cicatriu uterina.
-
Part de natges o pelvià. Al final de l’embaràs, el fetus pot estar col·locat de natges, és a dir, en comptes de presentar el cap fetal en la posició de sortida (a l’estret superior de la pelvis materna) presenta les natges i/o les extremitats inferiors. Entre el 3 % i el 4 % dels embarassos arriben al final amb presentació de natges.
Els professionals del vostre hospital us informaran de les diferents possibilitats per atendre el part en aquests casos.
En alguns hospitals hi ha protocols que ofereixen a la dona la possibilitat de donar la volta al fetus per via abdominal en la setmana 37 de gestació –aquesta maniobra s’anomena versió externa. En altres centres, es valora cada cas individualment i es tenen en compte aspectes com ara si és el primer part, el pes fetal estimat, la posició del cap fetal (mitjançant una radiografia abdominal), etc.
- Part de bessons. La via del part en els embarassos de bessons depèn de l’estàtica fetal (és a dir, de la col·locació dels fetus), l’edat gestacional i els pesos fetals. En qualsevol cas, el part de bessons es considera de risc alt; per tant, són recomanables el control continu del benestar fetal i l’anestèsia peridural per poder actuar ràpidament en cas de complicacions en el part.
Si tots dos fetus es troben en posició cefàlica, és a dir, de cap, es recomana acabar el part per via vaginal: després del naixement del primer bessó, es trenca la bossa del segon i, sempre sota el monitoratge continu de la freqüència cardíaca fetal, se n’espera el naixement.
Font: http:www.childrenscentralcal.org/HealthE/PublishingImages/sm_1866.gifSi el primer fetus està col·locat de cap i el segon, en una altra presentació, la via d’acabament del part dependrà de l’edat gestacional i del pes fetal. En gestacions per sota de les 32 setmanes o pesos per sota de 1.500 g, es recomana la cesària; en gestacions per sobre de les 32 setmanes i pesos per sobre de 1.500 g, es pot intentar el part vaginal. En qualsevol altre cas està indicat acabar l’embaràs per cesària. -
Font: http:www.childrenscentralcal.org/HealthE/PublishingImages/sm_1866.gif
- Part de risc per malaltia materna o fetal. Algunes situacions excepcionals poden aconsellar l’acabament de l’embaràs d’una manera o d’una altra segons l’estat matern o fetal. Algunes malalties maternes, com les que requereixen canvis de medicació en el moment del part (dones que segueixen tractaments anticoagulants) o una estabilització (dones amb cardiopaties o amb preeclàmpsia), indiquen acabar el part mitjançant inducció, abans que arribi a terme. També hi ha altres problemes relacionats amb el fetus, com el retard en el creixement intrauterí, que poden motivar una inducció del part abans que la gestació arribi a terme. En altres casos, com ara quan es dóna una gran prematuritat, miomes uterins en la zona inferior de l’úter o a la cèrvix o més de dues intervencions uterines prèvies, la patologia materna o fetal no permet el part vaginal i cal acabar l’embaràs per cesària.
"Segons la causa de risc'", d'Infermera Virtual, contingut sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES, amb modificacions realitzades pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sabadell
-
Part després d’una cesària. La gestant que ha patit una cesària en un part anterior pot parir vaginalment. En aquest cas, cal valorar el motiu de la cesària prèvia i tenir en compte que la utilització de fàrmacs estimuladors o inductors del part s’ha de fer amb una cura especial pel risc de dehiscència de la cicatriu uterina.