Salut Mental i Neurociències
- Sobre l’àrea
- Grups
- Unitat Mixta
L’àrea de recerca de Neurociències i Salut Mental està constituïda per un grup multidisciplinari: psiquiatria, neurologia, psicologia, neuropsicologia, infermeria, medicina de rehabilitació, genètica i altres membres de recerca amb l’interès comú de millorar el coneixement i l’abordatge de les malalties neurològiques i psiquiàtriques.
Dins d’aquest objectiu, una part dels estudis tenen un enfocament epidemiològic, comptant amb la participació interdisciplinària de professionals i amb diferents metodologies de recerca. Els grups desenvolupem estudis en diferents àrees (malalties neurodegeneratives, esquizofrènia, trastorns bipolars, autisme, depressió, patologia del somni, epilèpsia, malalties neurovasculares, esclerosi múltiple, malalties del desenvolupament amb base genètica) per a la millora de la funcionalitat i prevenció de les malalties. També col·laborem en diferents projectes amb l’administració i grups de recerca nacionals i internacionals amb la finalitat de desenvolupar TIC i millorar la transferència d’aquests resultats als pacients i professionals.
A partir d’aquesta activitat, l’àrea ha estat reconeguda amb dos grups de recerca consolidat i un pre-consolidat, per l’Agència de Gestió d’ajudes Universitàries i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.
Els grups de recerca de l’àrea de Salut Mental col·laboren activament en xarxes de recerca nacionals i internacionals. Cal destacar el seu reconeixement com Grup Consolidat CIBERSAM (CB19/09/00029) i la creació de la Unitat Mixta amb la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2017, actualment consolidada i desenvolupant projectes de recerca traslacional i d’impacte.
Línies estratègiques de l’àrea
- Aplicació de noves tecnologies digitals en el diagnòstic i tractament de patologies de salut mental.
- Prevenció i promoció de la salut mental en la població jove adulta.
- Recerca traslacional per al desenvolupament de marcadors i biomarcadors específics per al diagnòstic i tractament de patologies de salut mental.
Grup A3G5 – E-mental health i epidemiologia
Nivell d’acreditació: Grup consolidat
El nostre grup original ha estat el motor de l’Àrea de Neurociències i Salut Mental de l’I3PT, promovent el desenvolupament d’altres grups amb els quals treballem de manera sinèrgica i en xarxa. Actualment el nostre grup està constituït per un equip multidisciplinari de professionals de psicologia, psiquiatria i infermeria.
El nostre grup, reconegut per la Generalitat de Catalunya (SGR 2017 1412), ha estat capaç d’atreure talent i conformar aliances sòlides amb el INc-UAB, configurant un grup vinculat a la xarxa CIBERSAM del ISCiii CB19/09/00029 liderat per l’IP del Grup. D’altra banda, ha potenciat la constitució de la Unitat Mixta UAB Neurociència Traslacional que co-dirigeix.
La nostra investigació es basa en la recerca epidemiològica dels trastorns mentals, especialment en l’atenció primària, estudi de factors de risc des de suïcidi (biològics i psicosocials) i d’intervencions preventives de caràcter multinivell. També són objectes d’estudi del nostre grup els factors de prevenció i de promoció de la salut mental a nivell infantojuvenil i el desenvolupament, implementació i avaluació de projectes e-Mental Health. Recentment el grup s’ha integrat en la “Xarxa d’Innovació de Noves Tecnologies en Salut Mental – TECSAM” (AGAUR-FEDER / Codi: IU68- 013.943).
Línies d’Investigació
- Estudis de prevenció de la depressió i de les conductes suïcides: factors clínics i biològics que poden tenir un potencial capacitat predictiva de risc o de resposta terapèutica en les conductes.
- Epidemiologia dels trastorns mentals en Atenció Primària.
- Desenvolupament i validació de projectes e-Mental Health.
- Prevenció i promoció de la salut mental per a joves.
- Innovació en el tractament i prevenció de la depressió.
Composició del grup
Diego Palao Vidal (Cap de grup) | ORCID
Personal investigador doctor
- Cánovas Verge, David
- Cebrià Meca, Anabel
- Fernández Gonzalo, M. Soledad
- Fradera Jiménez, Marc
- Granero Lázaro, Albert
- Jodar Vicente, Mercè
- Martínez Amorós, Erika
- Pamias Massana, Montserrat
- Parra Uribe, Isabel
- Peña Gómez, Cleofé
- Sansa Fayos, Gemma
Predoctorals
- Aguilar Fernández, Alfredo
- Bassa Mercadé, Adriana
- Comendador Vázquez, Laura
- Gálvez Ortiz, Verónica
- Guinovart Julián, Martí
- Martínez Amorós, Erika
- Massons Capdevila, Carme
- Membrives Martín, Sonia
- Merodio Ruiz, Ígor
- Pujals Altés, Elena
- Reina López, Nuria
- Soley Mateu, Bernat
Personal investigador no doctor
- Fucho Rius, Genís Felip
- Gracia Liso, Rebeca
- Hervàs Pujol, Mariona
- Pujol Riera, Cristina
- Puntí Vidal, Joaquim
Professionals associats
- Acebillo Baque, Siddarta
- García Encinas, Maria Angélica
- García Carreira, Carme
- Pérez Bonaventura, Iris
- Ribera Perpiña, Gisela
- Santamaria Schaaf, Míriam
Grup A3G6 – Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi (PSICPNEC)
Nivell d’acreditació: Grup consolidat
El Grup ‘Psiconeuroendocrinologia i estrès en psicosis’ (PSICPNEC) està format per investigadors del Servei de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí, alguns dels quals són professors de la UAB. L’interès científic principal del grup és l’estudi de la relació entre les hormones i la conducta (Psiconeuroendocrinologia) en pacients amb un trastorn psicòtic. Entre les línies de treball s’inclouen l’estudi dels mecanismes neurobiològics de l’estrès (eix hipotàlem-pituïtari-adrenal) en l’etiopatogènia i pronòstic dels trastorns psicòtics. Entre les línies de treball s’inclouen l’estudi del paper de les hormones en el risc de transició a psicosi en poblacions vulnerables i l’associació amb un fenotip més sever (p.ex. deteriorament cognitiu) en psicosis establertes. Altres línies estan centrades en l’estudi del paper del gènere i de les hormones en la resposta terapèutica a intervencions farmacològiques, psicoterapèutiques i de rehabilitació cognitiva en trastorns psicòtics.
En els darrers anys el grup ha rebut finançament competitiu a nivell europeu (projecte ERA-NET sobre biomarcadors d’estrès en psicosis) i nacional (dos projectes FIS). Dos investigadors del grup han rebut una intensificació de l’activitat investigadora per l’estratègia PERIS (Xavier Labad i Itziar Montalvo) i també pel Institut de Salud Carlos III (Xavier Labad).
Línies d’Investigació
- Biomarcadors d’estrès i risc de desenvolupar un trastorn psicòtic.
- Impacte de les hormones en l’expressió clínica dels trastorns psicòtics.
- Neurocognició i cognició social en trastorns psicòtics incipients: implicacions pronòstiques i terapèutiques.
- Conseqüències psicopatològiques i biològiques del maltractament en adolescents i adults joves.
Composició del grup
Itziar Montalvo Aguirrezabala (co-cap de grup) | ORCID
Personal investigador doctor
- Barbero Valverde, Juan David
- Cobo Gómez, Jesús
- Ferrer Alberti, Alex
Predoctorals
- Crosas Armengol, Josep
- Estrada Coma, Francesc
- Tost Bonet, Meritxell
Personal investigador no doctor
- Aguayo Navarro, Raquel
- Sagues Junqueras, Teresa
Professionals associats
- Acebillo Baque, Siddarta
La Unitat de Neurociències Traslacional, constituida el 2018, és una plataforma de col·laboració entre investigadors clínics i bàsic de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB). És mitjançant aquesta estructura que l’INCs reconeix a l’Àrea de Neurociències i Salut Mental de l’I3PT com a Unitat Associada de Recerca de la UAB.
L’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) està format per neurocientífics que estudiem com funciona el cervell sa i amb malalties. Les especialitats dels més de 200 membres dels grups de recerca de l’INc s’emmarquen dins d’aquestes àrees estratègiques: Neurodegeneració i Envelliment, Neurodegeneració i Reparació i Neurociència Conductual. L’INc publica més de 100 articles científics a l’any a les revistes més prestigioses en Neurociència i els seus investigador obtenen finançament públic i privat tant nacional com internacional. A més, disposem d’uns serveis d’Histologia, cultiu cel·lular, microscopia, conducta i estereotàxia que donen suport a investigadors del nostre institut i d’altres institucions públiques i privades. Els nostres objectius principals són l’excel·lència en l’estudi dels sistema nerviós, potenciar la investigació traslacional i transferir aquest coneixement a la societat. Per tal d’entendre les bases del funcionament del cervell utilitzem tant models animals, cultius cel·lulars, models computacionals i estudis en humans.
Els objectius de la Unitat de Neurociència Traslacional són:
- Desenvolupar projectes per a millorar el coneixement de les bases neurobiològiques dels trastorns neuropsiquiàtrics i neurològics per equips de recerca mixtes, que realitzin la validació clínica dels resultats obtinguts en la recerca bàsica, la identificació de biomarcadors aplicables a la detecció, el diagnòstic, la terapèutica i l’avaluació pronòstica d’aquests trastorns.
- Desenvolupar projectes de recerca que requereixen una avaluació psicofisiològica, neurofisiológica i/o neurocognitiva sistemàtica i eficient, en l’estudi de trastorns del neurodesenvolupament, trastorns neuropsicquiàtrics i en els efectes de tractaments amb efecte psicoactius.
- Potenciar la docència pre i postdoctoral en recerca de neurociència traslacional, per la formació d’investigadors d’excel·lència.
Responsable
- Diego J Palao Vidal
Membres
- Narcís Cardoner Álvarez
- Javier Labad Arias
- Montserrat Pamias Massana
- Isabel Parra Uribe
- Ana Roche Martínez
- Montserrat Torras Maña
- Victoria Aldecoa Bilbao
- Mercè Jodar Vicente
- Gemma Sansa Fayos
- David Cánovas Vergé
- Mariona Hervas Pujol
- Miriam Guitart Feliubadalo
- Victor Pérez Riverola
- Marta Subirà Corominas
- Albert Granero Lázaro
- Aída Álvarez Pedrero
- Itziar Montalvo Aguirrezabala
- Soledad Fernández Gonzalo
- Ximena Goldberg Hermo
- Annabel Cebrià Meca
- Joan Visa Bombardo
Responsable
- Jesús Giraldo Arjonilla
Membres
- Raül Andero Gali
- Antonio Armario García
- Carlos Barcia González
- José R. Bayascas Ramírez
- Esther Dalfó Capella
- Albert Fernández Teruel
- Lydia Giménez Llort
- Margarita Martí Nicolovius
- Ester Martínez Membrives
- Beatriz Molinuevo Alonso
- Roser Nadal Alemany
- Jordi Ortiz de Pablo
- Olga Pol Rigau
- Albert Quintana Romero
- Elisenda Sanz Iglesias
- Carlos Saura Antolín
- Adolf Tobeña Pallarés
- Rafael Torrubia Beltri
Goldberg, X., Espelt, C., Palao, D., Nadal, R., & Armario, A. (2020). Adaptability to acute stress among women survivors of intimate partner violence: protocol for a mixed-methods cross-sectional study in a laboratory setting (BRAW study). BMJ open, 10(10), e036561. | veure publicació
Labad, J., Salvat-Pujol, N., Armario, A., Cabezas, Á., Arriba-Arnau, A. D., Nadal, R., … & Soria, V. (2020). The Role of Sleep Quality, Trait Anxiety and Hypothalamic-Pituitary-Adrenal Axis Measures in Cognitive Abilities of Healthy Individuals. International journal of environmental research and public health, 17(20), 7600. | veure publicació
Belda, X., Fuentes, S., Labad, J., Nadal, R., & Armario, A. (2020). Acute exposure of rats to a severe stressor alters the circadian pattern of corticosterone and sensitizes to a novel stressor: Relationship to pre-stress individual differences in resting corticosterone levels. Hormones and Behavior, 126, 104865. | veure publicació
Armario, A., Labad, J., & Nadal, R. (2020). Focusing attention on biological markers of acute stressor intensity: Empirical evidence and limitations. Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 111, 95-103. | veure publicació
Tost, M., Monreal, J. A., Armario, A., Barbero, J. D., Cobo, J., García-Rizo, C., … & Labad, J. (2020). Targeting hormones for improving cognition in major mood disorders and schizophrenia: thyroid hormones and prolactin. Clinical drug investigation, 40(1), 1-14. | veure publicació
Labad, J., Soria, V., Armario, A., Nadal, R., Monreal, J. A., & Palao, D. (2019). Levothyroxine treatment for persistent cognitive symptoms in major depression. Revista de psiquiatria y salud mental, 12(3), 199-200. | veure publicació
Labad, J., Armario, A., Nadal, R., Solé, M., Gutiérrez-Zotes, A., Montalvo, I., … & Vilella, E. (2018). Clinical correlates of hypothalamic-pituitary-adrenal axis measures in individuals at risk for psychosis and with first-episode psychosis. Psychiatry research, 265, 284-291. | veure publicació
Montalvo, I., Nadal, R., Armario, A., Gutiérrez-Zotes, A., Creus, M., Cabezas, Á., … & Labad, J. (2018). Sex differences in the relationship between prolactin levels and impaired processing speed in early psychosis. Australian & New Zealand Journal of Psychiatry, 52(6), 585-595. | veure publicació
El projecte BioStress, coordinat pel Dr. Raül Andero, té l’objectiu de trobar biomarcadors biològics i psicològics que puguin predir la probabilitat que una persona que pateix un esdeveniment traumàtic desenvolupi, després, trastorn d’estrès post-traumàtic i depressió.
El projecte GEPI-BIOPSY, coordinat pel Dr. Javier Labad, busca determinar biomarcadors que puguin ser d’utilitat en el diagnòstic i seguiment de l’esquizofrènia.