Teràpia precoç de pacients amb COVID-19

Teràpia precoç de pacients amb COVID-19 928 631 Guillem Cebrian

A principis del mes de febrer la revista més important del món en la categoria de malalties infeccioses (segons estableix el Journal Citation Reports), Lancet of Infectious Diseases, va publicar un article científic sobre l’estudi de transmissió de la Covid-19 a Catalunya entre el 17 de Març i el 28 d’Abril de 2020. Aquest article deriva de tot un estudi previ que va iniciar amb l’esclat de la pandèmia a Espanya i que ha anat donant lloc a altres publicacions en revistes capdals en la biomedicina, com ara el Journal of Infectious o el New England Journal of Medicine (NEJM).

Un dels integrants d’aquesta línia d’investigació és Marc Corbacho, investigador de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) especialista en dermatologia oncològica i amb experiència en tractament de malalties comunitàries com el pian a Papua-Nova Guinea.

A continuació Corbacho ens explicarà com ha estat el procés d’investigació que ha viscut des de l’inici de la pandèmia, en quin punt es troba la recerca de la Fight AIDS and Infectious Diseases Foundation i quines son les properes passes que li deparen en la seva lluita contra la Covid-19.

Tenint ja experiència en el tractament de malalties comunitàries, de quina manera et va dur tot això a començar a investigar sobre la Covid-19?

A finals del 2019 vaig tenir l’oportunitat de treballar amb el Dr. Oriol Mitjà en un dels projectes que coordina per a la eradicació del Pian a Papua-Nova Guinea, concretament un que comparava l’eficàcia de tractar amb una o tres dosis d’Azitromicina. Al març del 2020 estava prevista una nova ronda de tractament en la que hi anava com a investigador, coordinant el treball de camp.

Com per a molts grups de recerca, l’esclat de la pandèmia va significar la paralització de molts projectes. Però pel Dr. Mitjà, qui precisament té experiència en replantejar l’ús de medicaments ja aprovats per noves indicacions, va saber moure un equip que estava preparat pel Pian i l’Azitromicina en el pacífic, i li canvià el xip per a la hidroxicloroquina i la COVID-19.

Aquest estudi té una durada des de l’inici de la pandèmia, al març, fins al 28 de maig. Quines van ser les principals problemàtiques a les que vau haver de fer front?

En van ser moltes, degut principalment al canvi constant de la situació epidemiològica. Es va plantejar l’estudi abans del confinament estricte i es va posar en marxa quan es va instaurar. Això va requerir replantejar mots aspectes dels mètodes, procediments i la logística, com ara la mobilitat dels equips en estat d’alarma, ampliar la mida mostral per compensar la reducció en el nombre de contactes que, de retruc, va significar contractar més investigadors i allargar l’estudi.

A més, en aquell moment encara es disposava de poca informació de la letalitat i transmissibilitat de la malaltia i, com tots teníem por i dubtes. Per sort, vam tenir la sort de trobar molts sanitaris valents, disposats a dur a terme l’estudi.

El 21 d’octubre es produeix l’acceptació de la vostra publicació al NEJM. Els resultats descarten la presumible efectivitat de l’hidroxicloroquina, ni en tractament precoç ni en estudis profilàctics. Cap a on avança la vostra investigació?

El nostre estudi, juntament amb 3 altres que tampoc van trobar eficàcia de la hidroxicloroquina com a fàrmac en primers instants de la malaltia, va frenar les intencions d’alguns països de fer-la servir de forma massiva. Això hagués estat una manca de recursos gegant, per no parlar dels efectes adversos innecessaris.

L’enorme base de dades ben estructurada que vam generar ha servit per altres conclusions que han afegit coneixement de la malaltia. Per no parlar que ens ha donat una enorme experiència a l’equip, que ara continua fent recerca en la prevenció i tractament, ara en una situació més normalitzada.

Tota aquesta base de dades que vau desenvolupar durant l’inici de la pandèmia i tota aquesta línia d’investigació han cridat l’atenció d’altres grups d’investigació. Quins estudis n’han anat derivant?

Per començar, les mostres PCR positives han pogut utilitzar-se per provar el rendiment dels actuals test d’antigen i ha contribuït a recolzar seu ús actual en el diagnòstic de casos i contactes exposats. També, el RNA viral d’aquestes mostres ha estat seqüenciat per l’Institut de Biomedicina de València i aportarà molta informació sobre les variants genòmiques i el seu potencial de transmissió, els seus canvis en la evolució de la pandèmia.

Per altra banda, un anàlisi en conjunt amb la London School of Hygiene & Tropical Medicine, utilitzant les dades de l’estudi, ha trobat que la càrrega viral elevada implica un major risc de contagi i de desenvolupar símptomes de COVID-19. A més a més, treballem amb altres equips que han finalitzat estudis amb la hidroxicloroquina per fer una fusió de les dades i revisar els resultats que hem obtingut per separat. Això permetrà fer una conclusió més robusta.

En l’actualitat la base de dades segueix compartint-se lliurement amb investigadors que ens la sol·liciten per a provar les seves hipòtesis en dinàmiques de transmissió o estadística aplicada a assajos clínics, entre d’altres.” afirma Corbacho

 Aviat farà un any de l’inici de la pandèmia a Europa. ¿En quin punt es troba la vostra recerca i com creus que podríem participar-hi tots plegats per a ajudar a que la lluita contra la Covid-19 avanci encara més ràpid?

Actualment i aprofitant la experiència de l’equip investigador, estem assajant el plasma convalescent en la teràpia precoç de pacients amb COVID-19. Pensem que administrar plasma ric en anticossos específics contra el SARS-CoV-2 pot prevenir la evolució a una malaltia greu. El problema és que ens costa reclutar a la mateixa velocitat que en la primera onada de la pandèmia. I és una llàstima, ja que existeix publicat al NEJM un assaig clínic ben dissenyat que ja n’ha trobat eficàcia si es dona en els primer moments de la malaltia. I dic curiós, perquè que la hidroxicloroquina no és eficaç ho hem sentit per tot arreu, però del plasma no se’n parla gens. Esperem poder canviar això en els propers mesos amb la conclusió de l’estudi en curs actual.

Penso que és essencial que els sanitaris, quan ens trobem envers una malaltia sense tractaments eficaços, ens informem dels assajos en curs i encoratgem als pacients a participar-hi. És la manera d’avançar amb seguretat i de donar-los una opció a beneficiar-se’n.

Guillem Cebrian
Guillem Cebrian

Graduat en Informació i Documentació (UB) i Màster en Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació (UB). A l’I3PT sóc Responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i m’encarrego de la recollida i disseminació de la seva producció científica. M’apassionen les noves tecnologies, la gestió de dades i la ciència oberta.

All stories by: Guillem Cebrian

Leave a Reply

Your email address will not be published.

En aquest web utilitzem cookies, principalment de tercers. Si segueixes navegant, entenem que hi estàs d'acord.
Més informació