Un estudi internacional publicat a Nature analitza l’evolució global de la malaltia inflamatòria intestinal

• La recerca, que ha comptat amb la participació del Parc Taulí, ha validat un nou model de quatre etapes per predir la progressió de la malaltia i millorar la planificació sanitària en cada regió del món

S’estima que al voltant de 5 milions de persones al món pateixen la malaltia inflamatòria intestinal (MII), un terme utilitzat per descriure el conjunt de trastorns inflamatoris crònics que afecten l’aparell gastrointestinal. Els més comuns són la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, dues afeccions que poden tenir un impacte significatiu en la vida quotidiana dels qui les pateixen i per les quals l’únic tractament disponible se centra a pal·liar els símptomes i les complicacions associades.

Tot i l’augment global de casos de la MII en les últimes dècades —especialment en regions en procés d’industrialització— i la seva evolució variant segons el país, fins ara no es comptava amb un marc epidemiològic clar per traçar-ne la progressió i anticipar-ne l’impacte en els sistemes sanitaris.

Un model de quatre etapes per predir l’evolució de la MII

Un estudi multicèntric internacional publicat a Nature, amb la participació del Parc Taulí, ha confirmat per primer cop la teoria que la MII no progressa de manera uniforme arreu del món, sinó que segueix una evolució temporal i espacial discernible a través de quatre etapes diferenciades:

• Primera etapa: Emergència. Observada actualment en regions de baixos ingressos, amb una incidència i prevalença baixes.
• Segona etapa: Acceleració en la Incidència. Es produeix un augment ràpid de nous diagnòstics a mesura que les regions s’industrialitzen i els estils de vida canvien. La prevalença global continua sent baixa.
• Tercera etapa: Compensació de la prevalença. La incidència comença a estabilitzar-se, però la prevalença augmenta ràpidament a causa de la baixa mortalitat i l’acumulació de casos en adults joves.
• Quarta etapa: Equilibri de la Prevalença. Prevista en diverses regions d’alts ingressos cap al 2045, on els nous diagnòstics compensen les morts relacionades amb la malaltia, estabilitzant la prevalença global.

Per validar aquest model, l’equip investigador del consorci GIVES-21 (Global IBD Visualization of Epidemiology Studies in the 21st Century) ha revisat dades epidemiològiques acumulades durant un segle, procedents de més de 500 estudis en més de 80 regions del món. Els resultats han permès avaluar la incidència i la prevalença de la MII, i predir-ne l’evolució en els pròxims anys.

“Saber com la MII impactarà els sistemes sanitaris en el futur permetrà a les autoritats sanitàries anticipar-se i planificar els recursos i les polítiques de salut pública de manera més eficient”, afirma Eduard Brunet, l’investigador del grup de malaltia inflamatòria intestinal, hepàtica i Helicobacter pylori de l’I3PT i membre del grup CIBERehd que ha participat en l’estudi.

La MII a Catalunya

El Parc Taulí fa anys que col·labora amb la Unitat d’Informació i Coneixement del Servei Català de Salut i el grup de Digitalització per a la Sostenibilitat del Sistema de Salut realitzant estudis epidemiològics poblacionals sobre la malaltia inflamatòria intestinal al territori català. Actualment, Catalunya es troba en la tercera etapa del marc epidemiològic, la de compensació de prevalença. Segons Brunet, “tot i que la incidència podria arribar a estabilitzar-se, es preveu que la prevalença continuï creixent significativament els pròxims anys”.

L’investigador adverteix que aquesta tendència és perillosa, ja que suposa una pressió sobre els serveis assistencials. “Cada cop hi haurà més persones que requeriran seguiment, tractament crònic i atenció especialitzada. Si el sistema ja presenta dificultats per absorbir la càrrega actual, la situació podria esdevenir insostenible si no es prenen mesures”.

Tanmateix, avui dia no comptem amb les eines per prevenir la malaltia inflamatòria intestinal; per la qual cosa, segons revela Brunet, “moltes de les mesures que es podran aplicar implicaran incrementar els recursos humans i materials dedicats a l’atenció d’aquest conjunt de patologies”.