L’exposició a disruptors endocrins durant l’embaràs es relaciona amb un major risc de malformacions congènites que requereixen cirurgia

• Un estudi del Parc Taulí analitza l’impacte de substàncies químiques habituals en el desenvolupament fetal

• La revisió apunta a una relació especialment rellevant amb anomalies urogenitals masculines i cardiopaties congènites

L’exposició de les dones embarassades a determinades substàncies químiques presents en l’entorn quotidià podria augmentar el risc que els nadons neixin amb malformacions congènites que requereixin cirurgia pediàtrica.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat recentment a la Journal of Pediatric Surgery, liderada per Bernardo Núñez García i Natàlia Álvarez García, cirurgians pediàtrics de l’Hospital Universitari Parc Taulí i investigadors del grup de trastorns del creixement i del desenvolupament de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

L’equip ha dut a terme una revisió sistemàtica de tota l’evidència científica disponible sobre la relació entre l’exposició prenatal als anomenats disruptors endocrins —substàncies capaces d’interferir en el sistema hormonal— i el risc de malformacions congènites amb impacte quirúrgic durant la infància.

Què són els disruptors endocrins?

Els disruptors endocrins inclouen compostos químics com els ftalats, els bisfenols o algunes substàncies perfluorades. Es troben en productes d’ús molt habitual, com ara plàstics, envasos alimentaris, cosmètics, productes de neteja o materials antiadherents. Diversos estudis han demostrat que aquestes substàncies són detectables en més del 95% de les dones embarassades, fet que implica una exposició gairebé universal durant períodes clau del desenvolupament fetal.

“Aquestes substàncies interfereixen en processos hormonals essencials durant les primeres setmanes de gestació, quan s’estan formant els òrgans”, explica Núñez. “Per això és important entendre quin impacte real poden tenir sobre el desenvolupament del fetus”.

Entre les substàncies analitzades, els ftalats —i especialment alguns com el DEHP i el DBP— són els que mostren una associació més forta amb les malformacions urogenitals masculines. En el cas dels bisfenols, els resultats apunten a una relació rellevant amb les cardiopaties congènites.

“Aquests compostos poden alterar la síntesi hormonal, modificar l’expressió de determinats gens del desenvolupament o generar estrès oxidatiu en teixits en formació, mecanismes que ajuden a explicar la relació observada”, assenyala Núñez.

L’anàlisi també posa de manifest que l’exposició durant el primer trimestre de l’embaràs és especialment crítica, ja que és quan es produeixen processos fonamentals de l’organogènesi —la fase del desenvolupament embrionari en què es formen els òrgans i els principals sistemes del cos.

Implicacions clíniques i preventives

Tot i que els investigadors insisteixen que la majoria d’embarassos exposats a aquests compostos no deriven en malformacions, els resultats reforcen la importància de tenir en compte els factors ambientals en l’atenció prenatal i en l’abordatge clínic de les anomalies congènites.

“Aquest treball mostra que molts d’aquests riscos no són inevitables. Reduir l’exposició a determinats productes durant l’embaràs pot obrir una via real de prevenció”, apunta Álvarez. L’estudi també subratlla la necessitat de promoure estratègies preventives, tant des de l’assessorament a les dones embarassades com des de l’àmbit de les polítiques de salut pública i la regulació de productes químics.

La revisió representa una aportació molt rellevant a nivell internacional i consolida el paper del Parc Taulí en la recerca en cirurgia pediàtrica i salut ambiental, amb resultats que poden tenir un impacte directe tant en la pràctica clínica com en la salut pública.