- El seguiment dels pacients mostra que la tristesa és l’emoció més persistent durant l’estada a l’UCI, per davant de l’ansietat, i està estretament relacionada amb factors clínics com la ventilació mecànica
Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), publicat recentment a la revista Scientific Reports, aporta una mirada innovadora sobre com analitzar l’evolució de l’estat emocional i físic dels pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI), des del moment en què es troben conscients fins a l’alta de la unitat.
“Es tracta d’un dels pocs estudis que ha dut a terme un seguiment longitudinal diari de l’estat emocional i físic dels pacients crítics durant tota l’estada a l’UCI”, ha posat en relleu la neuropsicòloga Elisabet Doña, investigadora principal de l’estudi. “Aquest enfocament permet entendre millor no només la presència d’ansietat, tristesa, dolor o dispnea —respiració dificultosa i falta d’aire—, sinó també com evolucionen aquests símptomes al llarg del temps i com s’interrelacionen entre si”.
Mesurar l’estat emocional a l’UCI: un repte clínic i metodològic
Avaluar l’estat emocional en pacients crítics és especialment complex. Factors com l’heterogeneïtat en el temps d’ingrés, la sedació, la ventilació mecànica o les dificultats de comunicació fan que moltes eines habituals no siguin aplicables en aquest context. Davant d’aquesta dificultat, l’estudi ha utilitzat tècniques d’anàlisi innovadores i l’escala analògica visual (‘VAS’ per les sigles en anglès), una eina poc convencional per a l’avaluació emocional però especialment adequada per a pacients de l’UCI, ja que permet valorar de manera senzilla i fiable l’ansietat, la tristesa, el dolor i la dispnea, fins i tot en situacions de comunicació limitada.
Gràcies a aquesta metodologia, l’equip investigador ha pogut recollir dades diàries en 62 pacients crítics —per malalties respiratòries, sèpsia o traumatisme— conscients i sense delírium, fet que aporta una gran riquesa i precisió a l’anàlisi dels resultats.
La tristesa, més present que l’ansietat durant l’ingrés
Els resultats mostren que la tristesa és un component especialment rellevant del patiment emocional durant l’estada a l’UCI, sovint amb nivells superiors als d’ansietat, i que ambdós símptomes tendeixen a mantenir-se relativament estables fins a la fase final de l’ingrés, quan disminueixen de manera significativa.
L’estudi també evidencia que la ventilació mecànica invasiva s’associa a nivells més elevats de tristesa i de dispnea, subratllant l’impacte emocional i físic d’aquest tipus de suport vital. A més, es posa de manifest la relació dinàmica entre el malestar físic (dolor i dificultat respiratòria) i l’estat emocional al llarg de les diferents fases de l’ingrés.
Cap a una avaluació psicològica més integral a les UCI
Tot i que una proporció elevada de pacients presenta alteracions cognitives en el moment de l’alta de l’UCI, l’estudi no ha trobat una relació directa entre aquestes alteracions i l’evolució del malestar emocional o físic durant l’ingrés, fet que suggereix que aquests impactes podrien tenir mecanismes subjacents diferents.
Els autors de l’estudi destaquen la importància d’incorporar una avaluació psicològica multidimensional i continuada a les UCI, que vagi més enllà de l’ansietat i inclogui aspectes com la tristesa o el malestar respiratori. Aquest enfocament podria facilitar la detecció de moments crítics i permetre intervencions precoces i més personalitzades, amb l’objectiu de millorar l’experiència i la recuperació dels pacients crítics.
Leave a Reply